La companyia El Rossegall de Vilanova i la Geltrú ens ha presentat a concurs una adaptació de l'obra "Lluny de Nuuk" del dramaturg Pere Riera (Canet de Mar 1974), obra que va merèixer el Premi Crítica Serra d'Or el 2011.

L'autor utilitza la paraula Nuuk, capital de Groenlàndia, com al·legoria del sentit de la vida que tots busquem i que a vegades no encertem a trobar perquè ens compliquem massa l'existència. Com se la complica aquesta família que dalt de l'escenari ens descobreix actituds poc allunyades de la nostra societat: traïcions, infidelitats, violència de gènere, enveges.

A l'obrir-se el teló un escenari sobri, potser en excés, amb pocs elements en blanc i negre: un parell de butaques, una cadira, uns mobles baixos, fa destacar un gerro de vidre gran ple de caramels de coloraines, metàfora d'un dels temes centrals de l'obra: el negoci patriarcal. L'empresari d'una fàbrica important de caramels, Víctor, amb un bon treball dramàtic per part de Lluís Verdú, s'assabenta, el dia del casament de la seva única filla que els seus altres fills i el futur gendre, a esquenes seves, es volen vendre l'imperi familiar a una multinacional coreana.

La dolçor aparent de la unió familiar amarganteja a mesura que es va desembolicant l'entrellat de cada personatge. El clímax de l'obra creix a l'hora que es va omplint l'escena, el menjador d'una casa benestant, de familiars que van arribant per acompanyar a la núvia: el fill gran en Max (Salvador Román) que té pressa per ser l'hereu del negoci; el segon germà, l'Àlex que passa de l'amabilitat a la violència més extrema i que en fa una interpretació esplèndida Josep Manel Farràs (alhora director de l'obra) ja que aconsegueix, a mida que va evolucionant l'acció que l'espectador passi de tenir-li simpatia a odiar-lo. I el fill petit, en David (Toni Peregrina) que també va alterant la seva personalitat i la seva aparent ingenuïtat s'empalta de la cobdícia dels seus germans per aconseguir l'herència, confrontant-se, en una escena inquietant, amb la seva estimada germana, l'Elsa (Laura Váquez).

La tieta (M. Rosa Elias), germana de la difunta mare i amant del patriarca, l'exdona del primogènit (Paquita Cabrerizo) i la Sílvia (Alegria López) nòvia de l'Àlex completen el quadre d'aquests nou personatges que amb les seves interpretacions commouen a un públic que és a l'hora espectador i còmplice d'una obra plena de sorpreses, secrets i metàfores vitals.