Novetats sobre l'asteroide que pot caure a la Terra. Les Nacions Unides han activat per primer cop el protocol de Seguretat Planetària, mentre que ja s'han detectat els cinc punts del planeta on pot caure. Cal recordar que fa uns dies les autoritats espacials ja van activar les alertes davant la detecció de l'asteroide, que podria impactar contra la Terra el 22 de desembre de 2032. Es tracta del cos batejat com a 2024 YR4, detectat a finals d'any per part d'un dels telescopis de la xarxa d'observació ATLAS.
Segons les primeres observacions, aquest asteroide té una dimensió d'entre 40 i 100 metres. La seva òrbita fa que només s'apropi a la terrestre cada quatre anys, cosa que implica que només es podrà observar un cop més, el 2028, fins que arribi la data del possible (i poc probable) impacte contra la Terra. Així doncs, el 22 de desembre de 2032 hi haurà un 1,5% de probabilitats que aquest objecte xoqui contra el nostre planeta.
L'ONU ja ha tancat una reunió amb el grup internacional d'experts presidit per la NASA, mentre que també es trobarà amb els especialistes de l'Agència Espacial Europea (ESA). Els mateixos experts europeus han calculat que l'asteroide pot impactar en cinc zones del planeta: la part est de l'oceà Pacífic oriental, el nord d'Amèrica del Sud, l'oceà Atlàntic, Àfrica i el sud d'Àsia. Per tant, Europa es trobaria fora del perill directe.
En tot cas, l'ESA ha activat el protocol habitual, que consisteix a situar l'asteroide en el nivell tres sobre deu de l'escala Torino de la Unió Astronòmica Internacional. Aquesta classificació de risc combina les probabilitats de col·lisió amb els possibles danys que produiria. Amb tot, l'escenari més possible és que el 2028 es pugui rebaixar o directament descartar el risc d'impacte.
Amb les dades actuals de l'ESA i de la NASA, doncs, es pot dir que hi ha una probabilitat d'u sobre 83 que l'asteroide acabi impactant contra la Terra. Si bé encara no es coneix la seva composició, per ara es pot dir que la seva caiguda a la Terra tindria efectes devastadors a nivell local i que abastaria unes desenes de quilòmetres al voltant del punt d'impacte. Aquestes incògnites caldrà resoldre-les el 2028.