El botànic Pere Aymerich va descobrir l'any 2009 una nova espècie de salze al Parc Natural de l'Alt Pirineu; el Salix hastata. Era la primera vegada que es trobava a Catalunya. Es tracta d'un salze arbustiu molt rar als Pirineus que viu en sòls humits i frescos. A banda de la seva raresa, pateix l'atac greu de fongs patògens. Per reduir l'impacte del patogen i evitar una possible extinció local de l'espècie s'ha fet un reforç poblacional, mitjançant la plantació dels nous individus obtinguts ex situ.
El Salix hastata és un arbust comú en latituds elevades, trobant-se des d'Escandinàvia a Alaska. A Catalunya, l'única població coneguda està a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i la Val d'Aran, fet que en mostra la importància per a la nostra biodiversitat. També és present en una localitat a Andorra i en alguna localitat al vessant nord dels Pirineus.
La primera vegada que es va trobar aquesta espècie a Catalunya es va iniciar un estudi que va permetre localitzar una concentració d'uns 500 exemplars en un tram d'uns 700 metres a la vall de Marimanya.
Atacat per dos fongs
El Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola de la Universitat de Lleida ha identificat els fongsBoeremia exigua i Melampsora, entre altres, al salze i que podrien anar associats al dany i estrès ocasionat pel brosteig d'ungulats, molt abundants a la zona. Per reduir l'impacte del patogen i evitar una possible extinció local de l'espècie, també s'han fet tests amb productes antifúngics. En paral·lel, en viver, s'han obtingut individus nous a partir d'esqueixos d'exemplars sans de la població original de Marimanya.
Salzes de la vall de Marimanya
Aquest salze presenta la peculiaritat de ser molt variable pel que fa a les dimensions i a la forma de les fulles, fins al punt que els individus de formes extremes fàcilment es poden confondre com a pertanyents a espècies diferents. Es troben dos tipus principals, tots dos representants a Marimanya: els que tenen un aspecte arbustiu típic i els que tenen aspecte de salze nan. Els individus arbustius, que creixen al costat del riu, poden fer més d'un metre d'alçada, tenen moltes branques i unes fulles relativament grosses.
En canvi, els individus nans no s'aixequen més de cinc o deu centímetres del terra, gairebé no tenen branques visibles a la superfície i són de fulles molt menudes; aquests individus creixen a les molleres, i tenen un aspecte que recorda el d'altres espècies de salze i es fan en ambients d'alta muntanya. En funció de les característiques del terreny té unes característiques morfològiques o altres. Les fulles es caracteritzen perquè a la base de les fulles grans té unes fulles més petites, com unes orelles.