Sis mapes dels drets LGTBIQ+ arreu del món

Del matrimoni igualitari al reconeixement legal de les persones trans, l'organització ILGA repassa les polítiques de protecció o repressió de tots els països

6 mapes dels drets LGTBIQ+ arreu del món
6 mapes dels drets LGTBIQ+ arreu del món | Aleix Pérez
27 de juny del 2024
Actualitzat el 28 de juny a les 9:28h

Aquesta setmana es commemora la lluita per l'alliberament LGTBI+. Es recorda, sobretot, l'inici d'un cicle de revoltes que van començar a Nova York, però que ràpidament es van estendre arreu del món i van forçar grans avenços socials i legals. Així i tot, els drets del col·lectiu no estan assegurats en un gran nombre de països: si bé la criminalització de l'homosexualitat ha anat desapareixent de la majoria de països, només una vintena reconeixen plenament les persones trans sense requisits mèdics o legals. Els següents mapes, construïts a partir de la base de dades de l'organització ILGA (Associació internacional de persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals), mostren les ampliacions desiguals de drets i proteccions.

Una de les qüestions que millor il·lustra la repressió contra el col·lectiu LGTBIQ+ és la penalització de les relacions consensuades entre persones del mateix sexe. Aquesta prohibició afecta una part molt important dels països africans, així com de l'Orient Mitjà i parts del sud-est asiàtic. En molts casos implica condemnes de presó que poden arribar a la cadena perpètua, i en set països pot comportar la pena de mort.

Una altra història és el reconeixement legal i no patologitzant de les persones trans. Si bé hi ha molts estats que impedeixen el canvi de documentació, la majoria dels que ho permeten imposen requisits mèdics o legals que van des de diagnòstics mèdics o "tests de vida real" —una prova per comprovar si la persona performa correctament els rols de gènere—, fins a l'obligatorietat de tractaments hormonals, cirurgies o esterilitzacions forçoses.

En només 18 països del món existeix el que es coneix com a autodeterminació, és a dir, que qualsevol persona pugui canviar la menció del nom i del sexe en documents oficials sense que se li exigeixin proves psicològiques o tractaments mèdics. A l'Estat espanyol, aquest dret va arribar amb la llei trans de 2023, que va eliminar la necessitat d'un diagnòstic i d'haver de sotmetre's durant dos anys a tractaments hormonals —un requisit que, per a moltes persones, s'apropava de facto a una esterilització forçosa—.

On es va quedar curta la llei trans, tal com han criticat diferents col·lectius, és en la manca de reconeixement legal de les persones no binàries. De fet, només 14 països del món tenen fórmules perquè aquestes identitats quedin plasmades als documents oficials. En d'altres, com l'Estat espanyol o els EUA, aquest dret varia entre territoris.

El que sí que va fer la llei trans estatal va ser prohibir les cirurgies de mutilació genital per a persones intersexuals menors de 12 anys. Fins aleshores, era molt habitual operar els genitals de nadons intersexuals per a assimilar-los a una vulva o a un penis, una pràctica que no només atempta contra la dignitat, sinó que pot provocar danys per a tota la vida. Només nou estats del món prohibeixen aquestes cirurgies.

Una mica més estesa és la prohibició de les teràpies de conversió, considerades per l'ONU com un dels grans riscos de la joventut LGTBIQ+ arreu del món i que poden constituir un acte de tortura. Han legislat al respecte estats com Espanya, França, Alemanya i Portugal, així com el Canadà, Brasil i Vietnam. Com en molts altres mapes, els Estats Units estan pintats de groc per la discrepància entre les normatives dels 50 estats federats. Si bé moltes de les judicatures, com Califòrnia, Nova York, o Minnesota, sí que prohibeixen les teràpies de conversió per a menors d'edat, aquestes són legals a la majoria dels estats. Fins i tot, Florida, Alabama i Geòrgia no només no les prohibeixen, sinó que consideren que fer-ho és inconstitucional

Fa poc més d'una setmana Tailàndia es va convertir en el primer país asiàtic en legalitzar el matrimoni entre persones del mateix gènere, afegint-se als altres 35 països del món que ja ho permetien. El matrimoni igualitari existeix a tota Nord-amèrica i a la majoria dels estats d'Europa i de Sud-amèrica. En alguns països europeus, com Itàlia, Hongria o Croàcia, prohibeixen casar-se, però sí que permeten unions civils. També és el cas de Bolívia i d'algunes regions del Japó.

Arxivat a