Després de la decisió de reconèixer l'estat de Palestina, el govern espanyol intenta refer els ponts amb Tel Aviv, que ha reaccionat de seguida a la declaració institucional de Pedro Sánchez assegurant que Espanya s'ha convertit en "còmplice de l'assassinat de jueus i de crims de guerra". Després del consell de ministres, que ha decidit oficialment el reconeixement de Palestina, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha afirmat que "És l'única via per assegurar a Israel la seguretat que amb tota justícia reclama".
Sobre la reacció irada d'Israel, Albares ha assegurat que "actuarem, no sobreactuarem" i ha deixat clar que respondran de manera no reactiva i d'acord en tot moment amb Irlanda i Noruega, estats que també han reconegut Palestina. El ministre ha reiterat la petició d'alliberament de tots els ostatges en mans de Hamàs, el suport a les decisions de la Cort Penal Internacional i la urgència d'entrada d'ajuda humanitària a Gaza. Ha recordat que les decisions de la Cort són "obligatòries".
El responsable d'Exteriors ha al·ludit a les "provocacions" i les "mentides infames" del seu col·lega d'Exteriors israelià i ha reiterat que donaran una "resposta coordenada però serena i ferma, en el moment adequat" als atacs de l'executiu de dretes de Tel Aviv. "Respondrem quan nosaltres ho considerem", ha refermat.
Albares ha emfasitzat la rellevància "històrica" del gest del govern espanyol i, alhora, ha donat garanties a Tel Aviv: "La seguretat d'Israel i la pau a la regió estan entrellaçades al dret de Palestina a tenir un estat". El ministre ha afirmat que ara "és el moment de fer-ho". "No hi ha alternatives per assolir la pau", ha dit Albares, que ha recordat que ja són 146 els estats que han reconegut Palestina. Aquest dijous ho farà Eslovènia.
El ministre ha recordat que Espanya va reconèixer Israel el 1986 i que el Congrés va donar suport al reconeixement de Palestina el 2014. "Ja no es pot esperar més. No poden haver-hi més demores ni ajornaments", ha explicat Albares, que ha afegit que "no hi ha cap altre problema al qual s'hagin dedicat les Nacions Unides sense resoldre's, ja des del 1948". Ha qualificat d'"horrible" l'atac terrorista de Hamàs, al·ludint els 1.200 israelians i els més de 35.000 palestins morts des del 7 d'octubre.
"Enarborem ben alta la bandera de la pau i la dignitat", ha dit Albares, que ha refermat en diverses ocasions que es tracta d'una "fita" que deixarà petjada en la història d'Espanya. Una decisió que ha assegurat que compta amb el suport de la comunitat internacional, des de la UE a la Lliga Àrab. Albares ha respost a les crítiques rebudes, també des dels aliats d'esquerra i de Sumar, per manca de transparència, tot dient que el sorprèn perquè en diversos fòrums parlamentaris ja va explicar quina era la decisió de la diplomàcia. No ha fet seves les manifestacions de la vicepresidenta Teresa Ribera -candidata a les europees- i Margarita Robles considerant "genocidi" l'ofensiva israeliana a Gaza, considerant-les "opinions personals".
"És una decisió històrica que té un únic objectiu: el de contribuir que israelians i palestins aconsegueixin la pau", ha assenyalat aquest dimarts al matí Pedro Sánchez, en una declaració institucional a les portes de la Moncloa. El president espanyol ha insistit molt en el fet que es tracta d'una decisió que s'afegeix a la de més de 140 països de les Nacions Unides els darrers anys i que "no va contra ningú", fent un esforç per deixar clar que la posició de l'estat espanyol és "un rebuig frontal a Hamàs", contrari a la solució de dos estats. El govern espanyol no ha pres la decisió tot sol, sinó que l'ha adoptat al costat dels governs d'Irlanda i Noruega.
José Manuel Albares també ha estat preguntat per l'ajuda militar a Ucraïna, criticada des dels socis a l'esquerra del PSOE, ajuda anunciada ahir durant la visita de Volodímir Zelenski, afirmant que es tracta d'un suport imprescindible en aquests moments del conflicte. Ucraïna afronta una amenaça "existencial", ha dit el ministre, i no es pot perdre temps.
Recurs al TC contra la llei de "concòrdia" de l'Aragó
El ministre de Política territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha informat en la mateixa compareixença de la decisió de presentar recurs d'inconstitucionalitat contra l'anomenada llei de "concòrdia" del govern aragonès, format per una coalició de PP i Vox. El text de l'executiu aragonès amplia la consideració de víctimes als qui van patir algun tipus de repressió durant la Segona República i evita tota condemna del franquisme. Torres ha explicat que l'executiu ha volgut negociar amb l'Aragó, però sense resultats. I s'ha dirigit al líder del PP: "Si Feijóo assegura que condemna el franquisme, per què eliminen aquesta condemna de les lleis que fan?".