El Govern de Polònia ha tractat de justificar políticament la polèmica sentència de Tribunal Constitucional sobre la primacia del Dret nacional sobre el comunitari al·ludint a suposades equivalències en altres països, entre els quals ha inclòs a Espanya per les divergències jurídiques entorn la immunitat d'Oriol Junqueras.

El Constitucional polonès va fallar el passat dijous que els Tractats de la UE entraven en discrepància amb la Carta Magna, en resposta a un dubte plantejat pel primer ministre, Mateusz Morawiecki, que ha acabat per posar en qüestió l'arquitectura legal del bloc. Morwaiecki ha negat que la continuïtat de Polònia dins de la Unió estigui en qüestió i fins i tot ha descrit el "Polexit" com "fake news" al servei d'interessos polítics de l'oposició. En l'àmbit pròpiament jurídic, ha esgrimit que la sentència no representa tanta novetat en l'escena europea.

En aquest sentit, ha suggerit que, en alguns països del bloc, els seus tribunals també han conclòs que les institucions de la UE "a vegades" s'excedeixen en les facultats que els confereixen els Tractats i xoquen amb la legislació nacional. Així, ha al·ludit -sense entrar en detalls- a França, Dinamarca, Itàlia, República Txeca, Romania i Espanya.

El missatge vetllat de Morawiecki sobre Espanya està relacionat amb les causes judicials obertes tant al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) com al Suprem espanyol a compte de la immunitat de l'exvicepresident de Govern català Oriol Junqueras, com han reconegut a Europa Press fonts diplomàtiques poloneses.

El TUE va dictaminar el desembre del 2019 que Junqueras tenia immunitat a l'haver estat elegit al maig d'aquest mateix any com a eurodiputat, assumint que el Suprem va haver de excarcelar-lo abans de la sentència del Procés perquè pogués recollir l'acta que l'acreditava com a tal.

Al gener del 2020, però, el tribunal espanyol va rebutjar autoritzar el desplaçament de Junqueras a Estrasburg i va reafirmar la sentència que el condemnava a 13 anys de presó per sedició. Entre les seves argumentacions figurava que el Dret nacional estableix que no hi ha immunitat per a una persona que es presenta a un procés electoral quan ja té un judici obert.

Per Polònia, el posicionament del Suprem implica "insinuar" que "l'ordre jurídic d'Espanya és més important que el de la UE", el que entroncaria amb la sentència del Constitucional polonès que deixa el Dret comunitari en un segon pla pel que fa al dels Estats membres.