30
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:10h
La taxa d'escombraries ha estat tradicionalment un dels grans debats en l'àmbit municipal. En un context on els sistemes eficients de recollida s'estenen cada vegada més –a Catalunya ja hi ha 303 ajuntaments que han implementat el porta a porta-, comença a prendre força la possibilitat d'aplicar una taxa de residus justa.
I és que cal fer-se una pregunta: per què si gastem més electricitat o aigua paguem més i, en canvi, el si generem més deixalles o menys el cost és el mateix per a tothom? Per això i, sobretot, per la necessitat d'augmentar el percentatge de recollida selectiva –la Unió Europea fixa un 55% per a l'any 2025- i produir menys residus, els consistoris comencen a apostar pel pagament per generació.
Però, què vol dir pagar per generar? Doncs es tracta de traslladar en l'àmbit dels residus el principi ambiental de qui contamina, paga. Un model que premia aquells ciutadans que separen correctament i que generen els residus. Com? Reduint la taxa.
Aquest sistema, encara poc estès a Catalunya, no és gens nou al conjunt del planeta. De fet, es va començar a aplicar a principis del segle XX als Estats Units. Ha crescut de manera sostinguda i actualment l'apliquen entorn d'un terç de poblacions i també de les grans ciutats. És el cas de Seattle, a l'estat de Washington, amb més de 730.000 habitants i un sistema de recollida selectiva amb pagament per generació. A Europa, el model és especialment popular a Suïssa i al nord-est d'Alemanya.
A l'estat espanyol, Torrelles de Llobregat va ser el municipi pioner el 2003, però va acabar abandonant-lo. Esporles (Mallorca) i Argentona van ser els següents en implantar-ho el 2010. La població del Maresme ha esdevingut un referent, ja que amb més de 12.000 habitants aconsegueixen una separació dels residus que s'acosta al 89%.
Hi ha dos sistemes, un per a les empreses i un altre per a cases particulars. En els dos casos, es paga més en funció de la quantitat de bosses que es necessitin. Les activitats econòmiques paguen una quantitat fixa al mes en funció dels metres quadrats de l'establiment i una part variable depenent de les bosses de resta i envasos que els calguin, i que han de comprar en botigues col·laboradores.
En el cas dels particulars, l'Ajuntament estableix tres trams de pagament, que varien en funció de les persones empadronades a cada habitatge. El primer és fins a dues persones i tenen un màxim de 10 bosses de rebuig l'any, amb un cost de 114 euros de taxa d'escombraries. Aquest import s'eleva als 124 euros per aquells habitatges entre 2 i 4 persones empadronades i que compten amb 20 bosses de rebuig. La taxa més cara és de 134,25 euros, per a habitatges amb cinc persones o més empadronades que disposen de 25 bosses de resta per tot l'any.
Ara bé, si els veïns necessiten més bosses de rebuig les poden anar a comprar, però el cost no és menor. En concret, una de 35 litres costa 65 cèntims cadascuna i es venen amb lots de deu. Si se'n necessita una de 100 litres, el preu s'enfila fins als 2,05 euros.
La tècnica de Medi Ambient d'Argentona, Conchi Ramos, assenyala que es pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de separar i que la resta sigui “una fracció més i no un cul-de-sac on es pugui tirar el que es vol”. Els resultats són evidents: només un 11% dels residus van a parar al rebuig. Ramos es mostra convençuda que la taxa d'escombraries a Argentona està per sota de molts municipis i recorda que ja inclou tot el procés de tractament i recollida, cosa que no passa en altres ciutats.
A banda d'Argentona, a Catalunya hi ha sis municipis més que ho apliquen, tots amb percentatges de recollida molt per sobre de la mitjana catalana. Es tracta de Porqueres (82%) al Pla de l'Estany, Vilablareix (92%) al Gironès, Riudellots de la Selva (77%) i Breda (87%) a la Selva, així com Rasquera i Miravet, a la Ribera d'Ebre (75%).
Ben aviat, hi haurà nou municipis més que aplicaran conjuntament la taxa justa. I és que el Consell Comarcal de l'Anoia ha aprovat aplicar-la a Carme, Capellades, Castellolí, Jorba, el Bruc, els Prats de Rei, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Sant Martí de Tous, on ja apliquen amb èxit el porta a porta. Es començarà a comptabilitzar fiscalment a partir de l'1 de gener de 2023, si bé el primer rebut no s'emetrà fins al 2024, deixant un període de prova inicial. S'aplicarà un import fix i un altre de variable, en funció de la quantitat de deixalles que es generin.
També serà una realitat a la Garriga. Aquest municipi del Vallès Oriental només va separar selectivament el 41% dels residus el 2021. L'abril passat va implementar el porta a porta i, coincidint amb el canvi de l'any, començarà a llegir els xips dels cubells. Entre altres, es preveu una reducció del 5% de la taxa als habitatges que aportin fracció orgànica un mínim de 40 vegades l’any, mentre que s’aplicarà un recàrrec d’un 15% a aquells que facin menys de 10 aportacions.
Si fa 40 anys s'encarregava de dipositar la brossa en un abocador, ara ha passat el pagament per generació voluntari als 11 municipis que gestiona (Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, Estamariu, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbó, Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, Valls de Valira i Vansa i Fórnols).
En aquest cas s'ha optat per donar l'opció als veïns de separar millor a canvi d'una rebaixa, que pot arribar als 60 euros l'any. S'han d'inscriure a l'ajuntament i, després d'unes comprovacions, reben un missatge que els permet baixar una aplicació al mòbil.
A partir d'aquell moment, cada vegada que vagin al contenidor d'una fracció s'han d'identificar. Les dades queden registrades i es pot comprovar el que ha separat cada veí i rebaixar el cost de la taxa. Des de la mancomunitat reconeixen que estan contents i que ha tingut bona acceptació entre els 16.000 veïns d'aquest territori.
Roca també és alcalde de Rocafort de Queralt, un petit municipi de 250 habitants on superen el 82,5% de recollida selectiva, apostant per contenidors tancats amb xip. La taxa d'escombraries és de 120 euros l'any –amb dos rebuts de 60 euros- i un increment del 8%, per sota de molts altres municipis que han arribat al 20%. Tanmateix, són conscients que no és just que es pagui el mateix, independentment del comportament individual.
Qui també té clar el pagament per generació és l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo. La capital de la Conca de Barberà ha actuat d'exemple a la comarca, primer amb una prova pilot del porta a porta el 2018 i ara perseguint els veïns amb mal comportament ambiental a la zona d'emergència. Per tot plegat, es tracta de la capital de comarca amb millor separació amb més d'un 78%.
En aquest sentit, Isaac Peraire, director de l'ARC, apunta que els municipis han d'apostar primer pels sistemes de recollida eficient –siguin porta a porta o contenidors intel·ligents-. Els resultats són clars i hi ha quasi 20 punts de diferència: 65,4% de mitjana amb porta a porta i 46,2%, sense. Ara bé, Peraire aposta per complementar-ho amb la taxa justa com a “mecanisme econòmic i fiscal que incentivi la prevenció i la correcta separació en origen” de les deixalles.
De fet, l'Agència de Residus de Catalunya ha participat entre el 1999 i 2022 al projecte europeu RethinkWASTE, per tal de fomentar el pagament per generació. A partir de diversos casos pilot –entre els quals quatre municipis catalans- es pretenia donar eines a centenars d'ajuntaments europeus per poder abordar el necessari canvi de model de gestió.
A Catalunya s'ha treballat a Cardedeu, que ha aprofitat el projecte per implantar el porta a porta, com a pas previ al pagament per generació l'any 2024. També implementaran una taxa justa Santa Eulàlia de Ronçana –que ja separa per sobre del 91%- i Sant Just Desvern, després d'instal·lar contenidors intel·ligents per a les fraccions orgànica i resta. Finalment, el Brull ha apostat per àrees d'aportació i el foment de l'autocompostatge casolà per gestionar la fracció orgànica.
El pagament per generació hauria de viure una gran empenta amb la futura llei catalana de residus. En aquest sentit, l'avantprojecte preveu, entre altres, l'adopció de sistemes de recollida més eficients, la millora de la transparència amb relació al cost de la gestió dels residus, assumint i visibilitzant l’encariment, per la via de la fiscalitat, del cost de la gestió en abocadors i incineradores, intensificació de les estratègies de fiscalitat que gravin les opcions de gestió ambientalment i també l'aplicació obligatòria de sistemes de pagament per generació o de fiscalitat justa.
“Es pretén incentivar a la ciutadania a separar correctament els residus i fer més transparents els costos de no fer-ho”, conclou el director de l'ARC.
I és que cal fer-se una pregunta: per què si gastem més electricitat o aigua paguem més i, en canvi, el si generem més deixalles o menys el cost és el mateix per a tothom? Per això i, sobretot, per la necessitat d'augmentar el percentatge de recollida selectiva –la Unió Europea fixa un 55% per a l'any 2025- i produir menys residus, els consistoris comencen a apostar pel pagament per generació.
El pagament per generació es tracta de traslladar en l'àmbit dels residus el principi ambiental de qui contamina, paga.
Però, què vol dir pagar per generar? Doncs es tracta de traslladar en l'àmbit dels residus el principi ambiental de qui contamina, paga. Un model que premia aquells ciutadans que separen correctament i que generen els residus. Com? Reduint la taxa.
Aquest sistema, encara poc estès a Catalunya, no és gens nou al conjunt del planeta. De fet, es va començar a aplicar a principis del segle XX als Estats Units. Ha crescut de manera sostinguda i actualment l'apliquen entorn d'un terç de poblacions i també de les grans ciutats. És el cas de Seattle, a l'estat de Washington, amb més de 730.000 habitants i un sistema de recollida selectiva amb pagament per generació. A Europa, el model és especialment popular a Suïssa i al nord-est d'Alemanya.
A l'estat espanyol, Torrelles de Llobregat va ser el municipi pioner el 2003, però va acabar abandonant-lo. Esporles (Mallorca) i Argentona van ser els següents en implantar-ho el 2010. La població del Maresme ha esdevingut un referent, ja que amb més de 12.000 habitants aconsegueixen una separació dels residus que s'acosta al 89%.
Pagar per les bosses utilitzades
Des de l'Ajuntament d'Argentona es mostren orgullosos d'haver implantat la taxa justa ja fa dotze anys. Inicialment, es va començar al nucli urbà i a la urbanització de Madà, fet que suposava a 75% de la població. El 2017, finalment, es va ampliar a la totalitat dels veïns del municipi.Hi ha dos sistemes, un per a les empreses i un altre per a cases particulars. En els dos casos, es paga més en funció de la quantitat de bosses que es necessitin. Les activitats econòmiques paguen una quantitat fixa al mes en funció dels metres quadrats de l'establiment i una part variable depenent de les bosses de resta i envasos que els calguin, i que han de comprar en botigues col·laboradores.
La taxa justa ens ha permès que la resta deixi de ser un cul-de-sac on es pugui tirar el que es vol.
En el cas dels particulars, l'Ajuntament estableix tres trams de pagament, que varien en funció de les persones empadronades a cada habitatge. El primer és fins a dues persones i tenen un màxim de 10 bosses de rebuig l'any, amb un cost de 114 euros de taxa d'escombraries. Aquest import s'eleva als 124 euros per aquells habitatges entre 2 i 4 persones empadronades i que compten amb 20 bosses de rebuig. La taxa més cara és de 134,25 euros, per a habitatges amb cinc persones o més empadronades que disposen de 25 bosses de resta per tot l'any.
Ara bé, si els veïns necessiten més bosses de rebuig les poden anar a comprar, però el cost no és menor. En concret, una de 35 litres costa 65 cèntims cadascuna i es venen amb lots de deu. Si se'n necessita una de 100 litres, el preu s'enfila fins als 2,05 euros.
La tècnica de Medi Ambient d'Argentona, Conchi Ramos, assenyala que es pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de separar i que la resta sigui “una fracció més i no un cul-de-sac on es pugui tirar el que es vol”. Els resultats són evidents: només un 11% dels residus van a parar al rebuig. Ramos es mostra convençuda que la taxa d'escombraries a Argentona està per sota de molts municipis i recorda que ja inclou tot el procés de tractament i recollida, cosa que no passa en altres ciutats.
A Catalunya hi ha set municipis amb pagament per generació: tots tenen una recollida selectiva entre el 75% i el 92%
A banda d'Argentona, a Catalunya hi ha sis municipis més que ho apliquen, tots amb percentatges de recollida molt per sobre de la mitjana catalana. Es tracta de Porqueres (82%) al Pla de l'Estany, Vilablareix (92%) al Gironès, Riudellots de la Selva (77%) i Breda (87%) a la Selva, així com Rasquera i Miravet, a la Ribera d'Ebre (75%).
Ben aviat, hi haurà nou municipis més que aplicaran conjuntament la taxa justa. I és que el Consell Comarcal de l'Anoia ha aprovat aplicar-la a Carme, Capellades, Castellolí, Jorba, el Bruc, els Prats de Rei, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Sant Martí de Tous, on ja apliquen amb èxit el porta a porta. Es començarà a comptabilitzar fiscalment a partir de l'1 de gener de 2023, si bé el primer rebut no s'emetrà fins al 2024, deixant un període de prova inicial. S'aplicarà un import fix i un altre de variable, en funció de la quantitat de deixalles que es generin.
També serà una realitat a la Garriga. Aquest municipi del Vallès Oriental només va separar selectivament el 41% dels residus el 2021. L'abril passat va implementar el porta a porta i, coincidint amb el canvi de l'any, començarà a llegir els xips dels cubells. Entre altres, es preveu una reducció del 5% de la taxa als habitatges que aportin fracció orgànica un mínim de 40 vegades l’any, mentre que s’aplicarà un recàrrec d’un 15% a aquells que facin menys de 10 aportacions.
Pagament per generació voluntari a l'Alt Urgell
Una altra fórmula d'aplicar el pagament per generació el trobem a la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet. Es tracta d'un organisme creat el 1982 anys per gestionar els residus dels municipis del nord de l'Alt Urgell.Si fa 40 anys s'encarregava de dipositar la brossa en un abocador, ara ha passat el pagament per generació voluntari als 11 municipis que gestiona (Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, Estamariu, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbó, Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, Valls de Valira i Vansa i Fórnols).
En aquest cas s'ha optat per donar l'opció als veïns de separar millor a canvi d'una rebaixa, que pot arribar als 60 euros l'any. S'han d'inscriure a l'ajuntament i, després d'unes comprovacions, reben un missatge que els permet baixar una aplicació al mòbil.
A partir d'aquell moment, cada vegada que vagin al contenidor d'una fracció s'han d'identificar. Les dades queden registrades i es pot comprovar el que ha separat cada veí i rebaixar el cost de la taxa. Des de la mancomunitat reconeixen que estan contents i que ha tingut bona acceptació entre els 16.000 veïns d'aquest territori.
La Conca de Barberà també hi acabarà apostant
La Conca de Barberà s'ha convertit en la comarca que millor separa, passant en dos anys de 52 al 80%. Tenen clar que el pagament per generació “és el camí a seguir” i donen per fet que serà el nou pas. En aquest sentit, Marc Roca, conseller comarcal d'Acció Climàtica, reclama que es facin polítiques decidides cap a aquest model perquè és la fórmula definitiva per implicar tota la societat. “Serà més just per qui fa bé les coses”, remarca.El pagament per generació serà més just per qui fa bé les coses.
Roca també és alcalde de Rocafort de Queralt, un petit municipi de 250 habitants on superen el 82,5% de recollida selectiva, apostant per contenidors tancats amb xip. La taxa d'escombraries és de 120 euros l'any –amb dos rebuts de 60 euros- i un increment del 8%, per sota de molts altres municipis que han arribat al 20%. Tanmateix, són conscients que no és just que es pagui el mateix, independentment del comportament individual.
Qui també té clar el pagament per generació és l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo. La capital de la Conca de Barberà ha actuat d'exemple a la comarca, primer amb una prova pilot del porta a porta el 2018 i ara perseguint els veïns amb mal comportament ambiental a la zona d'emergència. Per tot plegat, es tracta de la capital de comarca amb millor separació amb més d'un 78%.
Un sistema imprescindible, segons l'Agència de Residus
L'Agència de Residus de Catalunya té clar que amb el sistema tradicional de contenidors oberts a la via pública no es pot arribar als objectius que fixa la Unió Europea: 55% de reciclatge per al 2025 i 60% per al 2030.El pagament per generació és un mecanisme econòmic i fiscal que incentiva la prevenció i la correcta separació en origen.
En aquest sentit, Isaac Peraire, director de l'ARC, apunta que els municipis han d'apostar primer pels sistemes de recollida eficient –siguin porta a porta o contenidors intel·ligents-. Els resultats són clars i hi ha quasi 20 punts de diferència: 65,4% de mitjana amb porta a porta i 46,2%, sense. Ara bé, Peraire aposta per complementar-ho amb la taxa justa com a “mecanisme econòmic i fiscal que incentivi la prevenció i la correcta separació en origen” de les deixalles.
De fet, l'Agència de Residus de Catalunya ha participat entre el 1999 i 2022 al projecte europeu RethinkWASTE, per tal de fomentar el pagament per generació. A partir de diversos casos pilot –entre els quals quatre municipis catalans- es pretenia donar eines a centenars d'ajuntaments europeus per poder abordar el necessari canvi de model de gestió.
A Catalunya s'ha treballat a Cardedeu, que ha aprofitat el projecte per implantar el porta a porta, com a pas previ al pagament per generació l'any 2024. També implementaran una taxa justa Santa Eulàlia de Ronçana –que ja separa per sobre del 91%- i Sant Just Desvern, després d'instal·lar contenidors intel·ligents per a les fraccions orgànica i resta. Finalment, el Brull ha apostat per àrees d'aportació i el foment de l'autocompostatge casolà per gestionar la fracció orgànica.
El pagament per generació hauria de viure una gran empenta amb la futura llei catalana de residus. En aquest sentit, l'avantprojecte preveu, entre altres, l'adopció de sistemes de recollida més eficients, la millora de la transparència amb relació al cost de la gestió dels residus, assumint i visibilitzant l’encariment, per la via de la fiscalitat, del cost de la gestió en abocadors i incineradores, intensificació de les estratègies de fiscalitat que gravin les opcions de gestió ambientalment i també l'aplicació obligatòria de sistemes de pagament per generació o de fiscalitat justa.
“Es pretén incentivar a la ciutadania a separar correctament els residus i fer més transparents els costos de no fer-ho”, conclou el director de l'ARC.