03
de gener
del
2024
Actualitzat
a la
13:44h
L'any 2023 ha estat el segon més càlid i dels més secs a Catalunya segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). De fet, només es posiciona per darrere del 2022. Els valors més alts han superat el llindar dels 18 graus de mitjana al litoral i prelitoral del terç sud, al Tarragonès i al litoral Central. A l'altre extrem se situen les zones de més altitud, per sobre dels 2.500 metres, que han tingut una temperatura mitjana anual al voltant dels 3,5 graus. L’any ha acabat amb un desembre càlid arreu, especialment a l’alta muntanya, amb valors per sobre dels 2,5 graus. En canvi, a zones baixes de la depressió central i del nord-est el mes ha estat normal.
A banda, ha estat un any sec en el marc de la pitjor sequera registrada a Catalunya en l'època instrumental. La precipitació anual només ha estat d'un 50 a un 70% de la mitjana climàtica, i en algunes zones del litoral i prelitorial interior inferior al 50%. El desembre ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país a excepció de zones del Pirineu on ha estat normal i fins i tot plujós a l’extrem més nord-occidental de la serralada.
Diversos sistemes frontals han afectat fonamentalment el Pirineu occidental amb diversos episodis de neu durant la primera quinzena de desembre, però a partir del dia 14 les altes pressions, persistents fins a finals de mes, han inhibit el pas de pertorbacions i han provocat una situació d’inversió tèrmica ben marcada, amb temperatura més baixa al fons de les valls que a l’alta muntanya, amb boira persistent i en alguns casos gebradora.
La majoria dels mesos del 2023 han estat càlids, i alguns, de manera excepcional. L’any 2023 ha tingut nou mesos de caràcter càlid, només amb les excepcions de gener, febrer i maig. La temperatura mitjana dels mesos de març i abril, i també del període de set mesos d’entre juny i desembre, va ser clarament superior a la normal climàtica i es van registrar valors d’anomalia superiors als +2 graus, de manera bastant general a tot el país. Alguns mesos fins i tot van presentar caràcter molt càlid en algunes zones, amb valors d’anomalia superiors als +3 graus; al setembre al Pirineu occidental, a l’octubre a bona part del centre i nord (en molts indrets el segon mes d’octubre més càlid des que hi ha registres), i al novembre al massís del Port, punts del Baix Camp i de les Garrigues.
Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara pel Programa Copernicus d’Observació de la Terra, impulsat per la Unió Europea. Les dades constaten que l’any 2023 serà amb tota probabilitat l’any més càlid mai registrat a escala planetària, mentre que a Europa seria el segon, molt pròxim a 2020 que seria el primer.
El juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec. Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent. Agost va ser sec en general. Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses. Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i en canvi àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana. El final de l’any ha tornat a ser sec amb excepció de les comarques del nord-oest.
Alguns dels mesos que menys ha plogut corresponen a estacions de les quals és esperable climàticament una major aportació de precipitació a Catalunya, primavera i tardor, les quals han estat seques o molt seques aquest 2023. Aquesta dinàmica també la va mostrar el passat 2022.
A banda, ha estat un any sec en el marc de la pitjor sequera registrada a Catalunya en l'època instrumental. La precipitació anual només ha estat d'un 50 a un 70% de la mitjana climàtica, i en algunes zones del litoral i prelitorial interior inferior al 50%. El desembre ha estat un mes sec o molt sec a la major part del país a excepció de zones del Pirineu on ha estat normal i fins i tot plujós a l’extrem més nord-occidental de la serralada.
Diversos sistemes frontals han afectat fonamentalment el Pirineu occidental amb diversos episodis de neu durant la primera quinzena de desembre, però a partir del dia 14 les altes pressions, persistents fins a finals de mes, han inhibit el pas de pertorbacions i han provocat una situació d’inversió tèrmica ben marcada, amb temperatura més baixa al fons de les valls que a l’alta muntanya, amb boira persistent i en alguns casos gebradora.
La majoria dels mesos del 2023 han estat càlids, i alguns, de manera excepcional. L’any 2023 ha tingut nou mesos de caràcter càlid, només amb les excepcions de gener, febrer i maig. La temperatura mitjana dels mesos de març i abril, i també del període de set mesos d’entre juny i desembre, va ser clarament superior a la normal climàtica i es van registrar valors d’anomalia superiors als +2 graus, de manera bastant general a tot el país. Alguns mesos fins i tot van presentar caràcter molt càlid en algunes zones, amb valors d’anomalia superiors als +3 graus; al setembre al Pirineu occidental, a l’octubre a bona part del centre i nord (en molts indrets el segon mes d’octubre més càlid des que hi ha registres), i al novembre al massís del Port, punts del Baix Camp i de les Garrigues.
Els resultats observats a Catalunya estan en la mateixa línia que els publicats fins ara pel Programa Copernicus d’Observació de la Terra, impulsat per la Unió Europea. Les dades constaten que l’any 2023 serà amb tota probabilitat l’any més càlid mai registrat a escala planetària, mentre que a Europa seria el segon, molt pròxim a 2020 que seria el primer.
Primavera, estiu i tardor, excepcionals per la manca d’aigua
El desembre del 2023 també ha estat el novè mes de l’any que presenta dèficit pluviomètric. Al març no es va assolir ni el 30% de la precipitació mitjana climàtica de forma generalitzada, i donat també el caràcter càlid del mes, la neu va acabar per desaparèixer de l’alta muntanya a mitjans o finals de mes. A l’abril, l’acumulació de pluja amb prou feines tampoc va assolir ni el 50% de la precipitació esperable, amb alguna excepció al Prepirineu i Pirineu occidental on va ploure dins la normalitat. Les tempestes de maig van dibuixar un mapa molt irregular, amb acumulacions inferiors a la mitjana especialment a Ponent i a l’extrem nord-est.El juny va ser l’únic mes plujós, sobretot a Ponent, al centre i nord-oest del país, amb percentatges superiors al 170% en moltes zones, però no de manera general, ja que a la major part de litoral va ser sec. Juliol va presentar pluviometria en general escassa i només va resultar plujós a Ponent. Agost va ser sec en general. Setembre va presentar dèficit, especialment a punts del Pirineu, i només l’extrem més meridional del país va rebre precipitacions abundoses. Especialment greu va ser la pluviometria molt escassa de l’octubre, donat que és en aquest mes quan es concentra climàticament el màxim de precipitació anual, i en canvi àmplies zones del nord-est van registrar una precipitació inferior al 30% de la mitjana. El final de l’any ha tornat a ser sec amb excepció de les comarques del nord-oest.
Alguns dels mesos que menys ha plogut corresponen a estacions de les quals és esperable climàticament una major aportació de precipitació a Catalunya, primavera i tardor, les quals han estat seques o molt seques aquest 2023. Aquesta dinàmica també la va mostrar el passat 2022.