13
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
18
de desembre
a les
8:49h
Èxit o fracàs? És la pregunta dicotòmica impossible que tothom es fa sobre el resultat de la COP28 de Dubai. Si una cosa està clara és que no ha estat un èxit, en un context on la crisi climàtica s'ha accelerat com mai i que requeriria una resposta contundent que hagués convertit la cimera del clima en un punt d'inflexió.
Ara bé, també cal reconèixer els avenços dels acords assolits en un context poc propici: presidit pel CEO de la petroliera estatal d'Abu Dhabi -i amb un paper omnipresent al llarg de la cimera- així com per la pressió sense precedents dels països productors -amb una carta sense precedents de l'OPEP- o dels lobbistes de les empreses fòssils, que s'han multiplicat per quatre respecte a l'any passat.
L'acord de mínims per "deixar enrere" els combustibles fòssils -malgrat que dos terços dels estats reclamaven "eliminar-los"- s'ha situat a l'escala de grisos, no només per ser un punt de compromís sinó perquè la lletra petita amaga moltes ombres (i també alguns llums). Uns grisos que s'han reproduït en altres aspectes dels punts claus com el nou fons de pèrdues i danys així com en finançament o en l'objectiu global d'adaptació.
N'hem parlat amb cinc persones que acaben d'arribar des de Dubai: Leo Bejarano, cap de l'Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya, Marta Torres Gunfaus, investigadora del think tank IDDRI (Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals), Gisela Torrents, tècnica en justícia climàtica de l'Observatori DESCA així com Bruna Cañada i Clàudia Custodio, investigadores de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Per Leo Bejarano, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en aquest i altres qüestions "s'han salvat els mobles". Això sí, malgrat admetre que hi ha punts positius com l'objectiu de triplicar les energies renovables, a la lletra petita s'hi amaguen molts elements ambigus o directament negatius. "Els subsidis als combustibles fòssils s'haurien d'eliminar en tots els casos", afirma.
Marta Torres Gunfaus, investigadora d'IDDRI i membre de Renovem-nos, destaca el punt positiu d'introduir un llenguatge clar sobre els combustibles fòssils, però "agafat amb pinces". "Si veiem canvis significatius en els patrons d'inversió en l'economia fòssil en els propers 2-3 anys, la COP haurà servit", apunta. En canvi, és més negativa amb el resultat del balanç global de l'Acord de París, que hauria hagut de servir per identificar solucions per desbloquejar els obstacles de la seva implementació.
Encara més crítica es mostra Clàudia Custodio, tècnica en justícia climàtica de l'ODG. Veu molt malament que es posi al mateix nivell les renovables respecte a tecnologies com la captura de carboni, les nuclears o l'ús d'hidrogen amb un ús baix de carboni. "Es volen posar les bases de la transició, però també s'obren moltes vies per escapar-ne", afegeix Gisela Torrents, tècnica en justícia climàtica de l'Observatori Desca. Finalment, també preocupa la referència implícita al gas fòssil com a combustible de transició, un fet que curiosament volien alguns dels partidaris de l'eliminació de les energies fòssils.
"Anem molt enrere i aquí es torna a demostrar la manca de justícia climàtica, ja que és una qüestió que afecta molt més el Sud global", assenyala Gisela Torrents. "Els resultats no han estat bons: les negociacions continuaran dos anys i no hi ha compromisos en ferm", afegeix Marta Torres Gunfaus.
També lamenta la manca d'ambició en aquest àmbit Bruna Cañada, tècnica en justícia financera de l'ODG. Tanmateix, les necessitats són d'una magnitud molt notable. El mateix acord de la COP28 reflecteix que caldrien entre 215 i 387.000 milions de dòlars anuals del 2025 al 2030. Ho va expressar Mia Mottley, primera ministra de Barbados: cada dòlar invertit en adaptació permet estalviar-ne set en pèrdues i danys o, cosa que és el mateix, la compensació pels impactes ja produïts.
La realitat és que s'ha constatat que no s'hi va arribar en els dos primers anys i que tampoc està clar que s'aconseguís el 2022. De fet, la cimera de Dubai ha servit per denunciar la manca de transparència en aquest mecanisme. "Part de la narrativa acordada és interessant, però manquen elements que marquin urgència i obligatorietat", apunta Bruna Cañada.
Tampoc els resultats per al següent període (2025-2030) han estat molt notables. Concretament, s'ha acordat un pla de treball per tal que una comissió desenvolupi una proposta i la presenti a laCOP29 a Bakú. En aquest sentit, segons assenyala l'ambientòloga Gisela Torrents, es pretén seguir el mateix esquema que amb el fons de pèrdues i danys.
"Els Emirats Àrabs Units necessitaven exhibir un triomf el primer dia, ja que l'ambient era molt advers", apunta Gisela Torrents, que qualifica d'"irrisòries" les aportacions. També que sigui gestionat pel Banc Mundial és un punt crític, segons Bruna Cañada.
"Era important posar en marxa el fons, i així s'ha fet. No és un tema menor. Aquesta guardiola s'ha començat a omplir, però evidentment de manera insuficient", afegeix amb una visió més positiva Marta Torres Gunfaus. "En aquesta qüestió, com en la majoria de la COP28, el resultat s'ha situat en una escala de grisos", conclou el cap de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic.
Ara bé, també cal reconèixer els avenços dels acords assolits en un context poc propici: presidit pel CEO de la petroliera estatal d'Abu Dhabi -i amb un paper omnipresent al llarg de la cimera- així com per la pressió sense precedents dels països productors -amb una carta sense precedents de l'OPEP- o dels lobbistes de les empreses fòssils, que s'han multiplicat per quatre respecte a l'any passat.
L'acord de mínims per "deixar enrere" els combustibles fòssils -malgrat que dos terços dels estats reclamaven "eliminar-los"- s'ha situat a l'escala de grisos, no només per ser un punt de compromís sinó perquè la lletra petita amaga moltes ombres (i també alguns llums). Uns grisos que s'han reproduït en altres aspectes dels punts claus com el nou fons de pèrdues i danys així com en finançament o en l'objectiu global d'adaptació.
N'hem parlat amb cinc persones que acaben d'arribar des de Dubai: Leo Bejarano, cap de l'Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya, Marta Torres Gunfaus, investigadora del think tank IDDRI (Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals), Gisela Torrents, tècnica en justícia climàtica de l'Observatori DESCA així com Bruna Cañada i Clàudia Custodio, investigadores de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Un joc d'equilibris amb els combustibles fòssils
L'element clau de la COP28 ha estat si s'optava per reclamar la "reducció" o l'"eliminació" dels combustibles fòssils. Finalment, el president Sultan al-Jaber ha optat per inventar-se el concepte "deixar enrere" o "transitar cap a" com a solució de compromís.Per Leo Bejarano, cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, en aquest i altres qüestions "s'han salvat els mobles". Això sí, malgrat admetre que hi ha punts positius com l'objectiu de triplicar les energies renovables, a la lletra petita s'hi amaguen molts elements ambigus o directament negatius. "Els subsidis als combustibles fòssils s'haurien d'eliminar en tots els casos", afirma.
Marta Torres Gunfaus, investigadora d'IDDRI i membre de Renovem-nos, destaca el punt positiu d'introduir un llenguatge clar sobre els combustibles fòssils, però "agafat amb pinces". "Si veiem canvis significatius en els patrons d'inversió en l'economia fòssil en els propers 2-3 anys, la COP haurà servit", apunta. En canvi, és més negativa amb el resultat del balanç global de l'Acord de París, que hauria hagut de servir per identificar solucions per desbloquejar els obstacles de la seva implementació.
Encara més crítica es mostra Clàudia Custodio, tècnica en justícia climàtica de l'ODG. Veu molt malament que es posi al mateix nivell les renovables respecte a tecnologies com la captura de carboni, les nuclears o l'ús d'hidrogen amb un ús baix de carboni. "Es volen posar les bases de la transició, però també s'obren moltes vies per escapar-ne", afegeix Gisela Torrents, tècnica en justícia climàtica de l'Observatori Desca. Finalment, també preocupa la referència implícita al gas fòssil com a combustible de transició, un fet que curiosament volien alguns dels partidaris de l'eliminació de les energies fòssils.
L'adaptació continua a remolc de la mitigació
Una COP més, els esforços s'han centrat molt més en mitigació -reducció d'emissions- que en adaptació. En aquesta cimera s'havia d'aprovar l'Objectiu Global d'Adaptació, un fet que no s'acabarà de concretar fins d'aquí a dos anys quan es concretin els indicadors."Anem molt enrere i aquí es torna a demostrar la manca de justícia climàtica, ja que és una qüestió que afecta molt més el Sud global", assenyala Gisela Torrents. "Els resultats no han estat bons: les negociacions continuaran dos anys i no hi ha compromisos en ferm", afegeix Marta Torres Gunfaus.
També lamenta la manca d'ambició en aquest àmbit Bruna Cañada, tècnica en justícia financera de l'ODG. Tanmateix, les necessitats són d'una magnitud molt notable. El mateix acord de la COP28 reflecteix que caldrien entre 215 i 387.000 milions de dòlars anuals del 2025 al 2030. Ho va expressar Mia Mottley, primera ministra de Barbados: cada dòlar invertit en adaptació permet estalviar-ne set en pèrdues i danys o, cosa que és el mateix, la compensació pels impactes ja produïts.
Més enllà de reconèixer la bretxa en el finançament
L'acord final de la COP28 reconeix l'existència d'una bretxa de finançament: tant respecte a les necessitats reals com en els compromisos assumits. De fet, a la cimera celebrada el 2009 a Copenhage es va acordar arribar als 100.000 milions de dòlars anuals per als països del Sud global en el període 2020-2025.La realitat és que s'ha constatat que no s'hi va arribar en els dos primers anys i que tampoc està clar que s'aconseguís el 2022. De fet, la cimera de Dubai ha servit per denunciar la manca de transparència en aquest mecanisme. "Part de la narrativa acordada és interessant, però manquen elements que marquin urgència i obligatorietat", apunta Bruna Cañada.
Tampoc els resultats per al següent període (2025-2030) han estat molt notables. Concretament, s'ha acordat un pla de treball per tal que una comissió desenvolupi una proposta i la presenti a laCOP29 a Bakú. En aquest sentit, segons assenyala l'ambientòloga Gisela Torrents, es pretén seguir el mateix esquema que amb el fons de pèrdues i danys.
Fons de pèrdues i danys: un triomf que va voler exhibir els Emirats
Un altre dels punts clau de la COP28 era posar en marxa el fons de pèrdues i danys, per compensar els països del Sud global pels impactes del canvi climàtic. El primer dia, per sorpresa, es va anunciar l'acord i les primeres aportacions voluntàries dels països, que tot just han arribat als 700 milions d'euros. "Que els Estats Units només hagin compromès 17 milions d'euros és senzillament increïble", explica Leo Bejarano."Els Emirats Àrabs Units necessitaven exhibir un triomf el primer dia, ja que l'ambient era molt advers", apunta Gisela Torrents, que qualifica d'"irrisòries" les aportacions. També que sigui gestionat pel Banc Mundial és un punt crític, segons Bruna Cañada.
"Era important posar en marxa el fons, i així s'ha fet. No és un tema menor. Aquesta guardiola s'ha començat a omplir, però evidentment de manera insuficient", afegeix amb una visió més positiva Marta Torres Gunfaus. "En aquesta qüestió, com en la majoria de la COP28, el resultat s'ha situat en una escala de grisos", conclou el cap de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic.