Noves actuacions al riu Congost
Les millores en el riu Congost passen per a la rehabilitació de la riba dreta del riu, aigües avall de l'efluent de Can Cabanyes; naturalitzar l'àmbit d'afectació de l'efluent de l'EDAR a la riba esquerra del riu Congost; controlar l'erosió al marge esquerre del riu, entre la passera de Can Cabanyes i fins al final de les instal·lacions de l'EDAR i integrar paisatgísticament la passera de Can Cabanyes.
Rehabilitar la riba dreta del riu, aigües avall de l’efluent de Can
Cabanyes
· Eliminar la vegetació invasora i revegetar la riba amb plantacions
autòctones, promovent la recuperació del bosc de ribera
· Sembrar amb espècies herbàcies
· Instal·lar d’herbassars estructurats en fibra
· Instal·lar de rotllos estructurats en fibra vegetats
· Plantar una salzeda.
· Integració paisatgística escullera amb la plantació entre els blocs
d’espècies arbustives, aquestes tècniques permeten la millora de
l’estructura de l’escullera i per tant en la seva resistència hidràulica.
· Crear una zona humida, aprofitant el curs d’aigua superficial del
riu, amb l’objectiu d’augmentar la diversitat paisatgística del medi
fluvial, aprofitar la surgència d’aigua de la depuradora per crear un
ambient naturalitzat. La bassa vegetada augmentarà la diversitat
d’ambients als marges de la llera, donant un nou ús al cabal d’aigua. El
disseny de la bassa es planteja com element continu amb materials de
bioenginyeria, que incrementen la consolidació de l’estructura creada
davant fenòmens erosius, avingudes i altres pertorbacions dins de l’àmbit
fluvial. La bassa tindrà un canal de desguàs que conduirà les aigües en
direcció a la llera. Aquest canal acollirà igualment vegetació hel·lòfila
en els seus marges.
Naturalitzar l’àmbit d’afectació de l’efluent de l’EDAR, a la riba
esquerra del riu Congost
L’entrega de l’efluent de l’EDAR al riu Congost presenta una bromera
característica deguda entre altres a la presència de tensoactius a
l’efluent. Aquests components, innocus al medi, provoquen un efecte
visual negatiu, agreujat per la velocitat de sortida i el pendent de
sortida de l’aigua de l’EDAR. La presència de l’espai de Can Cabanyes,
recentment rehabilitat com aiguamolls i centre d’educació ambiental,
juntament amb el passeig fluvial, augmenten l’afluència de l’ús social
i la necessitat de millorar els elements que conformen aquest
paisatge, destacant el canal de sortida de l’efluent de l’EDAR.
Actuacions sobre el canal de desguàs actual:
· Eliminació del canal de formigó.
· Excavacions i moviments de terres pel traçat del nou canal i la fossa
de resalt hidràulic.
· Protecció del llit del resalt i el canal amb blocs d’escullera.
· Protecció dels marges del resalt i el canal amb blocs d’escullera.
· Revegetació dels marges .
· Instal·lació d’herbassars estructurats en fibra a l’entrega del canal
al riu.
· Plantació de salzeda arbustiva lateral de protecció.
· Plantació de salzeda arbustiva frontal a la barra de sediments.
· Closa arbustiva al passeig fluvial adjacent a l’EDAR de Granollers.
Control de l’erosió al marge esquerre del riu Congost, entre la passera
de Can Cabanyes i fins el final de les instal·lacions de l’EDAR
Aplicar diferents tècniques estabilitzadores i de protecció davant
l’erosió i possibles esllavissades dels marges del riu, de manera que
es permeti una ràpida retenció del material superficial del pendent i
l’estabilització
Integració paisatgística de la passera de Can Cabanyes
El gual d’accés a Can Cabanyes es troba poc integrat amb l’entorn a
causa de les seves dimensions i al material de construcció. Es
proposen una sèrie d’actuacions encaminades a millorar la integració
paisatgística d’aquest gual:
· Reblert dels laterals del gual
Reblert amb mitjans mecànics amb la terra extreta dels ulls del
gual dels laterals de la llosa per tal d’aconseguir no veure el
frontal d’aquest a la secció de llera compresa entre la llera
d’aigües baixes i l’escullera del marge d’aigües altes. Aquesta
situació ja es compleix en el cas del tram tocant al marge del
nucli urbà de Granollers
· Tenyit amb sulfat de ferro de la llosa del gual
Aplicació d’un sistema per tenyir l’estructura formigonada actual
per aconseguir una major integració en l’entorn.
Noves actuacions a l'espai de Can Cabanyes
Creació d’una bassa per a la recuperació de les poblacions d’amfibis, a
partir de l’efluent de l’aiguamoll
El manteniment i conservació d’estanyols o basses, presents en l’àmbit
rural com a reserva d’aigua, és essencial per a la supervivència de
moltes espècies d'amfibis, insectes i aus, especialment en les contrades
més seques, on constitueixen l’únic refugi per a les espècies aquàtiques.
La construcció de noves basses o la reconversió de les antigues per
dedicar-les a nous usos (rec, lluita contra els incendis) és també un bon
pretext per a actuar a favor de la vida silvestre. En aquest sentit,
aquesta bassa complementarà a la superfície d’aiguamolls veïna, que acull
una bona mostra de la diversitat d’espècies que solen habitar zones
humides. La present proposta s’emmarca en la creació d’una bassa que
presenti una màxima heterogeneïtat de cara a servir de refugi a diferents
espècies d’amfibis.
Requeriments de la bassa
Situació. La bassa s’ubicarà en la terrassa del marge dret del riu
Congost, a continuació dels aiguamolls de Can Cabanyes.
L'aigua. El cabal subministrat provindrà de la canonada de desguàs
dels aiguamolls de Can Cabanyes, de forma que serà necessari efectuar
un by-pass en aquesta des del que en surti una derivació cap a la
bassa d’amfibis i una altra cap a la llera del Congost.
Introducció d'espècies. Es pot accelerar la colonització de la
bassa amb espècies vegetals com la boga (Typha sp.) o el canyís
(Phragmites australis), jonca d’estany (Scirpus lacustris), etc.
Aquest projecte, amb un cost de 101.050 €, està promogut per la Fundació Territori i Paisatge, l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Granollers; i compta amb el finançament de la Fundació Territori i Paisatge en conveni amb el programa de gestió d'espais naturals d'interès local de la Diputació de Barcelona. L’Ajuntament de Granollers ha participat en el seguiment tècnic de l’execució dels treballs, conjuntament amb els serveis tècnics de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
