L'escalfament global està provocat per l'increment de la concentració de gasos d'efecte hivernacle. A banda del CO2, que continua marcant rècords històrics, també hi contribueixen altres substàncies com l'òxid nitrós o el metà (CH4). Aquest darrer cas -que es considera responsable del 26% de l'augment de temperatura- acaba de protagonitzar un descobriment científic revolucionari. Els arbres en són captadors nets. Ho ha constatat una investigació internacional amb participació catalana: "Els primers sorpresos hem estat nosaltres", admet Josep Barba, científic del CREAF.
D'emissors a captadors nets
A diferència del CO2, encara queda molt camí per quantificar els balanços i els mecanismes que regulen els altres gasos d'efecte hivernacle. N'és una bona mostra el canvi de paradigma que ha suposat la investigació sobre el metà i els ecosistemes forestals publicats a Nature, una de les revistes científiques més prestigioses.
De fet, tot just fa 10 anys els primers estudis apuntaven en la direcció contrària. Els arbres eren emissors nets de metà. Tot i això, segons explica Josep Barba a Nació, hi havia dos elements que ja "grinyolaven". Concretament, un percentatge petit però significatiu dels arbres analitzats capturaven metà (malgrat que la gran majoria n'emetien). Per una altra, segons el biòleg del CREAF, "assumir que tot l'arbre es comportava de la mateixa manera era molt suposar".
Precisament, aquesta ha estat la clau de la qüestió que ha permès aquesta revolució científica. Fins ara, per motius pràctics, les mesures es feien a 1-1,5 metres d'alçada. La nova investigació, liderada per la Universitat de Birmingham amb la participació de centres de recerca de set països, va canviar la metodologia i va optar per fer-les a 4-5 metres. "No és fàcil logísticament, però els resultats ens han sorprès a tots", assenyala Josep Barba.
Concretament, les mesures realitzes en boscos del Brasil, el Panamà, el Regne Unit i Suècia mostren que són captadors nets de metà. Les magnituds són molt diferents -superiors als tropicals i molt inferiors als boreals-, però el patró es repeteix arreu. Els arbres emeten metà fins a 1,5-2 metres d'alçada mentre que per sobre en passen a captar. "Hi ha molta més superfície d'escorça a la part superior i això permet que el balanç sempre sigui positiu", explica en declaracions a Nació.
Aquesta diferència es deu al paper dels microorganismes -denominats metanòtrofs- que habiten l'escorça i que utilitzen el metà com a font d'energia. "Els arbres funcionen com a xemeneies que canalitzen el metà des de les capes profundes del sòl a través del tronc i l'alliberen per l'escorça. Així, com més altura, menys metà va quedant a l'interior del tronc", aclareix Barba.
Nous estudis a Catalunya i arreu del món
Ara bé, aquesta capacitat d'absorbir metà és poca o molta? Josep Barba recepta prudència: "L'estudi no deixa de ser un primer model i en caldran de molts més aprofundits, amb més latituds i, sobretot, a partir d'analitzar les diverses espècies", apunta. Tot i això, han fet una primera estimació que situen entre 24,6 i 49,9 Tg al conjunt del planeta. Més enllà de la necessitat de precisar, els investigadors destaquen que és una magnitud similar a la dels sòls, fins ara l'únic embornal de metà.
Josep Barba, que precisament va fer la seva darrera estada postdoctoral a la Universitat de Birmingham, ja ha començat a estudiar el fenomen als boscos catalans. Concretament, ho fa a l'Albera, les Gavarres, el Montseny i el Berguedà. No només això: des del CREAF està coordinant un estudi global de 50 regions del món per avançar en l'anàlisi de la resposta de les diverses espècies al metà.
Quin impacte pot tenir en les polítiques climàtiques?
Ràpidament, un descobriment d'aquest calibre genera expectatives sobre quin impacte pot tenir en les polítiques climàtiques. L'investigador Josep Barba recepta prudència, ja que recorda que tot just fa una dècada que s'està analitzant la relació entre metà i els arbres. "Cal anar pas a pas", assenyala.
Això sí, apunta dues idees. La primera és que hauria de ser un argument més per aturar la desforestació, especialment als tròpics. Per altra banda, que pot canviar la idea sobre el paper de boscos joves en la mitigació del canvi climàtic. "No són bons captadors de carboni, ja que tenen poca biomassa, però el fet que sí que tinguin una elevada superfície d'escorça n'eleva el potencial de fer-ho amb el metà", assenyala.
Més contundent es mostra Vincent Gauci, investigador de la Universitat de Birmingham i autor principal de l'estudi. "El Compromís Mundial contra el Metà de la COP26 inclou reduir-ne un 30% d'emissions a finals de la dècada. Els nostres resultats indiquen que plantar més arbres i reduir la desforestació han de ser una part important per aconseguir-ho", conclou.
"Es tracta d'un descobriment científic de gran rellevància potencial", admet Víctor Resco de Dios, professor d'Enginyeria Forestal i Canvi Global de la Universitat de Lleida. Això sí, en declaracions a Sciencia Media Center, rebaixa expectatives: "No vol dir que els arbres ens salvin del canvi climàtic. A diferència del CO2, el metà és molt volàtil i es degrada de forma natural en pocs anys", apunta. "Espero que ningú suggereixi que es pot solucionar inoculant microbis metanòtrofs a les escorces perquè seria un nou ecomite sense sentit", conclou.
El metà és un gas d'efecte hivernacle molt potent. De fet, en multiplica per 80 la capacitat respecte al CO2 durant els primers anys. Això sí, les concentracions a l'atmosfera són molt inferiors. Si actualment es freguen les 427 parts per milió de diòxid de carboni, el metà se situa en poc més de 1.930 parts per bilió. Tenint en compte els dos elements, el Global Carbon Project -la institució de referència sobre els cicles de carboni dirigida pel català Pep Canadell-, estima en 26% la seva contribució en l'augment de la temperatura global.
A més, la seva concentració no para de créixer i, segons les dades de la NOAA nord-americana, en menys de 30 anys ha augmentat un 17%. Ho fa per l'activitat agrícola i ramadera, també als abocadors així per la perforació i el processament de petroli, gas i carbó, amb l'impacte que ha suposat l'auge del fracking.
A més, científics com Drew Shindell assenyalen en un article publicat recentment a la revista Frontiers in Science que el mateix escalfament global està provocant un efecte de retroalimentació: la temperatura augmenta i provoca una descomposició més ràpida de la matèria orgànica a les zones humides, alliberant més metà.
"La taxa de creixement del metà s'està accelerant, cosa que és preocupant", assenyala Shindell, físic i professor de Ciències de la Terra de la Universitat de Duke. "Era bastant constant fins que en els darrers anys s'ha provocat aquest enorme abocador de metà. La tasca per abordar l'escalfament global d'origen humà s'ha convertit en encara més difícil", conclou en declaracions a The Guardian.