Plafó de ceràmica al·legòric al camí del Monjos / Foto: Agustín Gallego

El Camí dels Monjos és la via històrica que uneix els monestirs benedictins de Sant Cugat del Vallès i de Sant Llorenç del Munt passant pels termes de Sant Cugat, Sant Quirze, Terrassa i Matadepera. Té un recorregut de 25 quilòmetres i varia des dels 100 metres fins els 1.050 metres del cim de la Mola, el punt més alt i emblemàtic de l'espai protegit del Vallès i del Bages.

Al voltant d’aquest camí existeix una llegenda que explica que trobant-se els monjos amb pocs mitjans de vida i havent-se de sostenir en un lloc poc transitat com és la Mola, van sol·licitar al bisbe de Barcelona la mercè de poder cercar un altre lloc de la plana per tal de traslladar la seva comunitat.

L'autoritat eclesiàstica va autoritzar el trasllat amb la condició de situar-se allà on volguessin sempre i quan ho fessin en davallar de la Mola sense travessar cap riu, torrent ni xaragall. Les terres del voltant del cim no eren gens productives i costava conreuar-les i obtenir fruits i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa.

Les condicions del bisbe
Els monjos van acceptar la condició del bisbe i van emprendre la marxa fins arribar a la plana de Sant Cugat del Vallès, on van construir el monestir i la seva nova comunitat en un espai menys agrest.

En transcórrer el temps, els monjos van tornar una altra vegada al cim, lligant les dues comunitats i construint l’edificació de la Mola. Una altra versió diu que va ser el Papa de Roma el que va concedir la llicencia pel trasllat.

La llegenda es contradiu en certa manera amb la història: l'església del monestir de Sant Llorenç es va consagrar l’any 1064, però no es descarta l’establiment religiós amb anterioritat. Els orígens del monestir de Sant Cugat se situen en el segle IX quan es va decidir unir l’església que contenia les restes de Sant Cugat amb la fortificació annexa, l’antiga fortalesa romana que en l’època medieval s’anomenaria Castrum Octavianum. Es creu que ja existia una comunitat de monjos en el segle V que tenien cura del culte de les relíquies del màrtir.

Hi ha una altra versió llegendària que diu que els monjos que van fundar el monestir de Sant Llorenç eren vinguts de França per un camí que en el seu recorregut fins a la Mola no havien traspassat cap riu, riera o torrent. Això es possible encara en el segle XXI; es pot anar des de Montjuïc fins el Pirineus sense travessar cap corrent fluvial, per camins careners entre les vessant, a l’esquerra del riu Llobregat i, a la dreta per les del rius Bessos i Ter.

Avui, el Camí dels Monjos és una eina de promoció turística basada en el patrimoni històric, arquitectònic, natural i cultural dels municipis implicats i el parc Natural.
El 2005 es va signar un conveni de col·laboració, en matèria de foment i promoció entorn al Camí dels Monjos i a d’altres àmbits i activitats turístiques.

El novembre de 2006 els quatre ajuntaments signen un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camí i fer-ne una primera difusió.
El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31.