Estudiants del Curs de Fabricació i Ennobliment de productes tèxtils. Foto: Lluïsa Tarrida
"He estat 30 anys treballant en la confecció tèxtil i m'he quedat a l'atur. Em van explicar que es feia aquest curs i vaig decidir apuntar-m'hi, per provar sort", explica Jacinto, un rubinenc de 48 anys. Ell és una de les divuit persones que formen part del curs de FP de grau mitjà 'Fabricació i ennobliment de productes tèxtils', que s'està fent a l'IES Terrassa. És un curs que enguany s'estrena a Catalunya i que aposta per la formació dual.
"Però el tèxtil no deien que estava mort?". Aquesta és la pregunta que rondava pel cap de l'enginyera tèxtil Montserrat Favà quan des del Departament d'Ensenyament li van proposar que s'ocupés d'impartir-lo. "Quan m'ho van proposar em va xocar però després parlant amb el responsable dels empresaris he vist que hi estan plenament compromesos".
I una prova d'això és que tot el que estem utilitzant per al laboratori és material cedit per les empreses tèxtils d'aquí el Vallès", raona la professora. I és que una de les peculiaritats d'aquesta FP és que el curs va néixer per demanda expressa dels professionals qualificats del camp tèxtil.
Conveni a tres bandes
Va ser el Clúster del Tèxtil i la Moda, Texfor, que "en una actuació sense precedents a l'Estat ha propiciat un projecte de FP dual amb pràctiques remunerades a la indústria", explica Xavier Cañavate, director de l'Escola d'Enginyeria de Terrassa de la UPC.
D'aquesta manera, la confederació d'empreses es va adreçar al Departament d'Ensenyament per indicar-li que "mancaven professionals en el sector de la filatura, el tissatge i l'ennobliment tèxtil". Cañavate afirma que "calen professionals que siguin capaços d'afrontar els reptes actuals del sector" i com especifica Pere Borràs, director de formació a la Confederació d'Indústria Tèxtil, Texfor, "la transformació de la indústria tèxtil en els darrers anys al nostre país, que ha passat d'una producció intensiva i lineal a una de nova amb més valor afegit enfocada a l'exportació, ha fet canviar el perfil dels treballadors que aquesta nova indústria sol·licita. Actualment el sector acusa una mancança de treballadors joves amb formació específica per incorporar-se al mercat laboral".
Com respondre a aquesta necessitat va ser el següent pas. "Després d'una anàlisi compartida es va veure que la millor manera de donar resposta a aquesta necessitat seria fent un acord de col·laboració on les empreses es coresponsabilitzessin, junt amb el departament, de la impartició d'aquests ensenyaments", exposa Ferran Castrillo, cap del Servei de Programes i Projectes de Foment dels Ensenyaments Professionals de la Generalitat.
És a dir, en la impartició d'aquest curs hi ha tres agents implicats: el departament, la UPC i les empreses. Cadascuna de les potes que el formen és imprescindible i calia una bona entesa entre tots tres per tirar endavant el projecte. "Tots tres agents hauran d'aprendre mútuament, ja que provenim de cultures diferents. Estem davant d'un repte, on la part més important recau en les empreses i en el seu compromís de participar en la formació", exposa Castrillo.
Escollir la UPC era lògic. La universitat imparteix estudis tèxtils des de l’any 1902. A més, com diuen des del Departament d'Ensenyament, "l'escola disposa d’unes magnífiques instal·lacions i de professionals del sector" i va ser el mateix Texfor qui va proposar fer el conveni. Però les classes teòriques calia impartir-les en un centre escolar. I aquí va venir l'elecció de l'IES Terrassa. Els motius, segons manifesten els uns i els altres, era que "aquest institut és molt fort pel que fa a cicles, ja que té uns 700 alumnes fent formació professional. A més, aquí ja fa uns anys ja hi va haver un curs de tèxtil", recorda Favà. Des de l'Escola d'Enginyeria també afirmen que "per les instal·lacions de què disposen, per la seva experiència i qualitat docents, per la ubicació geogràfica i per la possibilitat d’establir sinergies entre les seus de Texfor a Sabadell, l’EET, l'IES Terrassa era el més adequat".
Empreses i mestres
Els tres agents van escollir la formació dual. I en què consisteix? "La meva tasca és donar-los la formació elemental ja que la majoria dels alumnes no ha tingut cap contacte amb el món tèxtil. Un cop apresa la base teòrica, aniran a la UPC. Allà serà quan podran veure les màquines i el laboratori amb els seus propis ulls i aplicar el que han après a les meves classes. I un cop fet això, passaran a fer pràctiques a diferents empreses", explica Favà.
Però el que diferencia aquest curs de formació professional de la resta és que les empreses no hi juguen un paper passiu, és a dir, no es tracta que rebin els alumnes i els col·loquin en una màquina i els deixin sols, sinó que el seu rol és plenament actiu, tenen la responsabilitat de tutoritzar-los, de fer de mestres i ensenyar-los coneixements. "Fins i tot hi haurà empreses que els impartiran unitats formatives senceres", diu l'enginyera, perquè justament el que es pretén és que "l'empresa els doni els continguts que creuen imprescindibles per després entrar al món laboral".
És, doncs, una formació a mida. Primer els acolliran en les pràctiques, i el segon any (perquè aquesta FP té una durada de dos cursos) els oferiran una beca salari perquè entrin a treballar a les fàbriques en qualitat d'aprenents. Si ho fan bé, com esperen que així sigui, la majoria d'ells acabarà el curs tenint una feina assegurada.
Justament, com és de suposar, aquesta és una de les parts més atractives per als estudiants que es van apuntar a aquest curs. "Volia entrar a Imatge i So però em van donar plaça aquí. No sabia res del tèxtil i quan vam començar no era el que m'esperava, però haig de dir que ara m'agrada, i més sabent que si segueixo estudiant i ho faig bé tinc la possibilitat de tenir feina", confessa Jairo, un rubinenc de 18 anys, que després d'una setmana anant a classe ja declara que "el teixit de punt i poder estar al laboratori és el que em sembla més atractiu".
Hi està d'acord la Nana, una jove també de 18 anys a qui la seva tutora de l'IES La Serreta de Rubí li va recomanar apuntar-se al curs. Ella volia fer disseny i moda però finalment va optar pel tèxtil. Tenia clar que volia estudiar i com que fa poc que ha arribat a Catalunya i veia que amb el batxillerat no se'n sortiria va optar per un grau mitjà. "No sabia què em trobaria i dubtava que m'agafessin perquè hi havia poques places. Tot i que no era el que m'esperava, em sembla interessant i més sabent que farem pràctiques i hi ha possibilitat de sortir d'aquí amb feina".
No tots els alumnes s'hi van apuntar sense saber on anaven. Jacinto sí que n'era ben conscient. "Estava una mica cansat del sector tèxtil després de tants anys treballant-hi. A més, les empreses tèxtils van tancant cada dia i no hi veia sortida, però en veure que hi havia l'opció de reincorporar-me al mercat laboral vaig decidir provar sort". Al contrari de la resta d'alumnes, Jacinto té coneixements teòrics i pràctics sobre el món tèxtil. Tot i així, reconeix que li va bé per aprofundir i descobrir conceptes. El que encara no sap és què farà quan sigui el moment d'escollir entra la beca salari i l'atur.
Però encara els queda un llarg camí per recórrer. De moment, la valoració d'aquest primer curs ha estat bona. "Ha superat les nostres expectatives. Tothom hi està molt implicat i nosaltres acollim el projecte amb gran il·lusió i amb l’objectiu de convertir-lo en una experiència educativa de referència", afirma el director de l'Escola d'Enginyeria.
També des del Departament d'Ensenyament estan satisfets. "En el projecte s’hi han abocat moltes esperances. Tant per al sector, que podrà aconseguir personal qualificat, format d'acord amb les seves demandes, com per a la ciutat, on s’aspira que, més endavant i en funció de les demandes del sector, es puguin tirar endavant nous ensenyaments de FP tèxtil".
I, finalment, des dels mateixos empresaris la valoració és altament positiva "per la quantitat de gent jove que s'hi ha apuntat. També volem agrair la col·laboració de l'IES Terrassa i del departament, que han apostat per aquest projecte des del començament". mb la vista posada en què passarà d'aquí dos anys quan els divuit alumnes acabin el curs, Montserrat Favà només espera que aquesta formació continuï "perquè això demostrarà que el mercat sí que té prou capacitat per anar absorbint nous treballadors", un factor sempre positiu per a l'economia del país i per a Terrassa
