L’any 1968, l’Ajuntament de Terrassa va voler crear una bandera que tingués un caràcter ciutadà, popular i festiu, desvinculada de la representativitat solemne del penó.

El municipalisme de l’oposició democràtica de Barenys, Fresnadillo i Padró, va aconseguir substituir els símbols de la Falange i tradicionalistes que acompanyaven a l’espanyola, en el trio que environava la ciutat durant les festes oficials i la Festa Major. Un grup d’estudiosos, per encàrrec del Consistori, va dissenyar la nova divisa sobre la simbologia que representen els fets i les virtuts més remarcables, així com les distincions i els honors que aquests actes exemplars han merescut, i que es tradueix en el reflex de l’escut de la ciutat.

La nova bandera de Terrassa va ser acollida popularment i la seva representació es va veure arreu de la ciutat en tota mena de festes, actes i certamens, fins a figurar al balcó de la Casa de la Vila junt amb les altres institucionals. També la podem trobar permanentment dalt de la torre del Palau.

La bandera de Terrassa presenta les següents característiques tècniques: la primera partició, la que està al costat de l’asta, ocupa una tercera part del total de la divisa, on figuren, sobre camp d’or, els quatre pals de güella que representen les armes dels comtes reis catalans dels quals depenia el castell de Terrassa. A les altres dues parts de la senyera, sobre camp de güella, hi ha representat un castell de plata amb tres torres coronades amb merlets. El castell simbolitza el castell palau de Terrassa.