Ha visitat Catalunya Mustafà Barghouti, històric dirigent palestí, convidat pel Ciemen i l'Associació Catalana per la Pau. La guerra a Gaza ja tramscorre pel vuitè mes mentre Espanya acaba de reconèixer l'estat palestí, un moment que convida a analitzar el conflicte amb la mirada d'aquest metge que ha estat ministre d'Informació de l'Autoritat Nacional Palestina i dirigeix una ONG per ajudar el seu poble.
Barghouti dirigeix el partit Iniciativa Nacional Palestina, que es troba a l'oposició al parlament del seu país, on és diputat i manté una posició molt crítica amb la política de l'ANP. Va participar de la delegació palestina en la cimera internacional de Madrid del 1991, que va preparar el terreny per als Acords d'Oslo. Hi conversem -amb la traductora Laia Llinàs- a la seu del Fons Català de Cooperació El seu testimoni és útil per enriquir la visió d'aquell conflicte etern.
L'atac de Hamàs del 7 d'octubre ha empitjorat les coses per al seu poble?
La història de Palestina no comença el 7 d'octubre. Per això, els actes del 7 d'octubre no van ser una causa, sinó que foren una conseqüència. Un resultat del patiment que els palestins portem vivint des del 1948, quan Israel va començar una neteja ètnica que va acabar amb el 70% de la població, que va acabar convertint-se en refugiats. El 70% de la població de Gaza són refugiats o descendents de refugiats del 1948. Han viscut una vida de mancances, de pobresa, d'un setge de 17 anys, sense llum, sense aigua i sense feina. De fet, el 80% dels joves no tenen feina. Gaza ha estat la pitjor presó del món. El 7 d'octubre ha estat el resultat d'una ocupació que s'ha donat a Gaza durant 57 anys i també ha estat el resultat d'un apartheid que ha estat pitjor que el de Sud-àfrica.
Dues setmanes abans, Netanyahu es va presentar a l'Assemblea General de les Nacions Unides i va proclamar que s'havia acabat el problema dels palestins. Va estar normalitzant la liquidació dels drets dels palestins. Va ensenyar un mapa d'Israel on s'hi veia l'annexió de Cisjordània i la franja de Gaza. Hi ha una cosa molt important que la seva gent ha d'entendre: Israel no és la víctima, és l'agressor i qui ens ocupa. S'ha de diferenciar bé, com es va fer sobre els que van ocupar França durant la Segona Guerra Mundial. Nosaltres estem patint tres crims de guerra: genocidi, càstig col·lectiu i neteja ètnica.
Però vostè condemna l'atac de Hamàs?
Aquesta és una pregunta errònia. Hauria de ser si condemno el genocidi i la neteja ètnica que està duent a terme Israel, si condemno també les causes que van dur a l'atac del 7 d'octubre. Jo soc un home de pau, no-violent, soc un metge, mai he mort ningú i sempre intento salvar totes les persones. No m'agrada que es mati ningú, però ara mateix hi ha molta gent que està morint i són palestins. Han mort 15.000 nens i nenes, hi ha 82.000 persones ferides, moltes de les quals moriran perquè Israel ha destruït la majoria d'hospitals. Hi ha 46.000 víctimes mortals a Gaza, n'hi ha milers més descomposats sota les runes que no es poden trobar i no tindran un enterrament digne. Perquè em pregunten si condemno els atacs de la meva pròpia gent? perquè no li pregunten a Biden si condemna les accions d'Israel?
Espanya acaba de reconèixer Palestina. Per vostè, és una qüestió simbòlica o creu que té una transcendència política important?
És una decisió important. També és un fet simbòlic, però ajuda al dret d'autodeterminació dels palestins i mostra a Israel que els asssentaments són il·legals i que estan violant el dret internacional. A més, reconeix Palestina com un territori ocupat. Israel no pot perpetuar aquest genocdi. Està fent la vida impossible a 2.300.000 persones i continua atacant Cisjordània.
Aquest és un altre punt vermell a la zona. Quina és la situació a Cisjordània en aquests moments?
A Cisjordània no existeix Hamàs, però Israel continua atacant-la. Fa un parell de dies va atacar el mercat de Ramal·lah i va matar una persona. des del 7 d'octubre, ha mort 500 palestins i n'ha detingut 9.000, molts d'ells nens. Espanya ha de començar un embargament militar a Israel.
"Volem que s'utilitzin els mateixos estàndards per tothom. En el moment de la invasió d'Ucraïna, en només dos mesos es van aplicar milers de sancions contra Rússia"
Què li demanaria vostè a la comunitat internacional?
S'han d'aplicar sancions. És l'única manera que hi haurà perquè Netanyahu acabi amb aquesta guerra, que no és bona ni per Palestina ni pels israelians. Volem que s'utilitzin els mateixos estàndards per tothom. En el cas de Rússia, en el moment de la invasió d'Ucraïna, en només dos mesos es van aplicar milers de sancions.
Quina opinió té sobre l'actuació de l'Autoritat Nacional Palestina?
Cal que treballi per assolir una unitat interna i, sobretot, que Palestina tingui una democràcia. Les darreres eleccions que vam tenir van ser el 2006. El 2021 havíem d'haver celebrat eleccions, però Israel ho va impedir. Noslatres vam proposar fer-les malgrat això, emprant la resistència no-violenta. No es van fer i crec que si s'haguessin fet, ara mateix no estaríem en la situació actual. Palestina necessita una reforma democràtica, un lideratge unit i que hi hagi un consens entre tots els partits per celebrar unes eleccions democràtiques.
N'espera alguna cosa, de l'oposició israeliana?
No hi ha oposició a Israel perquè tots els partits estan d'acord en el genocidi.
"No hi ha oposició a Israel, tots els partits han defensat donen suport a l'ocupació i a Netanyahu davant les acusacions de la Cort Penal internacional"
Un govern presidit per algun dels dirigents centristes, Benny Gantz o Yair Lapid, seria un canvi?
Tota l'oposició no accepta Palestina i ha fet costat Netanyahu perquè continuï l'ocupació. De fet, han defensat Netanyahu davant les acusacions de la Cort Penal Internacional. Un total de 99 dels 110 diputats jueus al Parlament israelià són contraris a un estat palestí. No hi ha oposició a Israel i això és un veritable problema. Bezalel Smotrich, que és ministre de Finances, s'autodefineix com un feixista homòfob. Aquest govern, a Cisjordània, defensa els colons i perpetua els assentaments amb l'objectiu que els palestins perdin l'esperança de seguir endavant. Smotrich va dir que els palestins només tenien tres opcions: marxar del país, és a dir, neteja ètnica, sotmetre's, que vol dir acceptar un apartheid, o morir, que és el genocidi.
La seva solució al conflicte quina seria?
Ara mateix hi ha 7.300.000 palestins i 7.100.000 jueus israelians. Estem a partits uguals. Quina seria la solució? Un únic estat democràtic. Però Israel no vol ni un estat ni la solució de dos estats. Vol una neteja ètnica i això no ho permetrem.
Va formar part de la delegació palestina a la Cimera de Madrid del 1991. Després van venir els Acords d'Oslo, que al final no van donar els fruits esperats. Des d'aleshores, també van fracassar les converses de Camp David del 2000. Creu que els palestins han comès també errors en aquests processos?
L'equip palestí va acordar que no se signaria cap acord fins a la retirada de tots els colons, però l'OAP va negociar a la nostra esquena a Oslo i es va signar un acord sense insistir en la retirada dels colons. Quan es van produir les converses d'Oslo, hi havia 130.000 colons. En aquests moments n'hi ha 750.000 que s'han convertit en un poder feixista que ens ha dut fins aquí.