Els problemes salut mental creixen sense aturador. Ho sap bé la psicòloga Norma Planas, de Granollers, que està especialitzada en teràpies d'adults, de famílies i de parella. Aquesta psicòloga general sanitària també es dedica a l'àmbit forense d'aquesta disciplina, que està a cridada a ser un pilar essencial de la societat del futur. Cada cop són més les persones que necessiten aquest servei, en un moment en què l'educació emocional guanya força com a solució a molts malestars personals.
Quins són els principals trastorns que arriben, avui en dia, a les consultes de psicologia?
Hi ha dos tipus de demanda. Una que va més aviat a la part pública, que són el que s'anomena trastorn mental greu, que té a veure amb tot el que són psicosi, trastorns bipolars, depressions molt greus i trastorns de personalitat molt greus. Tot això arriba a la pública normalment perquè necessita un treball multidisciplinari i la veritat és que a la pública aquests casos estan bastant ben atesos. La resta, que és el 90% de la demanda, que ens arriba a la privada o a les fundacions té a veure amb tot el que serien trastorns d'origen emocional, d'ansietat, depressió, alguns trastorns de personalitat no tan greus... També tot el que serien crisis personals. Sí, perquè a vegades no cal tenir un trastorn, simplement passar per una crisi vital. La teràpia de parella també ens arriba a les privades.
"El problema és que en les generacions passades no hi havia una educació emocional"
Sembla contradictori que en un moment en el qual es dona tanta importància a les emocions hi hagi tants problemes emocionals...
El problema és que en les generacions passades no hi havia una educació emocional. Ara n'hi comença a haver a les escoles. Els qui venim de generacions passades no hem rebut aquesta educació. De fet, la tendència general sempre ha sigut la d'evitar expressar aquestes emocions, sobretot la tristesa. Suposo que amb els anys, ja que se'n parla més i s'aprèn més. La gestió emocional també es pot aprendre a l'edat adulta. Amb els anys segurament anirem millorant, però el gap generacional és molt alt. Els nostres avis van viure una guerra. En aquelles èpoques no estaven per gestió emocional, estaven per sobreviure. I aquests avis van educar els pares de la gent de la meva edat, per exemple, que tampoc van aprendre això perquè ells no ho havien après de si mateixos.
L'ansietat és, potser, el trastorn més estès?
És que és el primer símptoma que sorgeix quan hi ha una dificultat. L'organisme està programat perquè quan hi hagi dificultats hi hagi una reacció per part nostra. La primera reacció que genera l'organisme davant de qualsevol situació que vivim malament, de forma més o menys conscient, és l'ansietat. Si l'ansietat no funciona, llavors sorgeixen símptomes més importants. Per exemple, la depressió. Per això és el més estès, perquè tothom té ansietat en algun moment de la vida. És impossible no tenir-ne. Encara que siguis un monjo budista, en algun moment hi haurà alguna situació que et genera ansietat. Òbviament, després hi ha persones que, per algun trastorn, aquesta ansietat és molt alta o dura molt de temps. Llavors ja s'ha d'entrar amb cada persona individualment per veure què s'ha de fer.
És crònica o es pot curar?
Sí, és clar que es pot curar. També és veritat que hi ha un 3% molt baix de diagnòstics que tenen a veure amb la personalitat, que llavors són més difícils de gestionar. Aquí normalment s'utilitza també un tipus de medicació, però és en la minoria dels casos. En la majoria dels casos les teràpies, en teoria, van en aquesta línia. Funcionen les teràpies psicològiques, no les mèdiques.
"Encara que siguis un monjo budista, en algun moment hi haurà alguna situació que et genera ansietat"
Quins són els símptomes de la depressió?
Els símptomes de la depressió es divideixen en quatre sistemes bàsics. Un és el sistema motivacional, que té a veure amb la motivació, quan les persones no tenen ganes de fer res. Un altre és el tema de l'estat d'ànim, que es caracteritza normalment per la tristesa, però que també pot ser per irritabilitat o inclús a vegades ràbia. Pel que fa a la part cognitiva, quan una persona està deprimida, a més de tot això, també li costa concentrar-se. Després hi ha l'última part, que és la més somàtica. La persona pot perdre gana, pot tenir molta gana, dormir malament, tenir les funcions sexuals alterades, tot el que és més biològic. En aquests quatre grups de símptomes trobarem molta variabilitat.
Com la podem detectar en el seu estat més inicial?
Quan és més inicial és més difícil, perquè tota aquesta simptomatologia és menys intensa. Detectar-la en l'estat més inicial és més propi d'un professional, perquè a l'inici tothom té un mal dia i tothom ho pot associar a això. Es considera simptomatologia depressiva quan tot això dura com a mínim dos mesos, de forma continuada, sense variacions. Però, tot i això, si la intensitat és baixa, serà més difícil de poder-ho veure per algú que no sigui un professional. El que sí que s'ha de detectar és quan està en una intensitat alta, perquè després hi ha molts riscos associats. Un d'ells és el suïcidi, amb depressions molt greus, forma part de la simptomatologia.
"A la societat occidental, anar al psicòleg és una ajuda que ja forma part de la normalitat"
Podem dir que anar al psicòleg s'ha popularitzat. Ho creu així?
Sí, sobretot des de la pandèmia. Abans la gent ja hi anava, però cada vegada és més visible, d'alguna manera s'ha normalitzat. A la societat occidental, per la majoria de les generacions, és una ajuda psicològica que ja forma part de la normalitat, el qual és positiu, perquè així les persones poden rebre ajuda.