La invasió del Líban, amb els bombardejos del sud del país i de Beirut en una ofensiva contra la milícia xiïta Hezbollah, ha estès la guerra que va començar ara fa un any. El 7 d'octubre de l'any passat, un atac terrorista de Hamàs contra territori israelià va culminar amb la massacre de 1.200 víctimes civils. La resposta de Tel Aviv, amb un govern del conservador Benjamin Netanyahu aliat amb dos partits d'extrema dreta, no es va fer esperar i va consistir en el bombardeig constant de la franja de Gaza, amb un resultat que ja supera els 40.000 morts.
La comunitat internacional pressiona, sense èxit, per una desescalada i impedir una extensió de la guerra a tota la regió. L'atac de l'Iran a Israel i la crida, aquest divendres, del guia islàmic Ali khamenei a la unió de tots els musulmans contra "l'enemic comú" ha incrementat la tensió. De moment, el govern israelià resta ferm a no rebaixar el front militar. Com queda en aquesta situació la imatge d'un Israel que, històricament, havia generat certa fascinació en sectors de l'opinió europea? Ho hem preguntat a dos especialistes, els hisitoriadors i professors, Òscar Monterde (UB) i Adrià Fortet (UAB).
"Israel està perdent el relat"
Monterde, investigador del Centre d'Estudis Històrics Internacionals, es mostra molt crític amb l'actitud d'Israel, que assegura que "en cap moment ha prioritzat les negociacions per alliberar els ostatges" i considera que "està perdent el relat". L'investigador assenyala la declaració, el març passat, de la relatora de Nacions Unides pels drets humans, Francesca Albanese, que va emprar el terme "genocidi" per qualificar el paper d'Israel a Gaza. Entre les actuacions fetes que entrarien en aquesta condició hi hauria la prohibició d'entrada d'ajuda humanitària.
Per Monterde, està en crisi la visió d'un Israel com a "única democràcia de la regió", molt més després que s'hagi donat un gir brusc en la correlació de forces polítiques al país, amb la irrupció de socis de l'extrema dreta, agrupada en el moviment Sionisme Religiós i del qual depèn Netanyahu. Un moment simbòlic de la pèrdua simbòlica de prestigi per part d'Israel seria la decisió de vetar l'entrada al país del secretari general de l'ONU, António Guterres.
"La imatge d'un Netanyahu a l'assemblea general de Nacions Unides, amb la seva delegació dempeus i aplaudint-lo mentre nombroses delegacions s'aixequen i se'n van, amb Jordània al davant, és molt poderosa", assenyala l'historiador, que apunta a la distància creixent entre governs i opinió pública àrab, cada cop més indignada pels bombardejos de Gaza i Líban. O l'actitud de països del Sud Global, com Àfrica del Sud, que ha presentat davant la Cort Internacional de Justícia una demanda contra Israel per genocidi. Aquí caldria recordar que Àfrica del Sud no oblida el paper d'aliat d'Israel al règim de l'apartheid.
"La imatge preocupa a mig Israel"
Per Adrià Fortet, professor de la UAB i deixeble del traspassat Joan B. Culla, que va fer la tesi doctoral sobre la dreta israeliana, la imatge del país en l'opinió occidental -la que interessa més- "preocupa a mig Israel, el que s'ha sentit continuador del model liberal i democràtic d'Europa i els Estats Units". És l'Israel que vol estar integrat plenament en el món liberal occidental, des d'àmbits econòmics com pot ser l'acord d'associació amb la UE, a aspectes més simbòlics, "com la participació a Eurovisió". És el sector que veu en paral·lel la preocupació per l'erosió de drets i la conversió en un estat més religiosos i menys liberals, com s'ha vist en el projecte de reforma judicial.
Però, segons Fortet, per l'altre Israel això no té importància "perquè es viu en una regió on el que importa és tenir poder". Fins i tot per un segment del país més conservador l'allunyament respecte de l'opinió occidental pot ser l'ocasió de buscar relacions amb altres països que no tenen tan arrelats els valors liberals, com s'ha vist en les bones relacions amb l'Índia de Modi, també en una deriva antimusulmana.
Què voldria Netanyahu?
Fortet considera que l'elit israeliana està disposada a pagar un preu en termes d'imatge. El gran objectiu estratègic de Netanyahu és arribar a una gran entesa amb l'Aràbia Saudita. Alhora, per Riad i la resta de països àrabs sunnites, Israel pot ser molt útil per afeblir l'Iran i per reforçar més els vincles amb els Estats Units, pensant en una OTAN regional que s'ha teoritzat. El govern israelià ha aconseguit -explica- controlar en bona part la franja. No de manera completa, però sí ha neutralitzat l'aparell de míssils i les forces de Hamàs.
Això ha fet que Netanyahu hagi decidit resoldre el problema del nord i que puguin tornar a casa els més de 60.000 israelians que han hagut de fugir pels atacs de Hezbollah. Però s'ha sentit prou fort per fer-ho no a través del que li demanava la comunitat internacional, que era un acord diplomàtic, sinó per la força. En la creença que un predomini clar d'israel acabarà de convèncer els saudites per reconèixer Israel. Però Fortet subratlla la prudència a l'hora de preveure que això es pot produir ràpidament.
Els règims àrabs temen la reacció de les opinions públiques i l'historiador explica que el príncep Mohamed bin Salman ha expressat a senadors nord-americans "la por a acabar com Sadat", el líder egipci que va fer la pau amb Tel Aviv i va ser assassinat. Això fa difícil pels saudites obrir-se al reconeixement d'Israel sense plantejar obertament un estat palestí i el retorn a les fronteres del 1967. Si per assolir l'acord desitjat amb els saudites fos imprescindible acordar un estat palestí, Netanyahu estaria disposat a valorar-ho. "Però la seva coalició no hi està d'acord. I aquí hi ha una incògnita que ell haurà de resoldre", remarca.