Anna Alàs Foto: L. T.La mezzosoprano Anna Alàs i Jové assumeix el rol protagonista en l’última producció de la prestigiosa Staatsoper de Berlín, Des Simplicius Simplicissimus Jugend, òpera contemporània del compositor alemany Karl Amadeus Hartmann (Munic, 1905 - 1963), deixeble de Hermann Scherchen i Anton Webern.
L’estrena té lloc avui i se’n faran un total de set representacions (27 i 28 de setembre i l’1, 2, 4, 9 i 11 d’octubre).
Alàs, que ja havia col.laborat amb aquesta prestigiosa institució operística alemanya en ocasions precedents, assumeix d’aquesta manera un nou rol protagonista en una producció de la Staatsoper després d’una temporada molta activa, amb participacions destacades en muntatges com L’eclipsi (Teatre Nacional de Catalunya, Grec 2014, amb direcció artística de Xavier Albertí i direcció musical d’Alberto García Demestres) o la recuperació de la rondalla La Santa Espina, al costat de l’Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Rubén Gimeno.
Anna Alàs i Jové, amb un peu a Berlín i l’altre a la seva Catalunya natal, comparteix cartell amb les veus de Jonathan Winell, Jakob Ahles, Bernhard Hansky, Magnús Hallur Jónsson, Thomas Schumacher; la direcció musical és d’Adrian Heger.
El muntatge compta amb Friederike Heller com a director d’escena i escenografia i vestuari de Sabine Kohlstedt; la il.luminació la signa Olaf Freese i la dramatúrgia, Detlef Giese.
L’any 1934 Karl Amadeus Hartmann va descobrir per recomanació del director d’orquestra Hermann Scherchen la novel·la original de Grimmelshausen com a material operístic.
La història, situada a la Guerra dels Trenta Anys, el va seduir immediatament, com va afirmar més tard, atès que “entregava l’individu desamparat a la desolació i a la violència d’una època”. Hartmann hi va reconèixer el destí del seu propi moment històric -un any abans que els nazis arribessin al poder. Hartmann, que tenia aleshores 29 anys, va preveure que aquest fet conduiria Europa a la catàstrofe d’una nova guerra. Tota la seva producció, fins i tot la de caràcter simfònic, està dedicada al costat obscur de l’experiència humana. Veure nota de premsa completa (pdf).
Anna Alàs i Jové, mezzosoprano, va néixer a Terrassa (Barcelona) on va iniciar la seva formació musical. Després de titular-se a l’Escola Superior de Música de Catalunya fou membre de l’Operastudio de l’Staatstheater Nürnberg i posteriorment finalitzà un Màster en Lied i oratori a la Hochschule für Musik “Hanns Eisler” (Berlín) amb A. Fried i W. Rieger. Ha assistit a cursos magistrals amb B. Fassbaender, D. Fischer-Dieskau, I. Gage, B. Fink, T. Quasthoff, T. Hampson, M. Martineau, E. Kirkby, Al Ayre Español…
Entre els guardons rebuts destaquen el 2n Premi al Concurs Internacional de Lied Stuttgart i el premi al Concurs d’òpera barroca P. A. Cesti. Ha estat becada per la Humboldt Stiftung, La Caixa-DAAD i Caja Madrid. Ha actuat en destacats escenaris i festivals com ara el Palau de la Música Catalana, L’Auditori, Gran Teatre del Liceu, Teatro Real de Madrid, Palacio de la Ópera de A Coruña, Staatsoper Unter den Linden Berlin, Konzerthaus de Berlin i Karlsruhe, Innsbrucker Festwochen, Davos Festival, Festival Internacional de Torroella de Montgrí, Schubertíada de Vilabertran, Heidelberger Frühling, Ludwigsburger Schlossfestspiele,…
Ha treballat sota la batuta de Renato Palumbo, Maurizio Benini, Thomas Hengelbrock, Leopold Hager, Víctor Pablo Pérez, Josep Pons i Diego M. Etxebarria, entre d'altres. Paral.lelament a un ampli repertori de concert, ha interpretat Diana (“La Calisto”), Junon (“Actéon”), Donna Elvira (“Don Giovanni”), Rosina (“Il barbiere di Siviglia”), Rita (“Rita”), L’Enfant (“L’enfant et les sortilèges”), Siebel (“Faust”), Flora (“La traviata”),… Ha enregistrat per a la Bayerische Rundfunk, COM Radio, Catalunya Música, RNE Clásica, l’editorial Avenç (Premi Nacional de Cultura Popular) i la Televisió Internacional de Portugal.
