Girona ha reduït en un 61% les emissions per càpita dels equipaments municipals, l'enllumenat i el transport públic per càpita en els últims divuit anys. Si es fa la mitjana entre la petjada de carboni municipal i els habitants de la ciutat, de les 0,121 tones de CO2 que s'emetien a l'atmosfera el 2005 s'ha passat a les 0,047 del 2023 (l'última dada disponible). En aquest sentit, el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, explica que el descens s'ha notat sobretot a partir del 2014 i que amb l'enllumenat les emissions s'han situat gairebé a zero. Això sí, el representant municipal també admet que cal continuar treballant, i entre les prioritats situa reduir el consum de gasoil. Per avançar cap als primers pressupostos de carboni, l'Ajuntament farà una audiència pública climàtica el 12 de juny.

Entre els anys 2005 i 2023, l'Ajuntament de Girona ha mesurat en quatre ocasions -també va fer-ho el 2014 i el 2019- quina ha estat la petjada de carboni que genera tot allò que penja del consistori. L'estudi engloba totes les fonts d'energia (electricitat, gas natural, carburants...) que gasta tant l'edifici de la plaça del Vi com tots els equipaments municipals, la xarxa d'enllumenat, la flota de vehicles i el transport públic urbà.

El regidor Sergi Cot explica que en aquest període tot i que la ciutat ha crescut tant en serveis com en habitants, hi ha hagut una reducció progressiva de les emissions municipals (que es calculen a través d'una fórmula que té en compte les tones de CO2 per megawatt/hora). S'ha passat de quasi 10.500 tones de CO2/MWh a menys de 5.000.

A l'hora d'afinar la petjada de carboni, l'estudi posa en relació aquest descens amb els habitants de la ciutat. És a dir, que per a cadascun dels anys, fa la mitjana entre les emissions municipals i la gent que, en aquell moment, hi havia empadronada a la ciutat. I aquí, Sergi Cot ha subratllat que tot i que al llarg d'aquestes gairebé dues dècades la població "s'ha incrementat gairebé en un 20%", les emissions per càpita "es van reduir fins a un 61%" respecte a les del 2005. En concret, es va passar de les 0,121 tones de CO2 d'aquell any a les 0,047 del 2023.

Sí que s'ha de tenir en compte, però, que segons els càlculs de l'ajuntament, la petjada de carboni municipal representa tan sols el 5% de totes les emissions (perquè aquí no s'hi sumen les que generen altres administracions, les empreses o bé la ciutadania en el seu dia a dia). Sergi Cot ha avançat que tenir la fotografia de tot aquest global suposa "un repte majúscul", però que la intenció de l'equip de govern és treballar amb una metodologia que permeti anar incorporant tota la resta de variables.

Audiència pública

Amb l'objectiu d'avançar cap a la descarbonització, l'Ajuntament de Girona celebrarà el 12 de juny la primera audiència pública climàtica. Precisament, aquest era un dels punts que recollia la moció presentada per l'Associació de Naturalistes de Girona, el col·lectiu Renovem-nos i Rebel·lió i Extinció, i que es va aprovar al ple de gener.

El text, a més, també recollia el compromís perquè Girona es converteixi en la primera ciutat de Catalunya amb pressupostos de carboni. I precisament, Cot ha explicat que aquest estudi servirà de base per elaborar-los, incorporant "una metodologia pròpia" per calcular i tenir un inventari precís de les emissions, i "encarar els reptes de futur que té la ciutat" per continuar reduint la petjada de CO₂.

Per la seva banda, la portaveu dels Naturalistes de Girona, Júlia Gené, subratlla que l'audiència pública serà "un pas important" per lluitar contra l'emergència climàtica. Durant la trobada s'exposaran les dades de l'estudi més a bastament i es parlarà sobre l'elaboració dels pressupostos de carboni. "Esperem que aquesta iniciativa, en què l'Ajuntament de Girona serà pionera, es pugui replicar a altres municipis; per això, instem la Diputació i la Generalitat a implicar-s'hi", conclou.