25
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
14:09h
La recollida selectiva està estancada a Catalunya. L'any 2022 es va tancar amb un 45,3% de separació dels residus, un tímid avanç respecte a l'any anterior, però que queda lluny dels objectius de la Unió Europea. En aquest sentit, les grans ciutats actuen com un autèntic fre que limita els avanços de comarques que han apostat els darrers anys per sistemes eficients de recollida -especialment el porta a porta- i que han permès disparar els resultats fins al 60-80%.
Tanmateix, la xifra oficial d'enguany és inferior a l'anunciada l'any passat. Per què? Enguany, s'ha modificat el sistema de comptabilització de les dades i s'han deixat d'incloure les runes d'origen domèstic, seguint la normativa de la Unió Europea.
Si s'haguessin inclòs, com s'havia fet fins ara, el percentatge de recollida selectiva arribaria al 47,3%, pel 46,6% del 2021. A partir d'ara, totes les runes -també les domèstiques- passaran a incloure's en el balanç de residus de la construcció i demolició.
La diferència entre les grans ciutats i comarques de l'interior o de muntanya com la Conca de Barberà, Osona, el Berguedà, la Terra Alta o el Pallars Sobirà és que no s'ha transformat el model de recollida selectiva. En aquestes àrees menys poblades els darrers anys han anat adoptant sistemes eficients: el porta a porta, contenidors intel·ligents o la combinació d'aquests o altres models. Tanmateix, a les ciutats s'han mantingut els contenidors de tota la vida -gris, marró, groc, blau i verd-, amb uns resultats que queden lluny del salt que hauria de fer el país.
N'és ben conscient Isaac Peraire, director de l'Agència Catalana de Residus: “Els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a models eficients”, ha explicat aquest dimarts des del Lluçanès, comarca que supera el 70% de separació. “Aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”, ha afegit.
A Catalunya hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta, un desplegament força aturat coincidint amb les eleccions municipals, però que ara hauria de viure un gran impuls. “Ara és l'hora de les grans ciutats”, assenya el responsable de residus de la Generalitat, tot assenyalant que, a banda de municipis com Manlleu i Ripollet, també s'han concedit subvencions per implantar el sistema de contenidors intel·ligents -que requereixen la identificació del veí- a Manresa o Mataró.
Concretament, un 30,6% i un total d'1,175 milions de tones es porten als denominats dipòsits controlats. És una xifra inferior a la del 2021 (32,9%), però molt lluny de l'objectiu europeu que ho limita al 10% de cara al 2035.
El canvi d'estadístíca els fa retrocedir uns tres punts -comptant les runes el 2021 van superar el 80%-, però aquest fet no aigualeix l'èxit del model d'aquesta comarca de l'interior del Camp de Tarragona. Tradicionalment, separaven un 48-50% dels residus fins que van fer una prova pilot el 2018 tant de porta a porta com de contenidors intel·ligents. Una vegada es va aplicar al conjunt de la comarca, les dades es van disparar i es van situar clarament al capdavant de Catalunya.
Osona (69,10%) i el Berguedà (67,15%) repeteixen un any més al podi de les comarques que més reciclen. Tanmateix, tot apunta que l'any vinent seran superades pel Lluçanès. La comarca més jove del país -constituïda enguany- va arribar a separar selectivament el 72,31% de la brossa generada. Tanmateix, com que l'any passat encara no era una comarca oficial, no apareix a les estadístiques (malgrat que l'hem posat al gràfic). Isaac Peraire, exalcalde de Prats de Lluçanès, ha escollit el seu territori per presentar unes dades que en el cas del seu municipi arriben al 83,5%.
En contraposició, dues comarques turístiques com la Val d'Aran (27,13%) i la Cerdanya (33,82%) se situen a la cua de la separació selectiva. El territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) -especialment Baix Llobregat i Barcelonès- així com el Baix Penedès (37,66%) i el Tarragonès (39,01) completen el TOP-5 de les que menys reciclen.
Rècord agredolç, canvi estadístic
La recollida selectiva del 2022 va ser rècord a Catalunya. Ara bé, el 45,3% queda lluny del 55% de reciclatge que la Unió Europea exigeix per al 2025. Amb l'actual ritme, no es compliria aquest objectiu i es podria obrir un procediment sancionador.Evolució de la generació de residus i la recollida selectiva (incloent runa)
Tanmateix, la xifra oficial d'enguany és inferior a l'anunciada l'any passat. Per què? Enguany, s'ha modificat el sistema de comptabilització de les dades i s'han deixat d'incloure les runes d'origen domèstic, seguint la normativa de la Unió Europea.
Si s'haguessin inclòs, com s'havia fet fins ara, el percentatge de recollida selectiva arribaria al 47,3%, pel 46,6% del 2021. A partir d'ara, totes les runes -també les domèstiques- passaran a incloure's en el balanç de residus de la construcció i demolició.
Les ciutats grans no arriben al 38%
El gran taló d'Aquil·les de la recollida selectiva a Catalunya són les ciutats mitjanes i les àrees metropolitanes. En aquest sentit, la separació dels residus als 23 municipis més grans de 50.000 habitants se situen en un 37,9%, clarament per sota la mitjana del país. En els darrers cinc anys, només han augmentat 3,5 punts, segons dades de l'Agència Catalana de Residus.% recollida selectiva per comarques (2022)
La diferència entre les grans ciutats i comarques de l'interior o de muntanya com la Conca de Barberà, Osona, el Berguedà, la Terra Alta o el Pallars Sobirà és que no s'ha transformat el model de recollida selectiva. En aquestes àrees menys poblades els darrers anys han anat adoptant sistemes eficients: el porta a porta, contenidors intel·ligents o la combinació d'aquests o altres models. Tanmateix, a les ciutats s'han mantingut els contenidors de tota la vida -gris, marró, groc, blau i verd-, amb uns resultats que queden lluny del salt que hauria de fer el país.
N'és ben conscient Isaac Peraire, director de l'Agència Catalana de Residus: “Els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a models eficients”, ha explicat aquest dimarts des del Lluçanès, comarca que supera el 70% de separació. “Aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant”, ha afegit.
% recollida selectiva per municipis (2022)
A Catalunya hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta, un desplegament força aturat coincidint amb les eleccions municipals, però que ara hauria de viure un gran impuls. “Ara és l'hora de les grans ciutats”, assenya el responsable de residus de la Generalitat, tot assenyalant que, a banda de municipis com Manlleu i Ripollet, també s'han concedit subvencions per implantar el sistema de contenidors intel·ligents -que requereixen la identificació del veí- a Manresa o Mataró.
Un terç de la brossa encara acaba a l'abocador
Quasi el 55% dels residus que es generen es dipositen al contenidor gris, malgrat que realment la fracció resta -pols, cendra, bolquers...- és molt petita. Que la quantitat de brossa que no se separi selectivament sigui major a la resta de fraccions -orgànica, envasos, paper i vidre- provoca que els abocadors continuïn sent un destí molt important dels nostres residus.Concretament, un 30,6% i un total d'1,175 milions de tones es porten als denominats dipòsits controlats. És una xifra inferior a la del 2021 (32,9%), però molt lluny de l'objectiu europeu que ho limita al 10% de cara al 2035.
Les comarques que més reciclen
La Conca de Barberà repeteix per segon any consecutiu com la comarca líder en recollida selectiva. En aquesta ocasió amb un 77,24%, més de 30 punts per sobre la mitjana catalana i vuit més que Osona, que ocupa el segon lloc en el rànquing.El canvi d'estadístíca els fa retrocedir uns tres punts -comptant les runes el 2021 van superar el 80%-, però aquest fet no aigualeix l'èxit del model d'aquesta comarca de l'interior del Camp de Tarragona. Tradicionalment, separaven un 48-50% dels residus fins que van fer una prova pilot el 2018 tant de porta a porta com de contenidors intel·ligents. Una vegada es va aplicar al conjunt de la comarca, les dades es van disparar i es van situar clarament al capdavant de Catalunya.
Les 10 comarques amb major recollida selectiva (2022)
Osona (69,10%) i el Berguedà (67,15%) repeteixen un any més al podi de les comarques que més reciclen. Tanmateix, tot apunta que l'any vinent seran superades pel Lluçanès. La comarca més jove del país -constituïda enguany- va arribar a separar selectivament el 72,31% de la brossa generada. Tanmateix, com que l'any passat encara no era una comarca oficial, no apareix a les estadístiques (malgrat que l'hem posat al gràfic). Isaac Peraire, exalcalde de Prats de Lluçanès, ha escollit el seu territori per presentar unes dades que en el cas del seu municipi arriben al 83,5%.
Les 10 comarques amb pitjor recollida selectiva (2022)
En contraposició, dues comarques turístiques com la Val d'Aran (27,13%) i la Cerdanya (33,82%) se situen a la cua de la separació selectiva. El territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) -especialment Baix Llobregat i Barcelonès- així com el Baix Penedès (37,66%) i el Tarragonès (39,01) completen el TOP-5 de les que menys reciclen.