La plataforma FEM Vallès, impulsada per les patronals Cecot, CIESC, UEI i l'associació Via Vallès han presentat un estudi econòmic sota el títol "El Vallès, motor productiu de Catalunya". L'informe econòmic analitza l'estructura productiva del Vallès (Occidental i Oriental), en el període 2001-2010 i serà presentat en un acte institucional presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, el proper dimarts dia 31 a la seu del Foment del Treball.
La presentació, dirigida per Antoni Abad, president de FEM Vallès en aquesta primera etapa de la plataforma, ha anat a càrrec dels professors de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona Joaquim Solà, Montserrat Termes i Xavier Sàez, co-autors de l'informe. Hi han participat també Josep Casas, president del CIESC; Juan P. Pirretas, president de la UEI i Joan Saborido, president de Via Vallès.
Dades actuals i úniques
"El Vallès, motor productiu de Catalunya" és actualment l'únic estudi econòmic existent que analitza i ofereix dades actuals sobre el món empresarial del Vallès. L'estudi cobreix sector per sector i incorpora dades de les empreses més significatives de cada àmbit de la indústria vallesana. Les comparacions es fan sempre a tres nivells: Catalunya, Regió Metropolitana de Barcelona i Vallès.
L'economia del Vallès assoleix un pes considerable en el conjunt de Catalunya i, especialment, en la regió metropolitana de Barcelona (RMB): l'aportació d'aquest territori al PIB català l'any 2009 representava prop del 16,8%, percentatge superat únicament pel Barcelonès.
Pel que fa al Valor afegit industrial brut (VAB), la participació del Vallès en el conjunt de Catalunya és del 25,6% superant en cinc punts el del Barcelonès i gairebé duplicant el del Baix Llobregat. El Vallès destaca com l'àrea més important de Catalunya pel que fa a la implantació de grans establiments industrials: el 2010 s'hi localitzaven dinou dels cinquanta primers establiments transformadors de Catalunya, per nombre de treballadors. La importància de les interrelacions entre pimes i grans empreses comporta que els grans establiment tinguin un caràcter estratègic, no tan sols pel seu impacte directe en termes d’ocupació i volum de negoci, sinó, sobretot, pels efectes induïts que generen en el seu entorn territorial.
