L'emissió de missatges d'alerta als mòbils s'ha intensificat en el darrer any. No només per les pluges, sinó que també han avisat del perill d'incendis i confinaments. En els tres anys de vida d'aquest sistema (que es va activar el febrer del 2023), els avisos s'han fet cada vegada més habituals amb casos excepcionals, com l'episodi de dana al País Valencià ara fa dos anys.
Segons les dades del Ministeri de l'Interior, a mitjan setembre de 2026 ja se n'havien comptabilitzat 534 arreu d'Espanya. Bona part d'aquest total (210), durant els mesos de juliol i agost. Les xifres contrasten en comparació amb l'any anterior, quan s'havien registrat 84 avisos.
En qualsevol cas, encara hi ha dubtes sobre com es rep, quina part de la població ho fa i si ens arriba a tots alhora.
No, no es pot desactivar
L'Es-alert no necessita cap aplicació. Els avisos s'envien directament des de les estacions base (habitualment conegudes com a “antenes”) de les xarxes de telefonia mòbil 4G i 5G, als terminals compatibles que es troben dins de la seua zona de cobertura. Les alertes de màxima prioritat no es poden desactivar des de la configuració del telèfon.
El sistema és gratuït i permet transmetre missatges als telèfons mòbils de forma molt ràpida perquè no requereix establir una comunicació individual amb cada destinatari, encara que el temps efectiu de recepció també depèn de l'estat de la xarxa i de la cobertura disponible.
A més, les alertes de nivell 1 sonen encara que el telèfon estiga en silenci o en mode “no molestar”. El missatge apareix de manera destacada en la pantalla fins que l'usuari el confirma, generalment prement el botó “Acceptar”. En els telèfons Android, els avisos es poden consultar posteriorment en l'historial d'alertes d'emergència; en els iPhone, es poden recuperar des de les notificacions mentre continuen disponibles.
I si el meu mòbil està apagat o en mode avió?
Si en el moment d'enviar-se l'alerta el telèfon està apagat, en mode avió o sense cobertura de telefonia mòbil, no rebrà l'avís. No obstant això, els missatges ES-Alert tenen un període de vigència durant el qual continuen difonent-se a través de les cel·les seleccionades. Per tant, si el telèfon torna a encendre’s, recupera la cobertura o ix del mode avió mentre l'alerta continua vigent, rebrà el missatge sempre que es trobe dins de la zona de difusió.
De la mateixa manera, un telèfon que inicialment es trobe fora d'aquesta zona també podrà rebre l'alerta si hi entra durant el període de vigència.
La tecnologia Cell Broadcast és una de les solucions més eficaces per a difondre alertes d'emergència de manera ràpida i massiva. No obstant això, l'eficàcia real d'ES-Alert no depèn només de la rapidesa amb què arriben els missatges, sinó també de la resposta de la població i del seguiment de les instruccions rebudes, com ara evitar desplaçaments o buscar refugi.
Un dels principals reptes és evitar l'anomenada “fatiga d'alertes”: si els avisos es reben amb massa freqüència o es perceben com a poc rellevants, la població pot acabar habituant-s'hi i prestar-los menys atenció, amb la consegüent pèrdua d'efectivitat davant de situacions realment perilloses.
Nivells d'alerta de protecció civil
Es-alert preveu dues categories de missatges, segons la seua prioritat:
Nivell 1. Alertes de Protecció Civil. Estan destinades a advertir de situacions d'especial gravetat que poden posar en perill la vida o la integritat física de les persones, com ara inundacions, incendis o accidents industrials. La seua recepció està activada per defecte en els telèfons compatibles i no es pot desactivar des dels ajustos del dispositiu.
Nivells 2 i 3. Prealertes de Protecció Civil. Constitueixen una categoria de menor prioritat, la recepció de la qual es pot activar o desactivar des dels ajustos del telèfon. Encara que el sistema espanyol preveu aquesta possibilitat, els missatges d'emergència que s'envien habitualment corresponen al nivell 1.
Per a ampliar les possibilitats del sistema, alguns governs, com el de l'Aragó i Catalunya, estan estudiant incorporar les prealertes de nivell 2 a l'ús habitual d'Es-alert. A diferència de les alertes de nivell 1, que són de màxima prioritat i no es poden desactivar, les de nivell 2 permetrien enviar avisos menys intrusius, que només es mostrarien als telèfons que tinguen activada aquesta categoria en la seua configuració.
Aquestes prealertes podrien utilitzar-se per a advertir anticipadament de situacions de risc que encara no requereixen instruccions immediates de protecció, i reservar les alertes de nivell 1 per a les situacions de major gravetat. D'aquesta manera, es pretén millorar la informació preventiva sense provocar una saturació d'avisos que puga reduir l'efectivitat del sistema.
La precisió geogràfica de les alertes
Una de les principals limitacions d'Es-alert és la precisió geogràfica, que depèn de les zones de cobertura de les cel·les de telefonia mòbil. Una mateixa estació base pot tindre diverses cel·les, orientades en diferents direccions, i és possible seleccionar individualment quines han de difondre l'alerta. Encara que Protecció Civil delimite una àrea geogràfica concreta, l'avís es transmet a través de les cel·les seleccionades, les zones de cobertura de les quals poden ultrapassar els límits de l'àrea definida o deixar-ne algunes parts sense cobrir. Per tant, la zona de difusió de l'alerta no coincideix necessàriament amb la zona de risc delimitada, i la precisió depèn tant de la selecció de les cel·les com de la cobertura real de la xarxa.
Una de les possibles vies de millora consisteix a afinar, en col·laboració amb els operadors de telefonia mòbil, la selecció de les cel·les que han de difondre l'alerta i estudiar la possibilitat d'ajustar dinàmicament la potència de transmissió de cadascuna per a adaptar millor la cobertura conjunta a l'àrea geogràfica que es vol avisar.
Una altra línia de millora és la integració de mapes de risc d'inundació i de les prediccions dels models hidrològics en Es-alert, de manera que les zones d'avís puguen ajustar-se millor a les àrees que es preveu que resulten afectades.
Finalment, els estàndards internacionals de telefonia mòbil també preveuen una tècnica denominada geofencing, que permet incloure en els missatges les coordenades de la zona afectada perquè siga el mateix telèfon el que comprove, mitjançant la seua geolocalització, si es troba dins d'aquesta zona i, per tant, si ha de mostrar l'alerta. Això permetria una delimitació més precisa, sense necessitat de restringir tant la cobertura de les cel·les que difonen el missatge.
A més, la comprovació es fa en el mateix dispositiu, sense comunicar-ne la ubicació a les autoritats. Aquesta funcionalitat, però, depèn de la implementació del sistema i de la compatibilitat dels terminals, i no està confirmat que estiga operativa actualment en Es-alert.
Sempre rebrem l'alarma quan estem en nivell roig?
En tots casos, la decisió d'enviar una alerta correspon a les autoritats competents en matèria de protecció civil. No es tracta d'un mecanisme que s'active automàticament quan es detecta un fenomen perillós.
En el cas dels fenòmens meteorològics adversos, convé distingir entre els avisos de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i les alertes de Protecció Civil. AEMET informa sobre els fenòmens que es preveuen i la seua perillositat, mentre que les autoritats de Protecció Civil avaluen les possibles conseqüències per a la població i decideixen si és necessari enviar un missatge Es-alert i quines instruccions ha de contindre. Per tant, un avís meteorològic de nivell roig no implica necessàriament l'enviament automàtic d'un missatge Es-alert, encara que constitueix una informació fonamental perquè les autoritats adopten les mesures de protecció oportunes.
La Norma Bàsica de Protecció Civil distingeix quatre situacions operatives, numerades del 0 al 3, segons les característiques de l'emergència i els recursos i mecanismes de coordinació necessaris per a afrontar-la. En termes generals, els governs dirigeixen la gestió de les emergències dins del seu àmbit de competència, encara que poden sol·licitar el suport d'altres administracions, inclòs el Govern central. Els nivells d'emergència de protecció civil no s'han de confondre amb els nivells de prioritat dels missatges Es-alert, que són independents.
Quan concorren determinades circumstàncies, com ara la necessitat de coordinar recursos de diverses comunitats autònomes o d'assumir una direcció nacional per la magnitud de la catàstrofe, el ministre de l'Interior pot declarar l'emergència d'interès nacional, bé per iniciativa pròpia o a petició de les autoritats competents. En aquest cas, l'Estat n'assumeix la direcció. No obstant això, el fet que una emergència afecte diversos governs, o que aquestes reben ajuda de mitjans estatals, no implica per si mateix que l'emergència haja sigut declarada d'interès nacional.
Des de la dana d'octubre de 2024, el Ministeri de l'Interior, en col·laboració amb el Consell Nacional de Protecció Civil i governs, ha impulsat l'actualització de les directrius bàsiques de planificació de protecció civil.
Les noves directrius, aprovades al llarg de 2026, incorporen expressament Es-alert com un dels sistemes d'avís a la població davant d'inundacions, fenòmens meteorològics adversos, incendis forestals, terratrèmols, accidents amb substàncies perilloses i erupcions volcàniques.
Resposta davant emergències o avisos preventius
L'objectiu és millorar la capacitat d'anticipació i la resposta davant de les emergències mitjançant sistemes d'alerta primerenca interoperables, una integració del coneixement científic en la presa de decisions, una millor coordinació entre administracions i una especial atenció a les persones vulnerables, amb criteris d'accessibilitat i disseny universal.
També es reforça la importància d'emetre avisos preventius, sense necessitat d'esperar que l'emergència haja provocat danys, i d'utilitzar canals de comunicació complementaris. Així mateix, es promou que les decisions es fonamenten en criteris tècnics i informació científica, com les prediccions de l'AEMET o les dades de les confederacions hidrogràfiques, per a facilitar una resposta més ràpida, coordinada i proporcionada al risc.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.
