Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) han confirmat la mort aquest dijous de tres membres de Hamàs en un enfrontament de la Franja de Gaza, entre els quals asseguren que hi ha l'actual líder partit-milícia i presumpte ideòleg dels atacs del 7 d'octubre de 2023 que van desfermar la guerra, Yahya Sinwar. L'exèrcit israelià desconeix la identitat dels altres dos morts i no ha donat detalls de l'escenari exacte de l'operació.
Eliminated: Yahya Sinwar.
— Israel Defense Forces (@IDF) October 17, 2024
L'única informació compartida per les FDI és que a l'edifici on els milicians han estat eliminats "no hi havia senyals de la presència d'ostatges". I és que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha demanat expressament a l'exèrcit que notifiqui a les famílies dels ostatges que no consta que poguessin ser a la zona, ja que durant mesos s'ha especulat amb la possibilitat que Sinwar utilitzés els segrestats com escuts humans per a la seva pròpia protecció, segons el Times of Israel.
Per la seva banda, el ministre de Defensa, Yoav Gallant, ha publicat en xarxes socials un missatge en què, juntament amb les imatges del difunt líder de Hezbol·là, Hassan Nasral·là, i l'antic cap del braç armat de Hamàs, Mohammad Deif, figura una tercera casella igualment marcada amb una creu però sense cap fotografia. "Arribarem a tots els terroristes i els eliminarem", ha dit.
SI bé, no ha al·ludit directament a la possibilitat que Sinwar ja estigui mort. Sinwar, considerat com el cervell dels atemptats del 7-O, va ser elegit a l'agost com a líder de Hamàs en substitució d'Ismail Haniye, assassinat en una acció israeliana a Teheran. Fins aleshores, estava al càrrec del govern de Hamàs a la Franja i era considerat un dels principals exponents de l'ala més dura de l'organització.
Els experts afirmaven que segueix a Gaza i, de fet, l'exèrcit israelià va difondre el mes de febrer passat un vídeo d'una càmera de vigilància ubicada en un túnel de la zona de Bani Suheila, a Jan Iunis, on suposadament se l'identificava fugint amb la seva família. El que és un dels fundadors del braç militar de Hamàs va romandre pres a Israel des del 1989 fins a l'any 2011, quan va ser alliberat en un canvi pactat per aconseguir el lliurament del soldat israelià Gilad Shalit.