Llinars del Vallès és un bon lloc on veure edificis modernistes i, a parer alguns viatgers, és un dels millors pobles per visitar al Baix Montseny. El que poca gent recorda, però, és que aquesta vila montsenyenca va tenir durant molts anys una torre que s'atribueix a Antoni Gaudí, l'arquitecte de la Sagrada Família de Barcelona. Es tracta de la Torre Mateu, coneguda popularment com La Miranda, una construcció alta i esvelta que sobresortia molt per damunt del poble i que gaudia de bones vistes al massís.

A NacióBaixMontseny hem consultat l'arxiu de Llinars per esbrinar què va passar, com va arribar l'obra de Gaudí al Montseny i com es va produir la desaparició d'aquest monument modernista, que es va enderrocar el 1962 per construir-hi uns pisos, una pèrdua que encara pesa en la memòria d'alguns llinassencs. 

Els llibres d'història situen la construcció de La Miranda el 1906, dins la finca familiar de Damià Mateu, un empresari de Llinars que havia heretat l'esperit emprenedor de la seva família. Segons explica Albert Gómez, l'arxiver local, els Mateu havien tingut un comerç de sabates a la vila i s'havien traslladat a Barcelona, on havia aconseguit fer fortuna. El jove Mateu es va postular ràpidament com "una màquina" en el món dels negocis. Va ser cofundador del fabricant de vehicles Hispano Suiza, va participar en nombrosos empreses i en la construcció d'infraestructures. És el cas dels projectes en els quals va prendre part a Andorra, on va impulsar l'edificació de carreteres o d'instal·lacions elèctriques.

Malgrat la seva residència a Barcelona, els Mateu tenien una finca a Llinars que ocupava gairebé tota una illa de cases, situada entre l’actual carrer Anselm Clavé, la riera Giola, el carrer Major i la plaça Damià Mateu (aleshores amb un altre nom). En aquesta finca hi constaven diversos edificis: unes dependències per al servei i una petita casa pairal on Damià i la seva esposa passaven les vacances i alguns caps de setmana.

Mateu, Gaudí i una joia modernista

Segons Gómez, no se sap exactament com el senyor Mateu va fer l'encàrrec a Antoni Gaudí, però segons sembla, es coneixien entre ells i tots dos es movien dins dels cercles conservadors de l’elit catalana. La comanda de la torre Miranda, que alguns historiadors atribueixen a "un regal a la seva dona", va ser en realitat una estructura que li va permetre al senyor Damià "matar dos ocells d'un tret". "Com que era cofundador de la Hispano, quan venia a Llinars volia guardar el cotxe en un garatge. A més, també volia un espai per a la seva dona: un lloc per cosir, brodar, fer tertúlies i reunir-se amb les amigues", explica Gómez.

La construcció de La Miranda, alta i estreta, a la part inferior hi tenia garatges i, a dalt, diverses plantes amb estances de les quals no se'n conserven els plànols. Alguns avis de la vila, però, recorden que les escales estaven totes decorades amb trencadís, una característica en sintonia amb les formes ondulades de la teulada, les floritures dels forjats i les obertures de les finestres, totes, del més pur estil modernista.

La Miranda, doncs, estava situada en un extrem de la finca i en custodiava l'entrada, amb la casa principal de la família situada al centre de la parcel·la. Un altre dels trets característics d'aquest conjunt en va ser la tanca de forja que envoltava el recinte, amb una base de pedra i d'obra vista, acabada amb dues aigües i coronada per una estructura metàl·lica.

Es tractava d'uns tensors decorats que suportaven una malla de forja, que s'estenia també sobre les portes de la finca. Inesperadament, aquestes tanques han estat les úniques supervivents de la Miranda i les portes de vehicles es van traslladar al Parc Güell on encara es poden veure. pel que fa a la reixa de la porta de servei es troba a la Casa Museu de Gaudí. "D'altra banda, molts veïns van recuperar pel seu compte restes del forjat, que es va llençar a la Riera Giola desprès de la demolició", explica Gómez.

Tot i tenir la Miranda acabada de fer, els Mateu el 1909 van comprar el Mas Rifer, a Fogars de Montclús, d'estil eclèctic i neogòtic situat al veïnat del Pertegàs. Damià Mateu, doncs, es trallada en aquesta casa decorada amb elements historicistes i arcs gòtics. La finca de Llinars, doncs, va quedar en segon terme i la van ocupar amb menys freqüència. "La Miranda i la casa de Llinars sempre queda per la família, les germanes i la família política", detalla.

Societat

Reobre l'històric Hotel Suís de Sant Celoni Bernat Castanyer Colomer

Una explosió que ho va canviar tot

El 29 de gener de 1939, al final de la Guerra Civil, va explotar un camió carregat de trilita a l’altra banda de la riera Giola, just davant de La Miranda. L’explosió va causar grans desperfectes a Llinars. La casa principal de la finca va quedar un 80% malmesa segons l'informe de l'època, mentre que La Miranda va resistir millor l’impacte a causa de les seves característiques arquitectòniques. "Era una construcció molt robusta, molt sòlida, i el fet de ser rodona va permetre escampar l'ona expansiva. De tot plegat en va resultar afectada la cúpula de trencadís del sostre i, evidentment, la fusteria de les finestres", exposa Gómez. Aquesta explosió va causar la mort de 18 persones, va destruir 27 cases i, segons apunta la revista històrica El Faristol, va malmetre el 31% dels edificis de la vila.

Damià Mateu havia mort el 1938 i el seu fill, Miquel Mateu, havia seguit el camí d'èxits del seu pare. El 1939 era batlle de Barcelona i el patrimoni de la família havia crescut considerablement des de la construcció de la Torre Mateu. "Tenien el Mas Rifer i eren propietaris del Castell Perelada des de 1923. Com més diners fas, més alt piques i no te'n vas a una casa mig enrunada al mig del poble", apunta l'arxiver.

La casa, doncs, va quedar tancada durant moltes dècades i només era visitada pels nens que s'esmunyien entre les tanques i s'enfilaven al capdamunt. El llegat de Damià i l'obra de Gaudí, doncs, van quedar oblidats entre el munt de finques familiars. D'altra banda, la gent del poble a base d'anar-hi, se la va fer "seva" i també va augmentar l'estima pel monument entre els habitants. "Damià Mateu tenia una alta sensibilitat, la del seu fill va ser diferent", diu Gómez.

Tant és així que el 1962, en ple boom de la construcció, es va tirar a terra la Torre Mateu per construir-hi un bloc de pisos. L'enderrocament va tenir lloc en la segona fase de l'esquarterament de la finca, que ja havia perdut els edificis on s'allotjava del servei, per fer l'oficina de la Caixa, i les runes de la petita casa pairal. "La gent ho va viure amb molta llàstima, la recordaven com si també fos una mica seva", explica. Malgrat tot, la demolició va passar en silenci, en plena dictadura franquista, sense que els llinassencs es poguessin organitzar.

Cultura

Una parella d'historiadors deixa una part del seu llegat a Llinars

Temps després, el 1992, es va crear la fundació Pro Miranda, amb la voluntat de reconstruir la torre. Es van buscar fotografies i documentació per documentar la nova estructura i, fins i tot, l'Ajuntament va cedir uns terrenys propers a l'estació de tren on es es va arribar a col·locar una primera pedra. Finalment, però, el projecte no va prosperar i la Miranda va quedar enterrada en postals i imatges en blanc i negre, el darrer testimoni d'una de les torres més emblemàtiques del Baix Montseny.