Poques disciplines científiques poden tirar tan enrere en el temps com ho fa la paleontologia. Àngel Hernández Luján calcula els milions d'anys que té el terra que trepitja, com qualsevol ciutadà calcula els euros del seu moneder. La seva especialitat són els rèptils i, més concretament, les tortugues del miocè mitjà i superior, un grup d'animals que acumula 200 milions d'anys d'evolució. D'aquí el seu interès per elles: un exemple d'èxit en la inacabable lluita per la supervivència.

Luján, nascut a Granollers i veí de la Roca del Vallès, és investigador de l'Institut Català de Paleontologia i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Avui en dia lidera dues excavacions, una és la de la Creu de Conill 20 de Terrassa, i l'altra, la dels Casots del municipi de Subirats, a la comarca de l'Alt Penedès. També és coautor del llibre "En busca del origen perdido".

Les conspiracions arriben a tot arreu, també a la paleontologia. Hi ha negacionistes del canvi climàtic, terraplanistes i ara dinonegacionistes. Si els dinosaures són un invent... vostè és còmplice d'aquest engany
Està molt de moda ser negacionista, no només del canvi climàtic. Ja fa molts anys que hi ha molta gent contrària a les tesis sobre l'evolució, sobre tots els postulats de Darwin. La situació comença a ser preocupant a països com els Estats Units, on entre el 30 i el 40% de la població qüestiona, i fins i tot nega, la teoria sobre l'origen de les espècies. És important que s'abordin aquests temes.

Ha treballat en diferents jaciments catalans: al Pla de l'Estany, a la Noguera, al Berguedà, a l'Anoia... Podem resumir el passat paleontològic de Catalunya? Quina és la història del terra que trepitgem? 
Fins ara, a Catalunya, gairebé totes les restes amb més fama eren les dels fòssils del mesozoic, de l'època dels dinosaures, sobretot del cretaci, amb un registre destacat als Pirineus. També del miocè, amb l'aparició de primats antropomorfs i diverses espècies que s'han localitzat a l'antic abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. És curiós que, on llençàvem la brossa, és on ens apareixen els primers primats del país: en Jordi, en Lluc i la Laia, que van viure fa uns 10 o 12 milions d'anys. A grans trets, el que era més antic dels dinosaures no es coneixia, com l'època dels grans rèptils del pèrmic i el triàsic. Ara es coneix molt bé i comença a ser molt important.

Un exemple és el capitosaure del Pla de la Calma, al Montseny. Encara podem trobar algun fòssil que pugui sorprendre la comunitat científica? 
No només s'ha trobat al Pla de la Calma. Ja s'han trobat altres amfibis i rèptils fòssils als Pirineus. Ara que s'han excavat aquests jaciments, s'ha descobert que aquest període era molt més ric del que es pensava. Cada any es troben noves espècies al món, i a Catalunya també: amfibis, rèptils, mamífers...

Imaginem que la humanitat s'extingeix avui. Quin creu que serà el rastre paleontològic que quedarà de la nostra civilització després de milers de milions d'anys?
De l'espècie humana en quedaran microplàstics i ossos de pollastre. El plàstic ja és a tot arreu. S'han trobat microplàstics fins i tot a l'Antàrtida i ja veiem com es formen roques amb molt de plàstic. L'altra cosa que deixarem serà una enorme quantitat d'ossos de pollastre. En consumim tantes tones, que és el que trobaran amb més probabilitat. Està clar que estem influint molt en l'esdevenir del planeta.

"S'han trobat microplàstics fins i tot a l'Antàrtida i ja veiem com es formen roques amb molt de plàstic. Està clar que estem influint molt en l'esdevenir del planeta"

La seva especialitat són les tortugues del miocè. Dels éssers vius actuals, les tortugues són les que tenen trets evolutius més antics?
És un grup evolutiu que no ha canviat gaire en els últims 200 milions d'anys. Són més antigues que els cocodrils i que els dinosaures! És un grup que ha triomfat i que s'ha mantingut al llarg de milions d'anys, inclús superant la gran extinció dels dinosaures a finals del Cretaci. Jo crec que és un dels éssers vius amb més èxit a la història de la vida de la Terra. La closca és la seva gran innovació, que li ha servit principalment per defensar-se dels depredadors.