Un missatge que ha circulat sovint durant la pandèmia és que l'impacte de la Covid faria valorar més la importància de la natura i la necessitat de fer front amb urgència a l'emergència climàtica. L'atenció per la cimera pel clima de Glasgow i la difusió mediàtica de certs casos de persones amb "ecoansietat" han reforçat aquesta percepció, però realment la ciutadania catalana està més amoïnada per aquesta qüestió que fa uns anys?

Els resultats de l'última edició de l'enquesta "Seguiment d'indicadors de sostenibilitat", encarregada anualment pel Departament d'Acció Climàtica i publicada recentment, ho posen en qüestió. El sondeig apunta a que la preocupació pel canvi climàtic s'ha relativitzat i que només una minoria considera que s'ha incrementat la consciència ecologista o que ha canviat els hàbits per ser-ne conseqüents.

En tot cas, malgrat que els detalls es poden consultar des de fa escasses setmanes, les entrevistes del treball de camp es va realitzar entre el 23 de novembre i el 3 de desembre de 2020, fa quasi un any. Lluny, per tant, de la cimera de Glasgow i quan encara no havia començat la vacunació de la Covid. I malgrat que podria ser que la preocupació per la pandèmia eclipsés en part altres problemàtiques com la climàtica, també és cert que les edicions del 2018 i 2019 del sondeig ja apuntaven a un cert canvi de tendència.
 

Prop del 90% d'enquestats afirma que el canvi climàtic li preocupa bastant o molt, així que els poc amoïnats i indiferents són una clara minoria. Ara bé, l'estudi apunta a que "s'observa un transvasament de molt preocupats a bastant preocupats", el qual s'havia iniciat en anys anteriors. Així, mentre que el 2017 hi havia un 58% d'enquestats que es considerava molt preocupat i un 32% ho estava bastant, la proporció s'ha capgirat, i ara n'hi ha un 41% de molt preocupats (17 punts menys) i un 48% de bastant preocupats.

I a diferència del que es podia preveure, no és el jovent qui dona més importància globalment a aquesta qüestió, sinó que la preocupació creix amb l'edat i, mentre un 34% dels catalans d'entre 16 i 29 anys i el 38% dels d'entre 30 i 44 anys estan molt preocupats pel canvi climàtic, el percentatge creix fins al 45% i el 47% en les franges de 45 a 64 anys i de 65 a 75 anys, respectivament. Segons les conclusions de l'estudi, "les persones [...] poc o gens preocupades destaquen per ser homes, que porten entre 10 i 30 anys a Catalunya i que parlen habitualment castellà".

Una nota positiva de l'enquesta és que els catalans cada cop són més conscients de les conseqüències negatives del canvi climàtic, ja que, si bé el 2019 hi havia un 33% que no en sabia dir cap de concreta, l'any passat ja només un 7% ho admetia. Entre els efectes més citats, hi ha la contaminació (16%), el canvi del clima (14%), la pujada de temperatures (11%) i la destrucció del medi ambient (9%). En aquest punt, hi ha certes diferències amb l'edat, ja que els menors de 45 anys es mostren més preocupats per la desaparició d'espècies.

L'enquesta també evidencia que la qüestió del clima encara es percep de forma desagregada i no globalment, ja que, en preguntar espontàniament per les tres problemàtiques ambientals que més preocupen, només el 24% cita el canvi climàtic, set punts menys que en el sondeig de l'any anterior i per sota de la contaminació en general (35%), els residus (33%) o la contaminació de l'aire (26%). Tot i això, el canvi climàtic sí que és la principal problemàtica per a la franja de 16 a 29 anys, amb el 37% de respostes, amb un progressiu descens amb l'edat fins al 17% en els catalans d'entre 65 i 74 anys.
 

Com pot ser que el canvi climàtic fos menys preocupant per a la gent jove i, en canvi, aquesta el citi més com a problema? Això pot respondre a diversos qüestions, com el fet que aquesta franja hagi rebut més informació en aquest àmbit i sigui capaç d'identificar aquest concepte del canvi climàtic, el qual li seria més familiar que per a gent més gran i per a la qual és més nou. També es podria deure a que part del col·lectiu jove molt preocupat pel canvi climàtic estigui més mobilitzat i conscienciat que la resta de franges i, per això, espontàniament el citi com a problemàtica. De fet, les principals accions contra l'emergència climàtica han estat protagonitzades per gent jove, a Catalunya i a molts països del món.

Aquesta edició de l'enquesta inclou també un bloc de preguntes específiques sobre l'impacte de la pandèmia en el comportament i percepció socials sobre el clima i la ciutadania està dividida en aquesta qüestió. Una majoria clara del 71% creu que ha millorat la qualitat de l'aire, però, en canvi, només un 29% ha augmentat els hàbits de reciclar, reduir i reciclar i un 49% ho rebutja. En termes globals, un 43% afirma que ara hi ha més consciència social per tenir cura del planeta i un 41% ho nega.
 

El sondeig també revela que una clara majoria de la ciutadania pren mesures per reduir l'efecte del canvi climàtic. La més citada és clarament el reciclatge, esmentada per un 64% d'enquestats, acció que ha despuntat darrerament, ja que tan sols un 38% l'esmentava el 2017. Per darrere, es troben l'ús del transport públic (22%), el desplaçament a peu o en bicicleta (18%), estalviar energia (13%) i usar cotxes i electrodomèstics poc contaminants (12%).

En aquest cas també hi ha diferències entre els diferents col·lectius. Malgrat que la gent més jove recicla menys que la mitjana (55%), per contra usa més el transport públic (37%) i es desplaça a peu o en bicicleta (20%). Hi ha també hàbits diversos en relació al gènere, ja que les dones reciclen molt més que els homes, en un 70% dels casos i un 58%, respectivament. Igualment, els enquestats amb nivells d'estudis alts també prenen més mesures en aquest camp, en especial evitant l'ús del cotxe privat o prioritzant vehicles o electrodomèstics poc contaminants.
 

En relació a mesures de l'administració per protegir la natura, la ciutadania avala molt majoritàriament quasi totes les opcions que planteja el qüestionari, entre les quals protegir ecosistemes degradats o declarar més espais naturals protegits, i fins i tot un 73% veu bé prohibir determinades activitats amb impacte a la natura (sense especificar-les). Fins i tot un 57% està d'acord amb implantar "impostos o taxes els ingressos els quals es destinin a la conservació de la natura", els coneguts com a impostos verds i que acostumen a comportar certa polèmica política.

De nou, els nivells d'acceptació varien entre els diversos col·lectius, essent la franja d'entre 16 i 29 anys aquella que millor veu la proposta tributària, ja que un contundent 72% l'avala. El suport és també elevat en aquells enquestats amb nivells alts de formació (63%) i en aquells amb el català com a llengua de la llar (63%), mentre que es redueix en els catalans amb nivells baix i mig d'estudis -normalment també aquells amb menors ingressos i més dificultats per afrontar nous pagaments.
 

Sigui com sigui, l'opinió rotunda dels enquestats és que l'esforç que realitzen les administracions públiques per protegir i conservar la biodiversitat és insuficient. Ho assegura un 84% de la mostra, un percentatge superior al d'edicions anteriors del sondeig, ja que el 2017 el nivell d'insatisfacció amb l'acció política es quedava en un 58%. Escassament un 11% creu que ja fan prou i se situen per damunt d'aquesta mitjana els homes (13%) i curiosament la franja de 16 a 29 anys (15%).