La pel·lícula Don't Look Up (No miris amunt, en català) mostra com la societat actua amb una gran indiferència davant un problema que, segurament, suposarà l'extinció immediata de la raça humana. Fa referència a un meteorit, però es tracta d'una metàfora del canvi climàtic, els efectes del qual ja són patents i les prediccions empitjoren. L'estiu passat, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU (IPCC), qui vindria a ser l'equivalent a la realitat del Dr. Randall Mindy (protagonista de la pel·lícula, interpretat per Leonardo di Caprio), va publicar un informe on es detallava que el canvi climàtic és un fet "inequívoc" i que ha causat "danys irreversibles per als pròxims segles o mil·lenni". Malgrat aquestes projeccions, la preocupació del catalans, com en la pel·lícula d'Adam Mckay, no es correspon amb la gravetat del problema: cada vegada hi ha més ciutadans als quals els interessa menys aquest problema.
Si s'analitzen el resultats de l'enquesta des de 2017, des d'una perspectiva general, s'observa una reducció en el nombre de catalans molt preocupats davant el canvi climàtic. Mentre els percentatges de ciutadans que afirmen estar gens o poc preocupats quasi no han variat (així com la població que es mostra indiferent), el nombre de persones a les quals els preocupa molt aquest tema s'ha reduït notablement. Concretament, el 2017 un 58% dels catalans es mostrava molt conscienciat amb aquesta problemàtica, mentre que al 2021 el percentatge es redueix al 38%. Gran part de la reculada va tenir lloc el 2018, per bé que, des de llavors, ha seguit disminuint progressivament. El percentatge de gent "bastant preocupada" si que ha augmentat, per la qual cosa es pot dir que la preocupació no desapareix, sinó que es redueix.
La gent gran, més conscienciada
Segons l'enquesta, els jubilats són el grup de població que més preocupació mostra pel canvi climàtic: un 46% d'aquests enquestats afirma estar "molt preocupat" davant la problemàtica, per davant dels treballadors, aturats o estudiants. El mateix passa en els grups de d'edat, ja que els catalans de 65 a 75 anys són els més conscienciats: a un 46% d'aquests ciutadans els preocupa molt la qüestió. Això contrasta amb la visió d'altres grups d'edat, als quals se'ls pressuposa una sensibilitat major amb aquests problemes degut a la seva edat i pel fet d'haver impulsat moviments com el Fridays for Future amb lideratges joves com el de Greta Thunberg. Tot i això, escassament un 33% dels catalans de 16 a 29 anys està molt sensibilitzat amb l'emergència climàtica, així com un 29% dels d'entre 30 i 44 anys.Quan els catalans són preguntats per problemes més concrets derivats de la contaminació, els resultats de 2021 també reflecteixen una passivitat major que els anys anteriors. La "contaminació en general", que al 2017 es trobava entre les tres principals preocupacions ambientals del 50% dels enquestats, va veure com es reduïa aquest percentatge fins al 32% al 2021. Malgrat això, problemes com els residus, el model energètic o la degradació de la natura sí que preocupen més als ciutadans el 2021 que el 2017, encara que els percentatges que presenten segueixen sent molt baixos.
El sondeig del CEO també pregunta pel grau de conformitat amb possibles mesures per pal·liar la contaminació, tal i com escenifica el següent gràfic. Es pot observar que la proposta de crear impostos o taxes destinats a la conservació de la natura és la pitjor rebuda per part dels enquestats, amb un increment d'aquesta inconformitat des de 2019. Altres mesures similars a l'anterior, com dotar de més recursos i gestió els espais naturals protegits, han vist com el rebuig del catalans ha crescut durant aquests tres anys: a 2019 un 87% hi estava bastant o molt d'acord, mentre que al 2021 el percentatge va caure al 67%. Aquest nou, també s'ha preguntat pel nou impost propi de la Generalitat als vehicles contaminants. Davant aquesta mesura, un 39% hi està poc o gens d'acord, mentre que només un 41% es posicionaria a favor del impost.
