Un avió alemany de la Legió Condor es va estavellar a Terrassa el 1939

Una avaria va fer que caigués a terra, a sobre de la nau industrial de la rambla d’Ègara, en ple nucli urbà

Publicat el 06 d’abril de 2016 a les 10:12
Actualitzat el 10 d’abril de 2016 a les 19:33

L'avió estavellat al sostre del Vapor Aymerich Foto: Arxiu Ángel Sánchez


El 26 de gener de 1939 entraven les tropes franquistes a Terrassa. La seva arribada va ser més un relleu en el poder que una operació militar. Van ser moments d'històries imversemblants. Una de les més curioses i sorprenents és la de la caiguda d'un avió al que llavors era el Vapor Aymerich, Amat i Jover, avui Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Una avaria va fer que caigués a terra, a sobre de la nau industrial de la rambla d’Ègara, en ple nucli urbà. L'accident va deixar ferits els cinc tripulants. En un diari de l'època s'escrivia que "la fàbrica Aymerich i Amat va viure un fet unic i anecdòtic. Un avió de bombardeig tipus Heinkel, de l'esquadra alemanya va aterrar damunt de les voltes de la fàbrica. El més sorprenent de l’esdeveniment és que la teulada va resistir la fúria de l'aterratge i l’avió va estar-s'hi uns quants dies, mentre el desmontaven a peces. En el lloc de l'accident es van personar les autoritats militars i civils. Els ferits foren traslladats amb ambulancia de la Creu Roja, a l'hospital militar instal·lat a Sabadell".

Fa tres anys, David Gesalí i David Iñíguez en van treuen part de l'entrellat. Es parlava de l'any 39, del 9 de febrer de 1939, però els pilots republicans no en sabien res, de l'aparell estavellat.

Un dia, els dos autors van parlar amb un amic, Àngel Sánchez, i els en va enviar una fotografia. Es tractava d'un avió encastat a la coberta de la fàbrica. Sempre s'havia dit a la ciutat que era republicà, però a la imatge apareixia un Heinkel He-111 de la Legió Cóndor.

L'avió va arribar amb els motors parats i sense càrrega, i va aterrar a les voltes modernistes. Als cinc pilots alemanys els van evacuar per la porta del fuselatge, i van ser atesos pel doctor Joan Busquet.

De l'aparell es van desmuntar primer els motors i les ales. Segons David Gesalí i David Iñíguez, va patir una pana mentre es dirigia a l'aeròdrom de Sabadell, on hi havia estacionada la Legió Còndor que participava en els darrers combats de la Batalla de Catalunya.



 
 
 

Antifranquisme en l'Ajuntament de Terrassa franquista

La doble connexió egarenca de l'Exèrcit Popular Català

Les Joventuts Hitlerianes, a Terrassa

Terrassencs del no passaran

Terrassa des del NO-DO

Bombes sobre Terrassa

Terrassa, any 1936, temps de guerra

El 'Monumento a los Caídos' de Terrassa

40 anys i encara resten petjades de Franco a Terrassa