23
de desembre
de
2022, 12:40
Actualitzat:
27
de desembre,
10:18h
Catalunya va reciclar el 2021 un 46,6% del total de residus generats al país. Aquesta xifra millora les dades d'anys anteriors –5 punts més que el 2018-, però encara es troba lluny de l'objectiu del 55% de reciclatge marcat per la Unió Europea de cara a 2025. Si bé l'evolució general és favorable –343 municipis catalans ja superen aquest percentatge- hi ha encara molts ajuntaments que han de treballar per millorar els índex de recollida selectiva.
Evolució temporal dels residus generats i de recollida selectiva a Catalunya
Les dades proveïdes per l'Agència de Residus de Catalunya, depenent del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, evidencien una millora els darrers anys en el percentatge de recollida selectiva de residus. Això s'explica també per les xifres brutes de residus totals, ja que la quantitat que se'n genera no varia massa mentre que la quantitat de residus reciclats segueix una línia ascendent clara, passant del 32% el 2006 al 47,7% de l'any passat. Això fa que el percentatge de recollida selectiva augmenti de manera substancial i que, en cas de seguir amb aquesta dinàmica, el país s'acosti molt a la xifra marcada per la UE el 2025.
"S'ha recorregut molt camí, però en queda molt encara per recórrer", admet Isaac Peraire, director de l'Agència de Resisus de Catalunya. En aquest sentit, situa el residu zero i l'economia circular com a nous paradigmes i els sistemes de recollida eficient i l'oferta de materials reutilitzables i 100% reciclables com a estratègies per avançar-hi.
Quins municipis compleixen amb el 55% de residus reciclats?
En verd, aquells que estan per sobre d'aquest llindar i, en vermell, aquells que encara no (tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi)
La recollida de residus a Catalunya és competència municipal i, per això, haurien de fer front a les possibles sancions aplicades per la UE per l'incompliment dels objectius. "Els ajuntaments tenen l'obligació de complir-los i nosaltres de no deixar-los sols", assegura el director de l'Agència de Residus. I és que si s'analitza el mapa municipal català hi ha una disparitat molt gran, en alguns casos s'arriba a superar el 90% de recollida selectiva i en d'altres no arriben ni al 20%.
Residus generats i recollida selectiva, per municipis
Tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi
En total són 343 els municipis que complirien la normativa avui dia. D'altra banda, n'hi ha 362 més que se situen al rang del 40% al 55% de recollida selectiva. L'altra cara de la moneda l'ofereixen els 243 municipis restants, els quals no reciclen ni un 40% dels residus que generen.
Malgrat que també hi ha municipis amb percentatges molt baixos de recollida selectiva, aquestes dades també ens mostren una evolució general favorable. Localitats com Fígols o Vallbona d'Anoia (11,1% i 15,7%, respectivament) es troben entre els set municipis que no arriben al 20% de recollida selectiva. Això no obstant, el 2018 eren 18 les localitats que es trobaven per sota d'aquest llindar.
Residus generats i recollida selectiva, per comarques
Tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi
El podi de comarques el completen Berguedà i Osona, amb un 68,7% i un 68,6% de recollida selectiva, respectivament. Osona, un clàssic d'aquests rànquings, manté molt bones xifres any a any malgrat tenir quasi 165.000 habitants, molts més que la resta de comarques capdavanteres.
També compleixen l'objectiu europeu per al 2025 el Moianès, la Terra Alta, el Pallars Sobirà i la Segarra –amb xifres entre el 60 i el 65%-, mentre que el Gironès i el Bages estan a un pas d'assolir-lo (53%). En aquests dos darrers casos, amb uns 196.000 i 180.000 veïns, respectivament.
Percentatge de recollida selectiva a les 10 comarques més poblades
El contrapunt a aquests bons nivells són la Cerdanya, amb només un 28,5% de reciclatge, i el Barcelonès, amb un 37%. També estan a la cua el Tarragonès (40%) i el Baix Llobregat i el Segrià, amb un 42%. De fet, entre les vuit comarques més poblades de Catalunya només el Maresme supera la mitjana catalana amb un 49%.
Només s'hi acosta Terrassa (44,1%) mentre que Barcelona supera per sis dècimes la barrera del 40%. En canvi, són especialment dolentes les xifres de Badalona i l'Hospitalet (27%) i de Santa Coloma de Gramenet, que no passa del 25,4%.
L'Agència de Residus de Catalunya és molt conscient de la situació. “És evident que un increment de la recollida selectiva a les grans ciutats faria millorar la situació al conjunt del país”, assenyala Isaac Peraire.
“Ara és l'hora de les ciutats mitjanes i grans”, destaca el director de l'administració catalana de residus. De fet, els sistemes eficients de recollida selectiva –especialment el porta a porta-, ja no són només cosa de municipis petits i rurals.
Està implantat de forma total o parcial en deu capitals de comarca i també en diverses poblacions majors de 10.000 habitants. En aquest sentit, també s'obre camí en grans capitals i diversos barris de Lleida, Barcelona i nuclis de baixa densitat de Girona ja el fan servir.
Evolució temporal dels residus generats i de recollida selectiva a Catalunya
Les dades proveïdes per l'Agència de Residus de Catalunya, depenent del Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, evidencien una millora els darrers anys en el percentatge de recollida selectiva de residus. Això s'explica també per les xifres brutes de residus totals, ja que la quantitat que se'n genera no varia massa mentre que la quantitat de residus reciclats segueix una línia ascendent clara, passant del 32% el 2006 al 47,7% de l'any passat. Això fa que el percentatge de recollida selectiva augmenti de manera substancial i que, en cas de seguir amb aquesta dinàmica, el país s'acosti molt a la xifra marcada per la UE el 2025.
"S'ha recorregut molt camí, però en queda molt encara per recórrer", admet Isaac Peraire, director de l'Agència de Resisus de Catalunya. En aquest sentit, situa el residu zero i l'economia circular com a nous paradigmes i els sistemes de recollida eficient i l'oferta de materials reutilitzables i 100% reciclables com a estratègies per avançar-hi.
Quins municipis compleixen amb el 55% de residus reciclats?
En verd, aquells que estan per sobre d'aquest llindar i, en vermell, aquells que encara no (tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi)
La recollida de residus a Catalunya és competència municipal i, per això, haurien de fer front a les possibles sancions aplicades per la UE per l'incompliment dels objectius. "Els ajuntaments tenen l'obligació de complir-los i nosaltres de no deixar-los sols", assegura el director de l'Agència de Residus. I és que si s'analitza el mapa municipal català hi ha una disparitat molt gran, en alguns casos s'arriba a superar el 90% de recollida selectiva i en d'altres no arriben ni al 20%.
Residus generats i recollida selectiva, per municipis
Tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi
En total són 343 els municipis que complirien la normativa avui dia. D'altra banda, n'hi ha 362 més que se situen al rang del 40% al 55% de recollida selectiva. L'altra cara de la moneda l'ofereixen els 243 municipis restants, els quals no reciclen ni un 40% dels residus que generen.
Quins municipis reciclen més?
El quadre d'honor de reciclatge municipal català està liderat per la localitat de Sagàs (Berguedà), que presenta un percentatge de recollida selectiva pràcticament sense comparació possible a Catalunya: un 97,3%. El podi el completen Albons (Baix Empordà) i la Pobla de Claramunt (Anoia), amb un 94,4% i un 93,8% de recollida selectiva, respectivament. La majoria de les localitats que apareixen en aquest rànquing han millorat de forma substancial les seves posicions en matèria de reciclatge: d'aquests 10 municipis només Matadepera i Vilablareix apareixien al top 10 l'any 2018.Malgrat que també hi ha municipis amb percentatges molt baixos de recollida selectiva, aquestes dades també ens mostren una evolució general favorable. Localitats com Fígols o Vallbona d'Anoia (11,1% i 15,7%, respectivament) es troben entre els set municipis que no arriben al 20% de recollida selectiva. Això no obstant, el 2018 eren 18 les localitats que es trobaven per sota d'aquest llindar.
Disparitat també entre comarques
El camí cap a la sostenibilitat en l'àmbit dels residus es veu clarament en una comarca catalana. La Conca de Barberà presenta un percentatge de recollida selectiva del 80,4%. Malgrat que és un territori amb poc més de 20.000 habitants, aquesta xifra no deixa de sorprendre si s'observen les dades de l'any anterior. L'any 2020, aquesta comarca va reciclar un 61,1% dels seus residus, una xifra molt positiva, però llunyana a l'aconseguida el 2021.Residus generats i recollida selectiva, per comarques
Tota la informació apareix clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi
El podi de comarques el completen Berguedà i Osona, amb un 68,7% i un 68,6% de recollida selectiva, respectivament. Osona, un clàssic d'aquests rànquings, manté molt bones xifres any a any malgrat tenir quasi 165.000 habitants, molts més que la resta de comarques capdavanteres.
També compleixen l'objectiu europeu per al 2025 el Moianès, la Terra Alta, el Pallars Sobirà i la Segarra –amb xifres entre el 60 i el 65%-, mentre que el Gironès i el Bages estan a un pas d'assolir-lo (53%). En aquests dos darrers casos, amb uns 196.000 i 180.000 veïns, respectivament.
Percentatge de recollida selectiva a les 10 comarques més poblades
El contrapunt a aquests bons nivells són la Cerdanya, amb només un 28,5% de reciclatge, i el Barcelonès, amb un 37%. També estan a la cua el Tarragonès (40%) i el Baix Llobregat i el Segrià, amb un 42%. De fet, entre les vuit comarques més poblades de Catalunya només el Maresme supera la mitjana catalana amb un 49%.
Un problema persistent a les grans ciutats
De les deu grans ciutats de Catalunya, cap d'elles arriba la fita del 55%. De fet, totes es troben per sota de la mitjana de Catalunya. Aquesta és una batalla que persisteix any a any i que allunya el conjunt del país dels objectius de recollida selectiva marcats.Només s'hi acosta Terrassa (44,1%) mentre que Barcelona supera per sis dècimes la barrera del 40%. En canvi, són especialment dolentes les xifres de Badalona i l'Hospitalet (27%) i de Santa Coloma de Gramenet, que no passa del 25,4%.
Ara és l'hora de les ciutats mitjanes i grans.
L'Agència de Residus de Catalunya és molt conscient de la situació. “És evident que un increment de la recollida selectiva a les grans ciutats faria millorar la situació al conjunt del país”, assenyala Isaac Peraire.
“Ara és l'hora de les ciutats mitjanes i grans”, destaca el director de l'administració catalana de residus. De fet, els sistemes eficients de recollida selectiva –especialment el porta a porta-, ja no són només cosa de municipis petits i rurals.
Està implantat de forma total o parcial en deu capitals de comarca i també en diverses poblacions majors de 10.000 habitants. En aquest sentit, també s'obre camí en grans capitals i diversos barris de Lleida, Barcelona i nuclis de baixa densitat de Girona ja el fan servir.