El fracàs escolar fa perdre 7.000 milions d'euros anuals

Cecot i la Fundació Institut Industrial i Comercial han realitzat un estudi per analitzar el cost econòmic i social que té per a un país el baix nivell educatiu dels seus ciutadans

Publicat el 28 de febrer de 2013 a les 11:54
Edifici Gaia de la UPC Foto: UPC

La seu de la patronal Cecot va acollir l'acte de presentació de l'estudi El cost social i econòmic del fracàs escolar, desenvolupat per la Fundació Cecot Persona i Treball a demanda de la Fundació Institut Industrial i Comercial. L'estudi analitza quin és l'impacte social i econòmic del fracàs escolar en un país i quines són les conseqüències que se'n deriven.

Les dades evidencien que, a Espanya en general i a Catalunya en particular, la dimensió del fracàs escolar és molt més alarmant que a la resta dels països de la Unió Europea. En la taula comparativa es pot veure com al 2011 un 26% de la població activa de Catalunya havia abandonat els estudis prematurament.

S'estableix un vincle directe entre el nivell formatiu i diferents indicadors tals com: l'atur (a menys nivell educatiu més possibilitats d'estar a l'atur), els salaris (a més formació, nivell salarial més alt), hàbits socials i de consum (l'educació superior suposa una major dinàmica i cohesió social), intervenció social i aportació a l'Estat (les persones amb estudis superiors aporten gairebé el triple que les persones que no en tenen).

Així, s'extreuen resultats com ara que cada any les persones amb estudis universitaris aporten, globalment, 3.000 milions d'euros més a les arques públiques que aquelles persones que disposen d'educació secundària, tot i ser inferior en nombre. La diferència anual amb les persones amb estudis primaris, encara és més espectacular, d'uns 7.000 milions en nombres absoluts.

Al document també es contempla una simulació d'aportació extra a les arques públiques en funció d'una millora del nivell educatiu. Si s'aconseguís reduir en un 25% les persones assalariades amb estudis primaris a Catalunya i que assolissin el nivell d'estudis secundaris, les aportacions monetàries a les arques públiques serien de quasi 9 milions d'euros mensuals (més de 107 anuals); si la reducció fos del 50% l'aportació seria de gairebé 18 milions d'euros mensuals (215 anuals) en el cas que el 75% de les persones amb estudis primaris disposessin d'estudis secundaris.
 
Recomanacions
Entre les conclusions que ha arribat la patronal Cecot en aquest estudi destaca el fet que existeix una relació directa entre el nivell formatiu de les persones i els salaris percebuts i que de la formació de la persona en depèn tant la futura classe social, el nivell d'ingressos, els interessos culturals, les característiques del consum i, fins i tot, les relacions interpersonals que establirà. Amb aquests resultats a la mà, Cecot i la FIIC han realitzat un seguit de recomanacions que consideren claus per invertir aquesta dinàmica negativa.

Per ambdues institucions cal "reflexionar profundament sobre el finançament del sistema educatiu ja que reduir la despesa en polítiques educatives a curt termini pot tenir conseqüències econòmicament nefastes a llarg termini". Així mateix, afirmen que "s'ha de treballar per tal que el sistema educatiu del nostre país sigui més eficient i més adaptat a les noves necessitats de l'alumnat i del mercat laboral de manera que se'n multipliqui l'aprofitament i se'n redueixi substancialment l'abandonament".

Per aconseguir-ho creuen que és necessari "donar estabilitat normativa al sistema. Tot i que el marc ha de ser suficientment flexible per adaptar-se a l'evolució dels coneixements i de les necessitats; no té cap sentit que cada vegada que es produeix una alternança en els governs, es canviïn les lleis que afecten l'educació".

També aposten per "reforçar els sistemes de formació contínua i ocupacional tant per atendre a la població general que necessita formar-se al llarg de la vida, com per atendre aquelles persones que han abandonat els estudis reglats" i d'aquesta manera "millorar la productivitat i competitivitat del nostre teixit empresarial".

Potenciar programes concrets d'inserció laboral per al jovent que posin especial atenció al retorn cap al sistema educatiu d'aquells beneficiaris que no hagin assolit el nivell d'Educació Secundària Obligatòria o fomentar la coresponsabilitat de les famílies per lluitar contra el fracàs escolar, són també recomanacions que realitzen la Cecot i la Fundació Institut Industrial i Comercial.