El Centre Cultural la Mercè de Girona ha acollit una conferència sobre els frescos noucentistes de Josep Aragay que es van destapar aquest mes de juny a l’església de Breda. La ponència, a càrrec del director del Museu Municipal Josep Aragay de Breda, Xavier Castanyer, i organitzada pels Amics del Museu d'Art de Girona, ha aprofundit en els secrets que amaguen els frescos de l’església, del 1925, que són una “troballa cabdal” per a l’art català.

Les pintures representen escenes bíbliques amb una "tècnica magistral" i havien estat tapades per uns plafons de fusta pintats pel mateix artista, després que un foc afectés l'església de Breda el 1939 i es malmetessin els frescos originals. Cent anys més tard de ser pintades, l'Ajuntament i el Museu han descobert aquesta obra noucentista i n'han estudiat els detalls amb algunes troballes sorprenents, com el rastre d'un intent de censurar-ne una escena.

Ara, les diferents institucions implicades en la recuperació dels frescos, Bisbat de Girona, Ajuntament de Breda, Parròquia i Museu Aragay, han encarregat un projecte de restauració i demanaran subvencions per finançar-la.

Manuel Rueda, exdirector i del Museu Etnològic del Montseny d’Arbúcies la Gabella, i investigador adscrit a l'Institut Català de Recerca del Patrimoni cultrural (ICRPC), ha presentat Xavier Castanyer i ha destacat la seva tasca en la preservació de la memòria d’Aragay. “Castanyer ha estat l’encarregat de mantenir la fama del Museu després de Marcel·lí Trunas, l’anterior director”, ha explicat Rueda. 

El somni d’un estiuejant

Josep Aragay, artista i teòric del noucentisme, va ser un pintor, ceramista i intel·lectual nascut a Barcelona (1889), que es va instal·lar a Breda, la vila on va fer arrels i va pintar els frescos de l'església. “El somni d’Aragay era fer una pintura al fresc, però el projecte no va prosperar fins al 1925, en un moment clau de la seva carrera”, ha explicat el director.  

Aquell va ser l’any en què l’artista es va desplaçar definitivament a Breda i va muntar un taller de ceràmica, d'acord amb la tradició terrissaire de la vila. La fàbrica va innovar en l'àmbit de la ceràmica decorativa, amb peces que es poden veure encara al Museu Aragay, que conserva bona part de l’obra de l’artista.

El programa iconogràfic dels frescos de Breda recull diferents escenes de l’Antic i el Nou Testament com “El pecat original”, “La presentació de Jesús al temple” o “Jesús i la samaritana”. L’escena principal, que ocupa el mur frontal de la capella, està dedicat al “Baptisme de Jesús” amb la representació de Joan batejant Jesús al riu Jordà.  Segons ha explicat Castanyer, el Museu Aragay de Breda encara conserva els esbossos i les fotografies abans de patir l'incendi, que mostren l'aspecte original de la pintura. "Malgrat tot s'ha conservat molt bé", assegura.

La inspiració d'un viatge a Itàlia

Per a realitzar aquesta obra Josep Aragay es va inspirar durant el seu viatge a la Itàlia entre 1916 i 1917, un país marcat per la Primera Guerra Mundial, on es va amarar de les grans obres de l'antiguitat i, sobretot, del renaixement. “El baptisteri de Breda era una gran oportunitat per posar en pràctica els seus coneixements”, explica Castanyer. Les reminiscències italianes es fan patents amb les "falses arquitectures", dibuixos d’estructures clàssiques per separar les escenes o a pintura del baptisme, molt semblant a una obra del pintor Piero della Francesca.

El resultat, assegura, va ser "excel·lent" i això va tenir ressò a la premsa, més enllà de Breda i el Baix Montseny. “La crítica de l’època va qualificar-lo com el millor baptisteri modern de Catalunya”, diu Castanyer.

Un incendi durant la Guerra Civil

El baptisteri, però, va tenir una vida curta perquè l'any 1939 l’església va patir un incendi durant la retirada de les tropes republicanes. “A l’església de Breda s’hi emmagatzemaven uns bidons de gasolina que es van incendiar per causes desconegudes”, recorda Castanyer. Aragay, implicat políticament, d'esquerres, però amb conviccions religioses, va aixecar un mur davant del baptisteri, amb previsió, per evitar que es danyés la pintura en cas que es produís qualsevol incident.

Malgrat les precaucions de l'artista, el fum, a altes temperatures, es va escolar per un forat de ventilació i va emmascarar i malmetre els frescos. "Tot i això, ell no va abandonar la convicció de restaurar les pintures de l’església. Però el temps va passar", explica el director. Aragay va ser víctima de la repressió franquista i, fins i tot en els moments més complexos, no oblidava les seves pintures al fresc. "La correspondència amb la seva dona, mestra republicana, era a través de postals amb fotografies del baptisteri", afirma Castanyer.

El 1965, ja gran, animat per uns vilatans de Breda va decidir reprendre el projecte. "Era difícil que ell pogués assumir una obra de tanta envergadura. Com a solució va optar per fer unes pintures sobre plafons de fusta que, després, es van penjar a l'emplaçament dels frescos originals", relata el director del Museu Aragay.

Troballes sorprenents: censura dels pits i el pubis d'Eva

Amb el centenari d’aquests frescos l’Ajuntament de Breda, el Museu Josep Aragay, la Parròquia de Breda i el Bisbat de Girona van decidir retirar els plafons per poder veure els originals. Una de les troballes més sorprenents d'aquesta descoberta va ser veure que els pits i el pubis d'Eva, a l'escena del pecat original, estaven censurats i malmesos. "El pubis de la dona estava tapat per un matoll pintat en verd i els pits estan completament rascats amb un punxó”, explica Castanyer.

Alhora, el director del museu afirma que les institucions implicades estan treballant conjuntament per assegurar-ne la restauració integral i que caldrà consultar als experts que s'ha de fer amb aquest rastre "matusser" de la censura. “Estem treballant amb l’empresa de restauració i estem acabant de hem de participar amb les diferents línies de subvencions per restaurar els frescos per fases. Tenim una obra d’art en majúscules”, assegura.

Uns frescos impagats

La pintura que s'ha descobert a l'església de Breda mai es va arribar a pagar. L'arxiu del museu conserva la correspondència de l'artista i, en una de les cartes, es fa patent que l'església de Breda no li va retribuir mai l'obra a Josep Aragay. "La va acabar fent de manera gratuïta", explica el director del Museu. No obstant això, Aragay era una persona de conviccions religioses i catalanistes i va acabar per acceptar-ho. “El rector sempre va creure que el pintor treballava gratuïtament, però no era així, Aragay hauria volgut cobrar-ne un preu just”, explica Castanyer.