L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públiques les dades sobre migracions del 2023 a Catalunya, que ha registrat la segona xifra més elevada dels darrers setze anys. Unes xifres que només han estat superades per les de l'any anterior, el 2022. Al Vallès Oriental presenta un saldo migratori positiu, és a dir, que han arribat més persones que no les que han marxat. La xifra és de 1.421, que suposa un creixement del 114,98% respecte al registre de 2013, quan el saldo era de 661.
El saldo migratori total es pot desgranar en diferents categories segons la provinença i el destí de les migracions, el saldo intern és el que mostra els moviments entre municipis catalans. En nombres absoluts, el Maresme i el Vallès Occidental i l'Oriental són qui tenen els saldos migratoris interns més alts de Catalunya.
Pel que fa als habitants que venen de l'estranger, les dades diuen que van ser el principal component de creixement demogràfic al Vallès Oriental, amb un balanç positiu de 3.846 persones. Malgrat això, el saldo migratori amb els territoris de la resta de l'Estat indica que són més les persones que han marxat que no pas les que han vingut a viure a Catalunya. Tant és així que es van registrar 1.941 sortides, 2.327 entrades i un saldo negatiu de 871 persones.
Segons les dades de l'Idescat, és el sisè any consecutiu que els intercanvis de població de la comarca amb la resta de l’estat presenten signe negatiu. Les estadístiques també indiquen una tendència a la baixa dels moviments intracomarcals, el 2023 es van produir 9.218 canvis de residència entre municipis de la comarca, un 332 menys que l’any anterior.
Les dades a Catalunya
A Catalunya arriben de l'estranger gairebé el doble de les persones que marxen. En totes les comarques catalanes existeix un saldo positiu en referència als moviments de sortida i d'entrada de l'estranger: en venen més dels que marxen. Mentre l'any 2023 van marxar-ne 145.841 persones, en van arribar 272.645 provinents d'altres estats.
En canvi, el saldo amb l'Estat és diferent: van marxar més persones de les que van arribar. Concretament, de Catalunya en direcció a la resta de l'estat espanyol van marxar 5.171 persones més de les que van venir. De les de comarques catalanes, n'hi ha 32 que mostren un saldo negatiu, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental és on existeix una major diferencia.
Només n'hi ha nou que han augmentat el nombre de persones espanyoles: el Lluçanès és el territori amb més persones provinents de la resta de l'Estat, en comparació amb les que hi van a viure.
