"M'han escollit per representar la institució que està més vinculada amb els ciutadans", ha dit el flamant president del Parlament Europeu, i ha agraït a Antonio Tajani la seva tasca cap capdavant de la cambra. "Comença una legislatura carregada de responsabilitat", ha afirmat Sassoli, i ha assenyalat que s'està vivint un canvi de paradigma arran del canvi climàtic, els fenòmens migratoris i les noves tecnologies. "No podem mantenir les coses com fins ara, hem de recuperar l'esperit dels pares fundadors", ha apuntat el nou dirigent comunitari.
Sassoli ha demanat deixar de banda els nacionalismes i "conjugar" un projecte de pau que aparqui els conflictes. "Els ciutadans han demostrat que continuen creient en aquest projecte extraordinari", ha assegurat, i s'ha conjurat per "rellançar" el projecte europeu perquè estigui capacitat per donar resposta a les demandes de la ciutadania. "Els nostres valors de dignitat i solidaritat s'han de defensar diàriament, dins i fora de la UE", ha insistit, i ha ressaltat que no es pot condemnar ningú per les seves creences ni per la seva orientació sexual: "Cap govern pot matar el valor de la dignitat humana. Estem orgullosos de la nostra diversitat".
També ha defensat reimpulsar el model d'economia social de mercat europeu i ha reclamat instruments per lluitar contra la pobresa i donar més oportunitats als joves. També ha fet una ferma reivindicació de la paritat entre homes i dones a les institucions i la igualtat de gènere.
"El Parlament ha de ser protagonista"
El nou president del Parlament Europeu ha defensat la política i els partits europeus, estructures que han de reforçar la democràcia europea. També ha reclamat "nous instruments" i reforçar els procediments per tal que el parlament sigui "protagonista de la democràcia europea": "El Parlament és garant de la independència dels europeus".
Sassoli, una "compensació" dels grans estats
La candidatura de David-Maria Sassoli és una "compensació" dels grans estats, Alemanya i França, envers l'Europa del sud i Itàlia, que fins ara ostentava la presidència de l'Eurocambra en la persona del popular Antonio Tajani. Els dos càrrecs més rellevants són per l'alemanya Ursula von der Leyen (Comissió Europea) i la francesa Christina Legarde (Banc Central Europeu).
Sassoli i el popular alemany Manfred Weber es repartiran la presidència del Parlament Europeu durant la propera legislatura. Era la voluntat dels 28 estats de la Unió Europea, que apostaven per una presidència compartida entre les dues grans famílies europees, el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates europeus. Així, Sassoli presidirà l'Eurocambra durant els primers dos anys i mig i Weber prendrà el relleu durant l'últim tram de la legislatura.
🔴 LIVE: who's going to be the next president of the European Parliament? Find out with us â¬‡ï¸ https://t.co/4GKcoICVbq
— European Parliament (@Europarl_EN) July 3, 2019
Von der Leyen, a la Comissió; Lagarde, al Banc Central
La decisió arriba l'endemà que, després de setmanes d'intenses negociacions, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea acordessin una nova cúpula per dirigir les institucions comunitàries. La ministra alemanya de Defensa, Ursula von der Leyen, presidirà la Comissió Europea; el belga Charles Michel serà president del Consell Europeu; la francesa Christina Lagarde dirigirà el Banc Central Europeu; i el ministre d'Exteriors espanyol, Josep Borrell, serà el nou cap de la diplomàcia i la política de seguretat europea.
El resultat de les negociacions ha evidenciat la força de França i Alemanya, que han imposat la seva llei. L'històric nucli fundador del projecte comunitari, l'eix París-Bonn, és ara l'eix Berlín-París. Angela Merkel va haver de renunciar molt aviat al seu candidat, el bavarès Manfred Weber, per presidir la Comissió Europea, el govern de la UE. Però al final ha imposat una candidata ben seva, Ursula von der Leyen (més propera a ella que Weber).
Macron s'emporta també una peça important: la francesa conservadora Christine Lagarde, directora del Fons Monetari internacional durant els anys més durs de la crisi, presidirà el Banc Central Europeu, fins ara en mans de l'italià Mario Draghi. Un reforçament dels dos grans estats líders de la UE deixa poc espai a l'esperança per a la política al marge de les grans capitals.
Merkel i Macron admeten que cal millorar
La decisió dels líders dels 28 estats de la UE esquerda el model de l'spitzenkandidaten defensat pel Parlament Europeu i tant Angela Merkel com Emmanuel Macron han admès que caldrà treballar per evitar nous "espectacles". "Tenim massa cultura de la reunió llarga i de crisi", ha lamentat Macron, que no estava a favor del model de l'Eurocambra de designar a la presidència de la Comissió un candidat que prèviament hagués fet campanya durant les europees. En canvi, Merkel també ha admès que s'han viscut situacions "desafortunades", però precisament pel veto al que era inicialment el seu candidat pel càrrec, el bavarès Manfred Weber, que de seguida van descartar la resta de socis. "No pot tornar a passar", ha dit l'alemanya.
Josep Borrell dirigirà la política exterior i de seguretat europea. Foto: Europa Press
Espanya "torna" amb Borrell
"Espanya ha tornat". Són paraules de Pedro Sánchez dimarts al vespre a l'anunciar els acords finals a Brussel·les. El president espanyol pot lluir victòria. Ha estat el negociador de la família socialista. Però s'ha endut un premi gros: el seu ministre d'Exteriors, Josep Borrell, dirigirà ara la política exterior i de seguretat de la UE. Espanya té vara alta a Brussel·les. Una altra dada a tenir en compte a Catalunya. L'Espanya de Sánchez té més pes que la que tenia l'Espanya de Rajoy aquella tardor del 2017. I per postres, és un triomf personal de Borrell, una de les bèsties negres del sobiranisme.
Si bé l'elecció de Borrell no es una bona notícia per a l'independentisme, el moviment pot trobar consol en l'elecció de Charles Michel com a president del Consell Europeu en substitució de Donald Tusk. El Consell, que aglutina els caps d'estat i de govern, és el cim de la Unió i suposa el salt a la gran escena internacional d'un dirigent fins ara abocat als laberints de la política belga. Liberal, presideix un executiu amb forta presència nacionalista flamenca. Potser fos per això, o per la sensibilitat pel que representa un Estat multinacional, pel que Michel va ser un dels governants de la UE més crítics amb l'actuació policial de l'1-O. El cap de l'executiu belga va mostrar també la seva predisposició a mediar en el conflicte, un fet que va irritar la diplomàcia espanyola.
