23
de març
del
2023
Actualitzat
a les
9:48h
L'Energètica és la flamant empresa pública d'energia del Govern. Constituïda oficialment l'octubre passat, inicia el seu primer exercici amb un pressupost de 25 milions d'euros. Entre altres accions, preveu ser accionista de parcs eòlics i solars de promoció privada, així com invertir uns 300 milions en teulades fotovoltaiques fins al 2030 per tal que l'administració catalana sigui autosuficient. De moment, descarta comercialitzar a privats i se centrarà en els departaments i empreses de la Generalitat.
Per començar l'Energètica pública disposa d'un pressupost de 25 milions i fins a 30 llocs de treball. Però la voluntat de Dani Pérez és incrementar ràpidament la dotació i espera que l'any vinent sigui entre 50 i 100 milions d'euros. “Tindrem capacitat de realitzar despesa. Hi ha molts projectes on invertir”, assegura a Nació.
En aquest sentit, un dels mandats del Govern és assolir l'autosuficiència energètica de l'administració catalana. Per fer-ho possible és necessari una inversió d'uns 300 milions d'euros, que s'haurien d'executar fins al 2030. Actualment, la Generalitat disposa d'una potència solar instal·lada d'uns 20 MW, que L'Energètica pretén duplicar abans d'acabar l'any.
Per altra banda, destinaran enguany entre 3 i 5 milions d'euros a diversos projectes de parcs solars que ja compten amb autorització administrativa. Hi ha fins a una quarantena de projectes, però Dani Pérez explica que se centraran en els que tinguin menys de 5 MW de potència i estiguin impulsats per promotors locals. "Fins ara hem tingut molt bona acollida, ja que no deixa de ser un suport per a la seva inversió", assegura el director general de L'Energètica.
L'empresa pública també té camp per córrer en l'energia hidràulica. Catalunya té fins a 350 minicentrals a les conques internes, amb concessions que aniran vencent les dècades vinents. "No totes podran continuar sent explotables", adverteix Pérez. I és que més enllà de les inversions que requereixin, el compliment dels cabals ecològics en un context de sequeres recurrents en pot fer inviable la rendibilitat.
De fet, de les tres centrals que Nació va avançar que passarien a mans públiques, el director de L'Energètica només té clara la de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora. En els altres dos casos –la Cúbia de Ripoll i Vilanna de Bescanó- es preveu una batalla jurídica amb les empreses concessionàries. Una altra via seria la recuperació de minicentrals en desús, com la de la colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses, actualment en procés de reconversió com a espai museístic i de nova activitat empresarial.
Per aquest mateix 2023, L'Energètica preveu invertir entre 15 i 20 milions d'euros en teulades solars fotovoltaiques, una dotació que s'haurà de multiplicar als exercicis posteriors. Com a comercialitzadora, podrà subministrar aquesta energia als departaments de la Generalitat amb més d'un 50% d'estalvi, mentre quan sigui electricitat provinent de la xarxa només s'eliminarà el marge que tenen aquest tipus d'empreses.
I és que més enllà d'omplir els edificis públics de plaques solars, la nova empresa anirà substituint les elèctriques clàssiques com a subministradores. Començarà fent proves amb nous equipaments, però de cara al 2024 hauria de poder assumir fins a 2.800 punts de subministrament que es liciten per contractació centralitzada.
El director general de l'empresa pública assenyala que un següent pas seria vendre a altres administracions com ajuntaments i només aleshores es plantejaria el pas al sector privat, especialment en àmbits estratègics.
“Crec que no té sentit comercialitzar energia per a famílies vulnerables que poden accedir a un bo social que nosaltres no podem oferir”, assegura Dani Pérez. Tot i això, part de l'excedent de les cobertes solars sí que es destinarà a aquest tipus de persones sempre que estiguin a un màxim de 2 quilòmetres –límit que marca la legislació d'autoconsum-.
"Una empresa emblemàtica de país"
Disposar d'energètiques públiques és habitual arreu d'Europa. "L'anomalia la representa l'estat espanyol", assegura Dani Pérez, recentment nomenat director general de l'Energètica. Com a referent té el Quebec i Noruega amb la voluntat de crear "una empresa emblemàtica de país".Per començar l'Energètica pública disposa d'un pressupost de 25 milions i fins a 30 llocs de treball. Però la voluntat de Dani Pérez és incrementar ràpidament la dotació i espera que l'any vinent sigui entre 50 i 100 milions d'euros. “Tindrem capacitat de realitzar despesa. Hi ha molts projectes on invertir”, assegura a Nació.
En aquest sentit, un dels mandats del Govern és assolir l'autosuficiència energètica de l'administració catalana. Per fer-ho possible és necessari una inversió d'uns 300 milions d'euros, que s'haurien d'executar fins al 2030. Actualment, la Generalitat disposa d'una potència solar instal·lada d'uns 20 MW, que L'Energètica pretén duplicar abans d'acabar l'any.
Energia eòlica, solar i hidràulica
Un dels objectius de L'Energètica és contribuir a la transició energètica al país. En aquest sentit, es plantegen invertir en projectes de renovables sempre que es pugui garantir una triple rendibilitat: econòmica, social i territorial. De moment, es convertirà en accionista de dos parcs eòlics –el 25% de Pebesa, el primer que es va posar en funcionament al país, i el 10% de Trucafort-, després que l'empresa pública Avançsa els hagi cedit les participacions.Per altra banda, destinaran enguany entre 3 i 5 milions d'euros a diversos projectes de parcs solars que ja compten amb autorització administrativa. Hi ha fins a una quarantena de projectes, però Dani Pérez explica que se centraran en els que tinguin menys de 5 MW de potència i estiguin impulsats per promotors locals. "Fins ara hem tingut molt bona acollida, ja que no deixa de ser un suport per a la seva inversió", assegura el director general de L'Energètica.
L'empresa pública també té camp per córrer en l'energia hidràulica. Catalunya té fins a 350 minicentrals a les conques internes, amb concessions que aniran vencent les dècades vinents. "No totes podran continuar sent explotables", adverteix Pérez. I és que més enllà de les inversions que requereixin, el compliment dels cabals ecològics en un context de sequeres recurrents en pot fer inviable la rendibilitat.
De fet, de les tres centrals que Nació va avançar que passarien a mans públiques, el director de L'Energètica només té clara la de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora. En els altres dos casos –la Cúbia de Ripoll i Vilanna de Bescanó- es preveu una batalla jurídica amb les empreses concessionàries. Una altra via seria la recuperació de minicentrals en desús, com la de la colònia Llaudet de Sant Joan de les Abadesses, actualment en procés de reconversió com a espai museístic i de nova activitat empresarial.
Un potencial de més de 300 MW de teulades solars
Un dels mandats de L'Energètica és aconseguir que la Generalitat passi a ser autosuficient energèticament. Si a hores d'ara les instal·lacions públiques tot just tenen uns 20 MW de potència instal·lada, el potencial màxim estimat se situa en 329 MW. Més enllà que el real serà inferior, aquestes projeccions permeten dibuixar un 2030 on l'administració catalana s'autoprodueixi més energia de la que consumeixi.Per aquest mateix 2023, L'Energètica preveu invertir entre 15 i 20 milions d'euros en teulades solars fotovoltaiques, una dotació que s'haurà de multiplicar als exercicis posteriors. Com a comercialitzadora, podrà subministrar aquesta energia als departaments de la Generalitat amb més d'un 50% d'estalvi, mentre quan sigui electricitat provinent de la xarxa només s'eliminarà el marge que tenen aquest tipus d'empreses.
I és que més enllà d'omplir els edificis públics de plaques solars, la nova empresa anirà substituint les elèctriques clàssiques com a subministradores. Començarà fent proves amb nous equipaments, però de cara al 2024 hauria de poder assumir fins a 2.800 punts de subministrament que es liciten per contractació centralitzada.
No funcionarà com a comercialitzadora per a privats
L'Energètica, a diferència de Barcelona Energia, no funcionarà com a comercialitzadora per a privats, sinó que se centrarà inicialment a produir i subministrar energia per a la Generalitat –el major consumidor del país- i les seves empreses públiques.El director general de l'empresa pública assenyala que un següent pas seria vendre a altres administracions com ajuntaments i només aleshores es plantejaria el pas al sector privat, especialment en àmbits estratègics.
“Crec que no té sentit comercialitzar energia per a famílies vulnerables que poden accedir a un bo social que nosaltres no podem oferir”, assegura Dani Pérez. Tot i això, part de l'excedent de les cobertes solars sí que es destinarà a aquest tipus de persones sempre que estiguin a un màxim de 2 quilòmetres –límit que marca la legislació d'autoconsum-.