Doncs sí, Claudi, m’heu sorprès. I, si jutgem per la resposta del públic, no només a mi: en les dues representacions que n’han fet s’ha penjat el cartellet d’entrades exhaurides.
Aquest musical, el tercer que realitza el grup, ens explica la fantàstica història de la Matilda, una nena prodigi i amb poders ocults que, per les coses del destí, neix en una família molt estrambòtica, a qui trenca tots els esquemes. Com pot ser que a la nena li agradi més llegir que mirar la televisió, com al seu germà Michael? Quin horror!
La interpretació
Oriol Carreras fa el paper del Pare, un temerari i tèrbol home de negocis, la màxima aspiració del qual és fer-se ric. L’home no esperava tenir un segon fill i, encara menys, una nena i “rareta”. L’Oriol interpreta un personatge esbojarrat, nerviós... i molt simpàtic. Sens dubte, és dels millors dalt de l’escenari. En primer lloc perquè, tot i apostar per un personatge estripat, no cau en excessos ni exageracions, tan fàcils de fer en aquesta mena de papers. Ens fa gaudir, ens fa riure, però sense la necessitat de fer pallassades. En segon lloc, perquè viu el personatge en tot moment i no el perd. Encara que no parli, l’Oriol continua interpretant. No li cal la lletra per fer-nos veure com és, què sent o què pensa aquest Pare de la Matilda. Aquesta manera d’actuar és difícil de veure en el món amateur. A més, quan canta també manté el personatge i, això, fa encara més gran el seu paper.
D'esquerra a dreta: Bruce (Oriol Simó), Senyoreta Truncbull (Maria Font), Matilda (Agnès Font) i Senyoreta Honey (Mar Puig). Foto: GATU
La Mare de la Matilda, interpretada per la Pepa Montes, és un altre personatge peculiar. Superficial al màxim, viu entregada al ball o, més ben dit, al seu “Professor, parella de ball i amant”, interpretat per Gerard Rodó. Evidentment, tampoc entén perquè la Matilda es dedica a la lectura, en comptes de seguir les seves passes. La Pepa Montes és un bon complement de l’Oriol. Marca també un personatge estripat, però sense excessos, molt treballat i calculat. Tots dos fan una parella còmica que, alhora, desperta el rebuig de l’espectador per la manera com tracten la filla. Caure simpàtic i antipàtic al mateix temps és difícil. Us felicito.
En Michael, el germà de la Matilda, és el fill bord i beneit, que es passa el dia davant del televisor. Un autèntic panxacontenta que no n’entén de res. Evidentment, és el preferit del matrimoni. Fa el paper el Marcel Martínez. Encara que no ho sembli, és un personatge difícil. Cal saber mantenir el posat de gamarús i intervenir en el moment just. El Marcel fa un paper creïble i, amb la seva bona actuació, reforça les interpretacions de la resta, sobretot la del Pare.
En aquest ambient familiar, lògicament, la Matilda no hi encaixa. Menystinguda i vexada, cada cop busca més refugi en els llibres. Així, abans de començar l’escola, ja és una de les lectores més assídues de la biblioteca municipal. Allí rep el suport i l’admiració de la Bibliotecària, interpretada per la Roser Anglada. Ella l’escolta i la valora. La Roser fa un personatge dolç, tranquil, amable. És un encert de les directores plantejar aquest paper així. Fa de contrast absolut amb els pares de la nena. De la Roser en destaco, sobretot, la dicció perfecta i la gran presència que té dalt l’escenari.
Gràcies al suport d’aquesta bibliotecària, quan la Matilda comença l’escola, ja ha llegit fins i tot... Tolstoi! Al col·legi coneixerà dues menes de mestres; en definitiva, dues maneres d’educar. La de l’encantadora Senyoreta Honey, entregada als seus alumnes i admirada per les atípiques capacitats de la Matilda. I la de la Senyoreta Truncbull: un ensenyament dictatorial i de menyspreu absolut per aquelles personetes a qui ella anomena “cucs”.
La Senyoreta Honey l’interpreta la Mar Puig, que ens presenta una professora apassionada amb la seva feina. Una persona emotiva que, de seguida, crea un vincle especial amb la nena prodigi. La Mar interpreta amb sentiment, de forma molt creïble i, a més, canta de meravella.
L’antagonista d’aquesta bona mestra és la pèrfida Senyoreta Truncbull, interpretada per la Maria Font. És qui fa passar les mil i una als pobres nens. És aquell professor/a, que tots hem tingut i hem temut, i del qual s’expliquen mil històries. La Maria fa el paper més exagerat de tots, però precisament és el que pertoca. I no és fàcil, perquè tothom es fixa en aquests personatges tan marcats i n’espera molt.
Pel que fa als companys de classe de la Matilda, el primer que diré és que tots formen un grup fantàstic. Estan ben coordinats i viuen els seus papers amb molta il·lusió i intensitat. Quan canten en cor ho fan genial. És impossible parlar de tots ells en aquesta crònica, però, de veritat, en conjunt fan una bona colla. Destaco l’actuació de la Martina Call (la millor amiga de la Matilda), per la naturalitat amb què fa el seu paper. També les interpretacions de l’Oriol Simó (que fa el paper del simpàtic Bruce, a qui sempre li toca el rebre), la de l’Ot Rodó (el trapella Nigel) o la de l’Ona Puig (en el paper d’Amanda).
Tots els nens fan el seu paper, clarament diferenciat de la resta. Creen el seu propi personatge i això és de destacar perquè fan que l’espectacle tingui molts colors diferents.
La Matilda, aquest primer any d’escola, descobrirà que té certs poders màgics. Poders que l’ajudaran a resoldre no només els seus problemes, sinó també els dels adults.
No puc continuar la crònica sense parlar precisament de les Matildes. Dic “les” perquè 3 nenes es reparteixen el paper: Jana Palet, Agnès Font i Laia Pastor. Un protagonista és sempre difícil. Comporta responsabilitat i, en certa mesura, de la seva bona actuació depèn gran part de l’èxit de l’espectacle. Doncs bé, totes tres treuen el personatge perfectament. Les tres fan una Matilda simpàtica, múrria, decidida i juganera. Però també amb aquell punt de fragilitat que fa que l’espectador pateixi per ella. Les tres viuen el paper i canten de forma sensacional. En definitiva, ens fan viure les ventures i desventures de la Matilda. M’agradà molt l’expressivitat de la Jana Palet, sense que això vulgui dir, ni de bon tros, que les altres dues no ho fan igual de bé. És un encert de la direcció posar el llacet vermell al cabell de la Matilda, així sempre podem saber on és.
Només animaria les directores a millorar un aspecte: la primera part del musical és molt dinàmica i està molt treballada, però potser a la segona li manca una mica de ritme i caldria gratar-hi una mica més.
Aspectes tècnics
Dels aspectes tècnics destaco sobretot l’escenografia. En comptes d’embolicar-se amb decorats grans, detallistes i recarregats, han apostat per una escenografia minimalista, dinàmica i mòbil, reforçada amb projeccions. Una simple prestatgeria amb llibres i dues cadires, per exemple, són suficients per traslladar-nos a la biblioteca. És un gran encert. Permet canviar d’espai ràpidament i amb pocs elements. A més, no distreu els espectadors amb ornaments excessius. Escenografia al servei dels intèrprets i no pensada per al lluïment. Molt bé.
El vestuari està molt ben pensat i ajuda a caracteritzar els personatges. Parlo, per exemple, del vestit estrident del Pare o els de les dues mestres. La il·luminació, a càrrec d’Esteve Palet i Amancay Arias, va ser també molt correcta.
Finalment, la música en directe mereix una menció a part i especial. A càrrec de Marc Giró, Marc Poch, Sergi Torrejón i Irene Jódar, s’interpreten un total de 12 cançons a piano, bateria i violí. Mai hagués imaginat que omplirien tant, amb tants pocs instruments. Només per escoltar-los ja val la pena pagar l’entrada.
Per acabar, voldria encoratjar-los a dur de gira aquest musical que barreja fantasia, màgia i punts d’ironia. Crec que, en conjunt, és digne de ser programat per les mostres i concursos del nostre país. No és vist, és atractiu i fa passar una molt bona estona. Animeu-vos i passegeu la Matilda arreu!
Selfie de tots els actors i actrius amb els espectadors, al final de l'espectacle. Foto: Manel Cebrián
REPARTIMENT
Matilda: Jana Palet, Agnès Font i Laia Pastor; Pare: Oriol Carreras; Mare: Pepa Montes; Michael: Marcel Martínez; Parella de ball- Amant de la mare: Gerard Rodó; Senyoreta Honey: Mar Puig; Senyoreta Truncbull: Maria Font; Bibliotecària: Roser Anglada; Bruce: Oriol Simó; Nigel: Ot Rodó; Amanda: Ona Puig; Millor amiga de Matilda: Martina Call; Doctora/ Cuinera: Mariona Morral; Il·lusionista: Claudi Puig.
Nens: Dalmau Bosa, Laura Puig, Queralt Puig, Marta Serra, Clàudia Bosa, Anna Puig, Martí Zazo, Bernat Carreras, Laia Call, Bruno Villarreal, Albert Bermúdez, Hannah Pérez.
Joves: Andrea Lao, Laia Pont, Bernat Pont, Enric Pagan, Mireia Pastor, Mariona Font, Vinyet Duran.
Músics: Marc Giró, Marc Poch, Sergi Torrejón i Irene Jódar; Il·luminació: Esteve Palet i Amancay Arias; Adaptació i direcció musical: Mar Puig.
Direcció: Roser Anglada, Pepa Montes, Mariona Morral i Mar Puig.
Durada: 1 hora i 45 minuts (amb entreacte de 10 minuts)
