Les eleccions europees que se celebraran del 6 al 9 de juny venen acompanyades d'una remor inquietant. L'ascens de les forces ubicades en la dreta extrema es dona per descomptada en la majoria d'enquestes. Una de les primeres publicades aquest any per un laboratori demoscòpic prestigiós, el Consell Europeu de Relacions Internacionals, mostrava la possibilitat que partits ultres arribessin primers en nou estats de la UE. La suma d'aquestes formacions passaria de 125 a 183 escons, dels 720 del Parlament Europeu. Una més recent, elaborada pel centre d'enquestes Europe Elects, dibuixa un escenari més matisat, però amb la mateixa tendència: la suma dels dos grups ultres, Conservadors i Reformistes Europeus, i Identitat i Democràcia superaria els 160 escons.
El nou Parlament d'Estrasburg serà un termòmetre dels corrents de fons que bateguen en la societat europea. Malgrat que el que seran unes de les eleccions més definitòries de la història europea es produirà probablement en un moment de certa apatia electoral. Del que surti del cicle electoral d'aquest 2024 dependran moltes coses i, entre elles, la salut de la democràcia europea. Així estan les coses.
El que mostra l'acte de Vox amb Milei
El míting de Vox a Madrid de fa uns dies es va veure hegemonitzat pels atacs del president argentí, Javier Milei, a Pedro Sánchez i la seva dona. El fet inaudit que el cap d'un altre estat vingui a fer campanya amb atacs explícits al governant en exercici ha provocat una crisi diplomàtica sense precedents. Però l'acte de Vox tenia l'ambició de posar junts les dues branques de l'extrema dreta europea. D'una banda, Identitat i Democràcia, que reneix el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen o la Lliga de Matteo Salvini. És la branca més populista i distant amb l'OTAN davant la guerra a Ucraïna.
De l'altra, Conservadors i Reformistes Europeus va néixer com a força de dreta tradicional crítica amb la posició europeista del Partit Popular Europeu, molt marcada per la democràcia cristiana històrica. Estava nodrida bàsicament pel Partit Conservador britànic, però el Brexit ha modificat la seva composició i ara aglutina Germans d'Itàlia, amb Giorgia Meloni al davant, Llei i Justícia polonesa i Vox, entre d'altres. Meloni, a més, juga les seves cartes i aspira a ser una peça clau del nou organigrama europeu. Les esquerdes internes es perceben: les declaracions d'un dirigent d'Alternativa per Alemanya elogiant les SS han provocat el rebuig frontal de Le Pen.
Un fenomen global
És una evidència, però cal subratllar la transcendència que té i que també exemplifica la irrupció de Milei en la política espanyola. L'increment ultra a Europa es produeix en paral·lel amb una fragilitat de les institucions globals internacionals, amb les Nacions Unides al davant, quan Rússia s'ha atrevit a iniciar una guerra oberta a Europa i enmig d'un possible retorn del moviment trumpià a Washington. La batalla és formidable. A la cursa d'aquest any cal sumar ara les eleccions al Regne Unit el 4 de juliol, amb la previsió d'una victòria del Partit laborista després de 14 anys de govern conservador.
El "moment Von Papen": què farà la dreta tradicional?
El PPE, com a gran força del centredreta europeu, viurà un debat intens sobre la seva política de pactes si l'Europarlament fa un gir brusc a la dreta. Es pot donar, salvant les enormes distàncies -per sort- respecte dels anys 30 el que podem qualificar de "moment Von Papen", pel nom del polític conservador alemany que va decidir, de manera irresponsable, un pacte amb Adolf Hitler per governar Alemanya. Aquell acord va ser beenït per un sector de la dreta alemanya, del mariscal Hindenburg al president del Reichbank, Hjalmar Schacht. Poc després, els partits de la dreta moderada alemanya van votar la llei de plens poders a Hitler.
Divisió política, victòria ideològica
La suma de les dues ales de l'extrema dreta pot superar la presència de la socialdemocràcia i quasi amb tota seguretat del grup liberal (en què s'inclou el partit d'Emmanuel Macron). Més difícil serà que aquest bloc es pugui articular políticament, ja que la posició sobre la invasió d'Ucraïna els allunya profundament. Un Viktor Orbán juga la carta de Moscou, mentre que la italiana Meloni té uns interessos molt allunyats als de Putin i molt propers al cor de la UE.
Tampoc serà gens fàcil que el PPE es llanci als braços ultres. Ursula von der Leyen i la CDU alemanya, que continua sent el principal partit del grup, se sent molt més còmode governant amb socialistes i liberals. La millor carta que tenen els ultres en aquests moments és Meloni i Von der Leyen ja ha deixat clar que no li importaria entendre-s'hi. El que sí que es pot preveure és que la puixança ultradretana tindrà el seu impacte en l'elaboració de les polítiques públiques. No cal esperar, amb una nova correlació de forces a la dreta, que la UE revisi la seva política immigratòria o faci cap inflexió en l'ajuda al desenvolupament. Molt dividida políticament, l'extrema dreta pot acabar guanyant una important batalla ideològica.
- En quins països dirigeixen el govern?
En tres estats de la UE, forces d'extrema dreta encapçalen el govern. Són l'Hongria de Viktor Orban, la Itàlia on Giorgia Meloni, líder de Germans d'Itàlia, lidera un executiu de coalició, i des d'aquest maig, els Països Baixos, on el Partit de la Llibertat de Geert Wilders va guanyar les darreres eleccions i encapçalarà una coalició de quatre partits.
Encara es podria afegir Eslovàquia, on Robert Fico -que es recupera d'un atemptat- lidera un govern formalment socialdemòcrata, però alineat amb posicions euròfobes i que inclou el Partit Nacional Eslovac, aquest sí clarament neofeixista.
- En quins països condiciona el govern?
En un total de vuit, segons dades del CIDOB. A més dels esmentats, cal afegir el cas de Suècia, on el partit xenòfob Demòcrates de Suècia, segon partit del país, dona suport des de fora a un govern de coalició conservadora. I hi ha Croàcia, on dins del govern de coalició conservadora, hi ha l'ultradretà Moviment de la Pàtria. Més matisat és el cas de Txèquia, on governa el Fòrum Cívic, de filiació euroescèptica i alineat amb les tesis d'Hongria dins de la UE.
- En quants països pot guanyar?
Segons les enquestes que han aparegut, forces de dreta extrema podrien guanyar les eleccions europees a Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, França, Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia i República Txeca.