08
de febrer
de
2023, 12:27
Actualitzat:
22:26h
La llúdriga s’ha reproduït al riu Mogent, afluent del riu Besòs, per primera vegada després de més de quatre dècades. Així ho ratifiquen les imatges enregistrades amb les càmeres de fototrampeig instal·lades en el marc del ‘Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera’, que estan duent a terme l’Observatori RIVUS i la Fundació Barcelona Zoo amb el suport del Departament d'Acció Climàtica. El nou grup familiar es compon d’una femella i dues cries, nascudes a l’estiu, que ja efectuen desplaçaments diaris acompanyades de la mare.
Els darrers anys s’havien detectat individus de forma periòdica en aquest afluent del riu Besòs, però eren llúdrigues que estaven de pas i que provenien d’altres zones. Es tractava d’exemplars que tenien el riu Mogent com a zona de dispersió i hivernada, però no de cria.
L’any passat, aquest mateix projecte, va permetre confirmar, per tercer any consecutiu, que la llúdriga es reprodueix a la conca del Besòs (2020, al Congost i 2021, al Ripoll), sempre en sectors prou tranquils, productius i ecològicament funcionals. S’estima que la població actual en aquesta conca és d’uns 10 individus.
El motiu de la desaparició de la llúdriga de la conca del Besòs durant el segle XX va ser l’efecte combinat de la contaminació de les aigües, la persecució humana i la degradació de l’hàbitat. Anys després, la reducció de la contaminació i la seva protecció legal, sumada a la gran capacitat dispersiva de l’espècie, ha permès un retorn a bona part de les conques hidrogràfiques que l’havien vist desaparèixer, incloses les més humanitzades.
Els darrers anys s’havien detectat individus de forma periòdica en aquest afluent del riu Besòs, però eren llúdrigues que estaven de pas i que provenien d’altres zones. Es tractava d’exemplars que tenien el riu Mogent com a zona de dispersió i hivernada, però no de cria.
L’any passat, aquest mateix projecte, va permetre confirmar, per tercer any consecutiu, que la llúdriga es reprodueix a la conca del Besòs (2020, al Congost i 2021, al Ripoll), sempre en sectors prou tranquils, productius i ecològicament funcionals. S’estima que la població actual en aquesta conca és d’uns 10 individus.
El motiu de la desaparició de la llúdriga de la conca del Besòs durant el segle XX va ser l’efecte combinat de la contaminació de les aigües, la persecució humana i la degradació de l’hàbitat. Anys després, la reducció de la contaminació i la seva protecció legal, sumada a la gran capacitat dispersiva de l’espècie, ha permès un retorn a bona part de les conques hidrogràfiques que l’havien vist desaparèixer, incloses les més humanitzades.