La ruta de senderisme més llarga de la península (i no és el Camí de Santiago)

La via, poc coneguda per la majoria, té un recorregut de més de 1.200 km que va des de Cantàbria fins a Catalunya i atrapa una biodiversitat difícil d'igualar amb un clima que transita entre les influències atlàntica i mediterrània

Imatge del riu Ebre / Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Imatge del riu Ebre / Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Redacció
13 d'octubre de 2024, 10:02

El Camí de Santiago és la ruta de senderisme més coneguda de la península Ibèrica. Qui més qui menys s'ha plantejat alguna vegada atrevir-se amb aquesta aventura en algun moment de la seva vida o coneixes algú que ha fet una part del recorregut. Segurament no tot sencer, però un tram del camí sí, ja que difícilment faràs una excursió de cop de 465 quilòmetres.

Doncs bé, has de saber que no és la ruta més llarga de la península Ibèrica. La seva longitud és de 1.280 quilòmetres i travessa en 42 etapes les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó i Catalunya. Surt des de Fontibre i arriba a Riumar, a la desembocadura d'un riu. Aquest és el Camí Natural de l'Ebre.

Aquest sender de gran recorregut anomenat GR 99 transcorre força paral·lel al riu i avança al llarg de diferents territoris de la península. El Camí Natural del riu Ebre travessa paisatges i entorns naturals molt diferents en funció dels tres trams fluvials: l'Alt Ebre, l'Ebre Mig i el Baix Ebre. També trobem una altra organització que consisteix en dividir el camí entre la part occidental i oriental. Tu com a excursionista tens l'opció de fer qualsevol de les 42 etapes que hi ha preparades, totes molt ben senyalitzades i amb un recorregut únic. Per endinsar-te en aquesta meravella natural només cal triar el teu recorregut i gaudir de l'experiència.

L'Alt Ebre, que va de Fontibre, Cantàbria, a Haro, La Rioja, és l'Ebre de les muntanyes i els congostos. Hi ha nuclis molt singulars i poc habitats. Destaquen les pastures i els conreus i dominen els boscos de pins, roures i faigs. un itinerari amb una riquesa visual captivadora. L'etapa 8: Puente Arenas - Trespaderne és descrita com una joia del romànic a la Vall de Valdivieso. Aquest part del camí et permet acostar-te a magnífiques mostres de l'art romànic. També et porta fins a l'embassament de Cereceda, de gran interès ecològic, i a la localitat de Panizares, on destaca la curiosa formació dels Ganivets, esmolats monòlits que solen estar coberts de boires.

En segon lloc, trobem l'Ebre Mig, entre Haro i Sástago, Saragossa, reconeixible pels meandres i els boscos de ribera. És el tram amb més poc desnivell de tot l'itinerari. Entre hortes i terres de cultiu, sobresurten les arbredes de pollancres. A Gallur, s'inicia l'etapa 23 que arriba fins a Alagón. 32 km des del pont de ferro de la localitat que després de creuar-lo avança a l'Est envoltat de cultius. Hi ha un moment en què passes per un corriol que avança entre pollancres i fruiters, travessant una fàbrica de pinsos. També trobem monuments com el de Sancho Panza, l'església de Sant Ildefons i les restes d'un port fluvial romà. Una combinació interessant de natura amb història.

En la part final del Camí Natural del riu Ebre, amb centenars de quilòmetres recorreguts, arribem al tram fluvial del Baix Ebre. De Sástago fins a Riumar, és l'Ebre de les illes, del delta i de la desembocadura. Hi ha paratges de gran interès natural i cultural. Des del municipi de Móra d'Ebre, punt de sortida de l'etapa 39, el camí de les Sènies et guia fins a la feraç horta de Benissanet i el nucli monumental de Miravet. Aquesta població suma al seu entorn natural les restes del seu castell templer, en una de les imatges emblemàtiques del curs baix de l'Ebre. Aquí conclou la plana i comença un tram abrupte, en apropar-se als contraforts finals de la Serralada Litoral Catalana. Per la seva banda, el congost del Pas de Barrufemes permet flanquejar el riu sobre una paret vertical i arribar a Benifallet, després d'un paisatge de tarongers i fruiters.