Pedro Sánchez ha fet aquest dimarts un pas molt estratègic en política exterior quan ha anunciat solemnement la decisió de reconèixer l'estat de Palestina. Després de la declaració institucional del president espanyol, el Consell de Ministres ha pres la decisió de manera formal. Al govern de Benjamin Netanyahu li ha faltat temps per acusar l'executiu de Sánchez de ser "un còmplice en l'assassinat de jueus i en crims de guerra". A la Moncloa saben que el moviment efectuat, sens dubte de rellevància històrica, és arriscat. Però la diplomàcia espanyola ha pres "precaucions" i ha justificat la decisió també per garantir "la seguretat d'Israel". I ha actuat de la mà d'Irlanda i Noruega.
La decisió sobre Palestina es produeix un dia després que s'hagi escenificat un suport explícit a la causa ucraïnesa. Dilluns, el president Volodímir Zelenski va ser rebut amb tots els honors a Madrid, incloent-hi un Felip VI al peu de l'escala de l'avió, un fet inhabitual. Sánchez va anunciar l'enviament d'ajuda militar a Kíiv per valor de més de 1.000 milions d'euros, un pas poc conciliat amb els socis de Sumar. D'aquesta manera, Espanya mou peça en la diplomàcia europea en els dos principals fronts bèl·lics oberts. La Moncloa mira ara a l'escaquer europeu, amb les eleccions del 9 de juny, i l'ambició de jugar un paper clau dins i fora d'Espanya. Aquestes són algunes claus que envolten la decisió sobre Palestina.
Liderar la UE després d'unes europees crucials
Les eleccions europees poden oferir un mapa diferent de la correlació de forces a la UE i Sánchez no vol quedar desplaçat del nou cartipàs. Té cartes a jugar perquè serà, amb permís de l'alemany Olaf Scholz, un dels principals governants de la socialdemocràcia, ara ja amb el portuguès António Costa fora del poder a Lisboa. Ara ha reforçat el seu lideratge amb una definició clara sobre Palestina. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha parlat d'"enarborar la bandera de la pau". Dilluns, Albares va aparèixer a Brussel·les amb els ministres irlandesos i noruec, amb l'espanyol al centre de l'escenari.
Per avaluar l'èxit d'aquesta ofensiva diplomàtica, caldrà esperar a veure si la UE avança cap a la tesi espanyola. De moment, Brussel·les ha convocat l'ambaixador israelià per demanar explicacions sobre l'ofensiva a Rafah i plantejar què fer amb l'acord comercial amb Tel Aviv. Espanya proposa revisar-lo. Von der Leyen, de moment, no n'ha estat partidària. En les pròximes setmanes s'observarà si més estats s'afegeixen al reconeixement. De moment, dijous s'hi sumarà Eslovènia.
Preparat per a un fort pols amb la Itàlia de Meloni
En l'espai de l'extrema dreta, brilla la primera ministra Giorgia Meloni, que es troba en una situació particular. Si, d'una banda, és el principal referent ultra i Marine Le Pen ja li ha demanat que lideri tot el bloc de les extremes dretes europees, de l'altra no vol perdre pistonada en el bloc central de la UE, que vol dir, sobretot, l'Alemanya avui socialdemòcrata de Scholz i la França d'Emmanuel Macron, cap de la família liberal europea.
És improbable que l'extrema dreta, entesa en bloc, entri amb força a la nova Comissió Europea. Malgrat que el Parlament Europeu haurà de ratificar la reelecció de Von der Leyen o un altre hipotètic candidat, al final són els estats els qui designen els comissaris. Però Meloni tindrà pes i, molt probablement, bona part de l'escenari sorgit del 9 de juny dependrà del pols entre Sánchez i la dirigent italiana.
Descol·locar Feijóo i un Vox excitat amb Milei
La política exterior no ha estat mai el fort d'Alberto Núñez Feijóo, que amb prou feines ha fet mai cap posicionament sobre relacions exteriors o sobre cap dels temes calents de la realitat internacional. Fins ara. La crisi amb l'Argentina de Javier Milei va agafar del tot desprevingut el PP, encaixonat entre la irritació diplomàtica d'Espanya i els reiterats insults del líder ultraconservador, aliat de Vox. L'incident, a més, ha donat combustible a Santiago Abascal a les portes de la campanya europea mentre Feijóo convocava una manifestació contra l'amnistia a Madrid.
En el tema de Palestina, Génova tampoc acaba de trobar un missatge eficient. Enmig de forts bombardejos sobre camps de refugiats a Rafah, Sánchez enceta un nou front de combat. Feijóo només té clar que ha d'atacar Sánchez per tots els flancs i ho ha fet també criticant el reconeixement de Palestina, tot i mostrar "suport al poble palestí". Però aquest gest envers la causa palestina entronca amb una clara majoria de l'opinió i, alhora, Israel travessa un moment pèssim pel que fa a la seva imatge reputacional. Al PP hi ha temor per quedar desdibuixats. Un senyal d'alarma al PP: la fundació aznariana FAES ha emès una nota criticant Vox per ser una "assegurança de vida" per al PSOE. Una nota que, d'altra banda, s'ha de llegir amb cura: FAES es posiciona radicalment en contra de Trump, de qui nega que sigui conservador i a qui titlla d'"irresponsable".
Engolir el vot de Sumar
El posicionament en el conflicte de l'Orient Mitjà no es pot desvincular tampoc de les urgències electorals. Sánchez sap que si el PP obté una victòria clara a les europees, el govern de coalició s'afeblirà i Génova redoblarà la seva estratègia de crispació. Després que Sumar hagi mostrat serioses dificultats per articular el seu projecte, els estrategs socialistes volen passar el rasclet en la bossa de vots de l'antic espai d'Unides Podem. Aquest dimecres, des de Sumar, Íñigo Errejón reclamava fer amb Israel el mateix que amb l'Argentina, retirant l'ambaixadora. També han aprofitat l'acord per enviar armes a Ucraïna per criticar la decisió.
Sánchez porta la iniciativa política des de fa setmanes, possiblement des de la seva sorprenent carta en què es preguntava retòricament si valia la pena continuar davant dels atacs a la seva dona. L'home "enamorat" ja ha respost que sí que val la pena. I després de deixar desconcertats tots els seus enemics, i part dels seus, ara ha decidit agafar amb el pas canviat la comunitat internacional. En unes europees que poden ser definitòries per a la UE i quan falten mesos per a les eleccions nord-americanes, el PP decideix centrar la campanya en l'amnistia i Sánchez ha decidit sorprendre tothom parlant precisament de les dues guerres que interpel·len Europa.