Nicole Dewandre s'acaba de jubilar com a alta funcionària de la Comissió Europea. Ha estat a Barcelona, on ha participat en la conferència de clausura del cicle Europe Talks, organitzada pel Club de Roma a CaixaFòrum Macaya. L'acte ha estat un homenatge a Jacques Delors, que va ser president de la Comissió Europea i impulsor del mercat únic, en el marc de la fi de la presidència belga de la UE.
Dewandre és una belga que ha estat coordinadora de Polítiques a la Secretaria General de la Comissió Europea. Amb formació de Física i Filosofia, formada a les universitats de Lovaina i Lliure de Brussel·les, va ser assessora per al mercat únic digital i ha treballat en l'Agenda Digital per a Europa (DAE). En aquesta entrevista analitza l'escenari que ofereixen les darreres eleccions europees.
Ha vingut a Barcelona per participar en un homenatge a Jacques Delors, quan acaba la presidència belga de la UE. Creu que el moment que viu ara Europa posa en perill el llegat europeista que va encarnar?
Crec que el risc que esmenta s'ha exagerat. Segurament més endavant m'autocorregiré, però crec que en cada país la situació és diferent. La situació a França és diferent de la de Bèlgica. Per exemple, a la Bèlgica francòfona no hi ha extrema dreta. El guanyador de les eleccions allí va ser el partit Moviment Reformador, de tendència liberal, junt amb els anomenats Des Engagés, que són una reconstrucció del centre democristià. Tot depèn del context i del país. El 2019, quan jo era la primera suplent dels elegits pel partit ecologista Ecolo, ja hi havia la por que l'extrema dreta es fes forta a l'Eurocambra. Ara hi ha hagut la mateixa por. Puc parlar com a ciutadana perquè he deixat la Comissió.
Ja no hi treballa?
M'acabo de jubilar. Crec que els mitjans de comunicació n'estan fent un gra massa pel que fa a la por a l'extrema dreta.
"Els mitjans han sobredimensionat el risc de l'extrema dreta i se li ha acabat posant una catifa vermella"
Creu que ha estat excessiu aquest alarmisme?
Trobo que s'ha sobredimensionat aquest risc de l'extrema dreta i se li està posant una catifa vermella. Si jo fos dirigent d'un d'aquests partits d'extrema dreta, estaria satisfeta. Els estan obrint el camí. Denunciar tan explícitament els extrems, sigui perquè els tenen por o perquè és una estratègia, és un error. S'ha de defensar Europa, els principis fundacionals europeus, sense plantejar-ho com si fos un xoc de nosaltres contra ells.
Quin clima palpa vostè a Brussel·les després de les eleccions europees? Hi ha molt de nerviosisme?
Aquest és un període de transició i en els períodes de transició sempre hi ha tensió, inquietud. Però el fet que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi expressat el seu desig de continuar dona una sensació d'estabilitat. Les cartes encara no estan del tot sobre la taula, però és un ancoratge. El 2019, el context era completament diferent. Després hem viscut la pandèmia, la invasió d'Ucraïna, Gaza, la rebel·lió dels pagesos... Von der Leyen va arribar contra tot pronòstic, mentre que ara se l'espera.
Ha estat membre d'Ecolo, els Verds belgues. S'entén bé una ecologista amb una democristiana com Ursula von der Leyen?
Quan la presidenta va ser confirmada el 2019, va demanar al grup dels Verds si tenien algú a qui poguessin recomanar. Philippe Lamberts, dirigent belga d'Ecolo i copresident del grup dels Verds, em va recomanar. I en aquests anys hem tingut el Green Deal, el gran acord verd, quan la presidenta va posar com a gran prioritat consensuar aquest projecte. Quan m'ho van proposar, no ho vaig dubtar.
Després del triomf lepenista, França és ara el principal maldecap a Brussel·les?
Seria pretensiós per part meva creure que jo conec què pensa Brussel·les... Però sí, tothom observa amb molta atenció la situació a França i s'analitzaran molt els resultats. Però la pròxima reunió dels caps d'estat i de govern, el 27 i 28 de juny, es produirà abans que coneguem aquests resultats.
Què ha fet malament la classe dirigent comunitària perquè no acabi de trobar remei a l'ascens del populisme euroescèptic?
Abans de res, voldria compartir una reflexió sobre el preu que s'ha de pagar per haver rellançat Europa, amb Jacques Delors, amb el mercat únic. Perquè el mercat únic es va fer enmig dels corrents neoliberals imposats per Margaret Thatcher i Ronald Reagan. Va ser el triomf del neoliberalisme i Europa es va rellançar amb el mercat únic. Del mercat comú es va convertir en un mercat únic i aquí els adjectius són molt importants. En el mercat comú, els membres de la Unió es fan interdependents per prohibir de fer-se la guerra. Però a mitjans dels anys vuitanta la hipòtesi d'una guerra entre europeus no tenia ja sentit. Aleshores va començar la globalització. Enfront de la competència dels EUA i, en aquell moment, del Japó va guanyar força la idea que Europa fos també un actor polític continental. Gràcies al sector industrial, es va donar una nova empenta a la integració.
"Durant 40 anys, la UE va fer una política del costat de les grans empreses, fruit del triomf neoliberal, creient que l'enriquiment dels rics enriquiria els pobres, el que no ha succeït"
Així, el salt donat a la integració europea va venir de la mà del triomf neoliberal.
Sí, i durant 40 anys, la UE ha fet una política del costat de l'oferta, les polítiques supply-side, del costat de les grans empreses. El problema és que aquestes empreses van acomiadar molta gent, fins i tot quan anaven molt bé. Hi havia la creença que l'enriquiment dels rics portaria també un enriquiment dels pobres. Però això no va succeir. A Europa, es va confondre l'interès general amb l'interès dels més rics. Aquesta és l'anomenada teoria de la filtració. La gent s'ha sentit abandonada. Es va rellançar Europa a través d'un gran mercat, es van crear fons estructurals, es va intentar promoure la integració social, però fent del mercat el pal de paller. En certa manera, des de la Comissió Europea es va posar les grans empreses contra els estats per fer avançar la liberalització. L'avenç en les telecomunicacions va suposar la fi dels monopolis estatals, també en l'energia, els transports. Durant molts anys, per ser proeuropeu s'havia de ser proliberalització econòmica. Als qui els fascinava el mercat van quedar empatats, mentre que els qui eren bàsicament europeistes ho van acceptar.
Delors no podia haver impedit aquesta deriva?
No. Delors no tenia tria. Hauria estat pitjor si Europa no hagués estat rellançada. Però el populisme i la desafecció són el resultat d'aquesta fase de rellançament d'Europa.
Creu que hi ha hagut un afebliment del lideratge, amb relació a Delors, Mitterrand, Schmidt i Kohl?
No confio massa en els judicis generals i potser podria ser injusta amb els lideratges actuals amb relació a la imatge que s'ha anat construint dels Mitterrand i els Kohl, també per part dels mitjans de comunicació. Jo crec que els qui ara tenen responsabilitats polítiques són difícils de comparar perquè estem en un moment molt diferent i complicat. Però sí que hem d'aprendre més del passat i especialment de com es va gestionar la Guerra freda i es va evitar que es convertís en una guerra calenta, ara que ens trobem amb unes guerres molt calentes.
El panorama que tenim al davant, amb la guerra a Ucraïna, la guerra a Gaza i totes les seves implicacions, les eleccions nord-americanes, és tot plegat un horitzó massa perillós?
Considero que no estem aprenent les lliçons de la Guerra Freda. Jo em sento molt inspirada per Jeffrey Sachs, una de les veus nord-americanes que han alertat del perill de deixar que Putin faci el que vulgui sense respondre-li, com quan demana que l'OTAN no arribi fins a Ucraïna. Sachs explica com durant la crisi dels míssils, del 1962, i com es va evitar una confrontació nuclear. En aquell moment, Kennedy i Khrusxov es van entendre, van entendre la seva por mútua. Kennedy va fer després el seu famós Discurs de la pau el juny del 1963, que va era una manera deia que no s'havia de demonitzar l'altre sinó buscar el que ens uneix com a humans.
"Esperar que Putin pugui acceptar perdre sense emprar armament nuclear és molt arriscat"
La manera en què aquella crisi dels míssils es va superar pot ser inspiradora en el moment actual?
Va ser un moment en què tant Kennedy com Khrusxov van saber mantenir-se distants dels seus entorns, on hi havia qui els empenyia a ser més agressius, i van apostar per una distensió. El fet que ara mateix Biden i Putin no es parlin és extremadament perillós. Esperar que Putin pugui acceptar perdre sense emprar armament nuclear és molt arriscat. Hauríem de tenir una actitud més responsable sobre els riscos d'una guerra total. Estem en una era nuclear, ja no som com a la Primera Guerra Mundial. O si es vol, estem en un escenari com a la guerra de trinxeres del 1914, però amb arsenal nuclear.
Vostè ha treballat en la transformació digital. Ha estat pionera al parlar d'un dret fonamental a l'atenció en un entorn cada cop més digital. Expliqui'ns-ho.
Vaig treballar en una recerca inspirada pel pensament de Hannah Arendt i el treball amb Stefana Broadbent, qui em va influir sobre la importància de l'atenció. Amb relació al món digital, no tenim en compte el fet que el desplegament d'aquestes tecnologies modifica profundament la nostra condició existencial. Les nostres dades personals s'arrosseguen darrere nostre, des del mòbil a la targeta de crèdit. Deixem sempre rastre de les nostres dades, ja no és com abans del Big Data. L'abordatge a través del consentiment l'acceptem sense parar atenció perquè estem literalment bombardejats. Contínuament se'ns sol·liciten coses infinites, el que pot provocar patiment. Ara que pots ser tecnològicament interromput, has d'organitzar el fet de poder triar no ser interromput. Quan et pregunten ja t'estan robant l'atenció. El dret a protegir la pròpia esfera d'atenció forma part integral d'una vida digna.
"Ara tenim més un problema de saturació d'informació més que no pas la necessitat de tenir-ne més"
Però aquest dret com es pot preservar realment?
Bé, jo m'estic expressant com a ciutadana, no implico cap institució comunitària. M'expresso a títol personal. Hi ha persones que han trobat aquesta reflexió interessant. Tinc la impressió que això no està ni tan sols com a punt a l'ordre del dia. Ja veurem quin és el camí. Però el fet que amb l'aparició del Xat GPT s'hagin produït canvis legislatius, com la Llei d'intel·ligència artificial europea, demostra que cal fer passes per protegir el dret a la privacitat. La llibertat és sempre més, sempre més, i, en canvi, ara tenim més un problema de saturació d'informació més que no pas la necessitat de tenir-ne més. El problema ara és com seleccionar la informació i no tenim l'hàbit de fer-ho. Això t'obliga a canviar el teu llistat de prioritats.