Un dels indrets emblemàtics del Montseny és Collformic, un indret situat a 1.145 metres d'altitud i que comunica el Matagalls amb el Pla de la Calma. Des de la carretera es pot veure un panorama espectacular de les valls de la conca de la Tordera i també és un punt de partida per múltiples excursions. No obstant això, poca gent sap que la Creu de Collformic, situada al començament del camí de Matagalls, amaga una de les tragèdies més importants de la nostra comarca.

La creu, construïda el 1912, commemora la mort de més d'un centenar de persones que van perdre la vida en aquest lloc durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), un conflicte entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeo I, de la I República i d'Alfons XII. Després que les tropes carlines prenguessin la ciutat de Vic el gener de 1874, un centenar de soldats nacionals de la capital d'Osona, majoritàriament artesans, van fugir Montseny a través, amb la intenció d'arribar a Sant Celoni.

Malgrat tot, els fugitius van ser interceptats per una emboscada carlina que els va arraconar a la masia de Sant Andreu de la Castanya, a Collformic, on, de matinada, els van afusellar.

En total, apunten els historiadors, van morir 110 homes que van despullar i robar i que, finalment, van ser enterrats en un antic pou de Glaç de Collformic, un forat amb parets de pedra on se solia emmagatzemar la neu o el gel natural per finalitats domèstiques. Alguns, però, segons apuntava la premsa de l'època no es van arribar mai a sepultar i van deixar-los escampats pels boscos de la rodalia.

Una creu d'homenatge

Quaranta anys més tard de la tragèdia, un diari de Vic va recaptar fons per la construcció d'aquest monument, la Creu de Collformic, que encara és visitable i inclou unes inscripcions en record de la gent que hi va perdre la vida. El bon accés per carretera, fa que Collformic sigui un bon lloc per començar una jornada al Montseny per aprendre la nostra història i, alhora, endinsar-nos en els paratges naturals preciosos i que han estat testimonis fidels d'escenes que formen part de la nostra identitat com a comarca.