El parc natural de l’Alt Pirineu comptarà amb un pla de prevenció d’incendis en el marc de la seva participació en un programa transfronterer amb Andorra i el departament occità de l’Arieja. Algunes de les accions que contempla impliquen dur a terme simulacions d’incendis forestals per detectar zones estratègiques des d’on aturar-los i assegurar franges de prevenció de més de 25 metres al voltant de nuclis poblats. En aquest sentit, alumnes de l’Escola Agrària del Pirineu han fet treballs experimentals de gestió forestal a Pallerols de Cantó, a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), amb la idea d'elaborar un manual de bones pràctiques.
El director del parc natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, defensa que, davant dels efectes del canvi climàtic, cal actuar en els boscos per minimitzar el seu risc d’incendi, també en punts que fins ara no presentaven massa problemes. De fet, assegura que el més important és protegir les zones poblades, ja que la muntanya ja fa els seus processos de regeneració. Per aquest motiu, en el marc del projecte transfronterer Poctefa, s'inclouen actuacions en antigues zones agrícoles i de pastures que hi ha a tocar dels pobles i que, amb el pas dels anys, es van anar abandonant.
Garriga comenta que tot i que la llei preveu mantenir unes franges perimetrals de prevenció de 25 metres, aquestes poden, en alguns casos, ser insuficients si es produeix un gran incendi forestal. Per aquest motiu, volen estudiar i definir quina hauria de ser l’àrea òptima que s’hauria de mantenir neta per poder frenar un foc d’aquestes característiques. En aquest sentit, afegeix que el futur pla estratègic de prevenció d’incendis forestals, que començarà ben aviat a redactar la Fundació Pau Costa, inclourà tots els municipis de l’àmbit del parc.
Recuperar antigues zones de conreus i pastures
Respecte a l’actuació duta a terme a Pallerols de Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), la directora de l’Escola Agrària del Pirineu, Núria Duró, explica que s’han fet tasques de manteniment de parcel·les que havien tingut un ús agrícola i ramader fins als anys 60 i 70, quan es va produir un èxode rural a la zona. Així, els alumnes han treballat, durant uns dies, amb diversos mètodes mecànics, com ara desbrossadores i xerracs. La idea és, posteriorment, establir un ramat a la zona perquè els animals la continuïn mantenint neta.
Els alumnes de l’Escola Agrària del Pirineu han dut a terme els treballs de forma conjunta amb el Centre de Formació Professional i Promoció Agrícola de l'Arieja Comenge. Un dels seus formadors, Aitor Zubieta, explica que, a la seva regió, fa més d'una dècada que fan accions d’aquest tipus. A més, detalla que l’entorn de Pallerols de Cantó és més sec en comparació al de l’Arieja, cosa que permet als seus alumnes practicar en altres tipus de zones forestals.
Els treballs experimentals es repetiran als nuclis de Vilamur i Roní, al Pallars Sobirà. Pel que fa al projecte, per part de Catalunya també hi participen el Grup d’Actuacions Especials (GRAF) de Bombers i la Universitat Politècnica de Catalunya. En el cas de l'estat francès ho fa la Unió de Col·lectivitats Forestals d’Occitània i a Andorra la Fundació Andorra Recerca Innovació (AR+I). El seu pressupost és de gairebé 640.000 euros, un 65% dels quals són finançats a través dels fons FEDER.
