Fa quatre anys, l'incendi de Begís (l'Alt Palància) no només va cremar més de 18.500 hectàrees, sinó que va originar unes emissions d'efecte hivernacle equivalents a 626.000 tones de diòxid de carboni. Ho assegura un estudi de la Universitat Politècnica de València (UPV) en col·laboració amb el Natural Resources Institute Finland (Luke), que han tret diverses conclusions després de desenvolupar un procediment més acurat a l'hora de mesurar l'impacte dels incendis forestals a la mediterrània.
Segons l'estudi, publicat a la revista científica Fire, el foc de Begís va alliberar una quantitat de gasos d'efecte hivernacle superiors a les que genera la ciutat de València durant un any. A escala estatal, equival al 0,22% a les emissions anuals. "Els resultats expliquen que els incendis no només generen pèrdues econòmiques, ambientals, socials i emocionals, sinó que també tenen un impacte climàtic important", ha recollit a l'informe la investigadora de la UPV Helena van den Berg Sesma.
Com recorden els autors, el diòxid de carboni emmagatzemat en la vegetació del bosc s'allibera quan aquesta crema i torna a l'atmosfera en forma d'emissions d'efecte hivernacle. A més a més, redueix la massa forestal capaç d'absorbir CO2 i, per tant, "afavoreix el risc d'incendi", tal com afegeix Edgar Lorenzo-Sáez des de la UPV. Els investigadors, per calcular l'efecte dels incendis en el clima, han confeccionat una nova manera d'observar-los on es té en compte la diversitat forestal del mediterrani i la seva intensitat.
Conèixer els boscos, saber què passa quan cremen
Una de les principals conclusions de l'informe és que no només cal saber quantes hectàrees han cremat en un incendi, sinó que cal conèixer què crema i com ho fa. La metodologia emprada a l'estudi combina imatges de satèl·lit amb informació sobre la quantitat de biomassa acumulada abans que s'origini un un foc. S'hi ha tingut en compte, també, el tipus de vegetació existent i la intensitat amb la que va cremar el 2022 a Begís.
Recollir aquesta mena d'informació es tradueix en una anàlisi "més realista" a la realitat dels boscos mediterranis, on conviuen espècies pinòpsides (com pins o avets), matolls i frondoses (roures i pollancres, per exemple). També cal tenir en compte la intensitat del foc zona per zona, ja que, en el cas de l'incendi a l'Alt Palància, les àrees més afectades van concentrar més d'un 81% de les emissions que estimen els investigadors.
Si s'incorporen aquestes dades a la planificació forestal, "pot afavorir a la resiliència dels paisatges i reduir tant el risc d'incendis com el seu potencial perjudici en el clima", conclou l'estudi. Una metodologia més transversal que, afegeixen, pot contribuir a millorar els inventaris de gasos d'efecte hivernacle i aplicar-se a altres grans incendis mediterranis.
