Uns ferregots de colors vius, sobretot grocs, vermells i blaus, sorprenen tothom qui arriba a Terrassa des de Sabadell. A mesura que un s'hi acosta descobreix que és alguna cosa més que quatre planxes mal posades. És una autèntica obra d'art d'un dels grans creadors terrassencs, Roc Alabern. I és tracta d'una peça que dóna singularitat a l'espai públic. 

Es troba a la rotonda de la carretera de Montcada, prop del cementiri municipal. El llavors alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va presidir a finals de juliol del 1986 l’acte d’inauguració de l'obra, batejada, per raons òbvies i en temps de pel·lícules relacionades amb els saures gegantins, com a Dinosaure. Se situa exactament al nus viari de la carretera N-150 davant del barri de Vilardell. L’acte va comptar amb la presència del regidor de Cultura, Amadeu Aguado, i de la vídua de l’artista, Montserrat Soler. 

L'obra de Roc Alabern representa un animal, realitzat amb  carrosseries de cotxes vells. Té 8 metres d’alçada i 5 d’amplada. A l’estructura s'hi poden observar els automòbils Citroën 2CV, els models 850, 127, 131 i 133 de Seat i un Ford Fiesta. 

La història venia de lluny. Per la Festa Major de l’any 1986 es van fer diversos decorats arreu de la ciutat. Un d’aquests va ser l’anomenat «environament», obra d'Alabern. Es tractava d’una gran escultura que representava un dinosaure-drac feta amb carrosseries velles de cotxes tretes d’un desballestament, una idea que semblava esbojarrada però que va oferir el resultat que ara es pot contemplar i que agrada a gairebé tothom. Qui la veu se n'enamora. És una d'aquelles obres que té un què especial sense que se'n sàpiguen gaire les raons. 

L’escultura va estar exposada a la plaça d'Anselm Clavé, davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, una de les grans edificacions del centre de la ciutat avui desaparegudes. 

Acabades les festes grans de l'antiga vila, una empresa de fabricació de catifes per a automòbil, Autotex, ubicada a Viladecavalls, la va adquirir per decorar el seu recinte industrial. Amb el tancament de la firma l’Ajuntament, per iniciativa de la galerista local Carme Casamada, va aconseguir la cessió de l’escultura per a la ciutat. 

Aquesta es va situar en un lloc visible de la rotonda des dels quatre punts cardinals però de difícil accés per als vianants, per protegir la seva seguretat i la possibilitat de convertir-se en lloc d’esbarjo per a la canalla del barri. 

Un dels artistes egarencs més complets

Dibuixant, pintor i gravador, nascut a Terrassa el 1945 i mort prematurament a Fonteta (Baix Empordà) el 2003. Roc Alabern és segurament l’artista més complet que ha donat la ciutat dins dels moviments de l’art contemporani. Els orígens pictòrics cal cercar-los als finals dels anys cinquanta, quan recorria els paisatges de l’entorn amb el pintor Floreal Soriguera. En Roc era un artista inquiet i als anys 80 va viatjar a Nova York, on va fer una curta estada. 

Més endavant, als anys 90, va fer-ho a Denver (Colorado), on juntament amb set artistes catalans va fer una exposició amb motiu d’un intercanvi cultural. Més tard va anar, en diferents ocasions, a treballar i a passar un temps a Nou Mèxic. Va exposar en dues galeries a Santa Fe i a Taos. 

En els últims deu anys de la seva vida va viure al Baix Empordà, a Fonteta. A la Bisbal d’Empordà va muntar el seu estudi de portes obertes, que li va permetre tenir contacte amb persones de diferents nacionalitats. L’obra d’en Roc Alabern és un viatge d’anades als orígens de la modernitat i la contemporaneïtat. Tota la seva obra és un assaig de descodificació de l’art modern i la seva problemàtica i també un debat entre la naturalesa i l’abstracció. L’artista va dedicar tota la seva vida a l’art com a estratègia de lluita intel·lectual i de vivència per descobrir l’essència i els seus mecanismes i va crear el seu propi model pictòric. 

Fins a l'any 1966, data de la seva primera exposició a la Galeria Barbara Sheridan de Cadaqués, es va dedicar a diversos treballs de publicitat i de disseny de cartells i pòsters. En sengles viatges a Suècia i Anglaterra es guanyava la vida fent caricatures del franquisme i satiritzant el caràcter reaccionari de la societat espanyola d'aquells anys foscos, alhora que vivia immers en la bohèmia hippy i realitzava una pintura que l'artista va definir com a psicodèlica.