Si d'alguna cosa no va sobrada la història de Catalunya és de victòries. És per aquest motiu que pren més força la iniciativa d'interpretar i glossar la Batalla de Talamanca, l'última victòria de l'exèrcit català contra les tropes borbòniques de la Guerra de Successió. El petit poble forma part del Bages, però una bona part de la població resident durant el cap de setmana els festius i les vacances és de Terrassa. Entre d'altres, el líder egarenc republicà, Isaac Albert. El castell va ser gairebé reconstruït de bell nou al segle XVIII, després que Felip V, en els seus Decrets de Nova Planta, l’inclogués a la llista d'elements que s’havien d’enderrocar per haver estat importants focus de resistència pro-austriacista.
Del model originari, datat del segle X, només se’n conserva la torre i una part de la muralla. És un edifici de fort caràcter simbòlic i que ha d’esdevenir un element de referència pel desenvolupament turístic del municipi. El castell, pel fet d’estar ubicat al mateix casc antic de Talamanca, gaudeix d’un entorn natural de gran bellesa, actuant com a porta nord del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i a 15 minuts de Mura, un importantíssim centre d’atracció de visitants, especialment els caps de setmana i festius. La fortalesa és un balcó privilegiat sobre les Valls de Montcau.
La Batalla de Talamanca es va gravar a sang i foc el 13 d'agost de 1714 (ara fa 299 anys) i va enfrontar les tropes catalanes del Marquès de Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, contra les forces espanyoles del Conde de Montemar. En la contesa hi van participar uns 10.000 soldats i la victòria catalana va ser total. Per la memòria ha quedat que fou darrera victòria de l'exèrcit català abans de la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Amb la intenció d'explicar detalladament aquest episodi transcendental de la història de Catalunya, l'Ajuntament d'aquesta població del Bages i la Universitat de Barcelona han unit esforços per crear un centre d'Interpretació en el mateix Castell de Talamanca, talaia excepcional dels camps on els soldats van lluitar a vida o mort.
Si el 2011 l'Ajuntament i la UB van construir un memorial en record dels combatents catalans i a principis d'agost es va inaugurar aquest modern i molt plàstic centre d'interpretació a la sala gòtica del castell que es pot visitar dissabtes i diumenges. Com va explicar Josep Tarin, l'alcalde de Talamanca, el dia de la inauguració amb aquest projecte s'intenta "honorar i recuperar la memòria històrica, de fet, d'una batalla on la gent va lluitar pel que s'està lluitant avui dia". Ara, al castell hi oneja una estelada.
El camp de batalla va ser excavat des del 2007 pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona en un treball pioner tant pel que fa a temàtica (el primer camp de batalla del segle XVIII excavat a la Península Ibèrica), com pels mitjans tecnològics emprats (geomagnètics, GPS i GIS).
Una nissatge present a l'Edat Mitjana
Tot i que s’han trobat restes d’un jaciment ibèric, la primera notícia documentada de Talamanca és de l’any 960, quan el comte Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages, féu donació d’unes terres i cases en el terme del castell de Talamanca, punt central, juntament amb l’església de Santa Maria, al voltant del qual s’instal·laren camperols que buscaven la protecció militar i espiritual d’aquests edificis. L’església és esmentada per primer cop l’any 1038. L’espai existent entre aquests dos edificis constituí, sens dubte, el primer nucli habitat de Talamanca. A finals del segle XII el domini feudal del castell de Talamanca passà a mans dels Talamanca, nissaga present al llarg de tota l’edat mitjana i que s’inicià amb Bernat de Talamanca i la seva esposa Dolça.
Aquesta família, amos i senyors del terme durant segles, establiren relacions amb altres nobles de la zona, amb els quals també, en ocasions, s’enfrontaren. Així succeí amb Guillem de Calders, personatge amb qui tingué disputes violentes Berenguer de Talamanca, del qual encara en podem admirar el sarcòfag a l’interior de l’església de Santa Maria. Finalment, i degut als problemes financers de la família Calders, els Talamanca se’n quedaren bona part del patrimoni, entre d’altres el castell de Calders. Amb la crisi del feudalisme, a mitjan segle XIV, i els estralls causats per les diferents epidèmies de pesta negra, comença la decadència dels Talamanca. Després d’emparentar-se amb diferents famílies nobles de Catalunya, finalment, al segle XVIII, el castell i el títol passà a mans dels marquesos de Castellbell.
Horari de visites
Temporada d'hivern: Dissabtes a les 12 del migida i la una de la tarda. Diumenges i festius a les 11,12 i una. Tancat del 19 de Desembre del 2011 al 3 de Febrer del 2011.
