UnnimCaixa es dissoldrà el 21 de juny, data en què se celebrarà la darrera assemblea general de l’ens que gestiona l’activitat d’obra social de l’antiga Unnim, que no va quedar a mans del BBVA. Si no hi ha sorpreses de darrera hora en el consell d’administració d’aquest dijous 31 de maig, els consellers generals aprovaran un pla de salvament individual en els tres territoris d’origen, que recuperaran el funcionament autònom de les seves respectives fundacions.
Tal i com va avançar La Torre en el número del 12 de març, els directius entenen que cada entitat ha de reprendre el camí per separat i cercar fórmules d’autofinançament per als seus projectes socials, explotant els productes i serveis propis, així com el patrimoni que conserva cada caixa d’abans de produir-se la fusió l’1 de juliol de 2010.
Ara bé, el vincle entre les tres entitats no es trencarà pas. Es crearà una quarta fundació paraigua que farà d’enllaç entre les tres fundacions i el BBVA, i que probablement conservarà la marca Unnim.
Aquesta fundació posarà en comú projectes que puguin tenir un impacte social més enllà de l’àmbit local, i que a través del BBVA podrien beneficiar els usuaris de les tres fundacions territorials.
Quan Unnim va segregar l’activitat financera a UnnimBanc S.A, UnnimCaixa va conservar exclusivament l’obra social, és a dir, tots els actius i passius que tenia adscrits abans d’aquesta operació, per blindar el patrimoni provinent de les antigues caixes d’estalvis d’allò que ocorreria ben aviat, la intervenció del FROB i la posterior revenda pel mateix preu al BBVA.
Aleshores es va pactar que, si mai es trencava la unió, els recursos líquids es repartirien seguint un protocol específic: a cada entitat li pertocaria un percentatge que no té a veure amb el seu pes financer, sinó amb l’aportació econòmica que cada caixa feia a la seva obra social abans de la fusió.
La Torre ha pogut saber que UnnimCaixa disposa de 10 milions d’euros, que va poder separar del negoci bancari en el moment de la intervenció del FROB, i d’un inventari patrimonial valorat en uns 120 milions d’euros, que inclou immobles i instal·lacions –l’edifici central de Caixa Sabadell i el Mas Quintanes, de Caixa Manlleu, i no pas la seu central de Caixa Terrassa, que és del BBVA-, així com el fons d’art -pintura i escultura- que es troba distribuït entre les tres seus d’Unnim a Terrassa, Sabadell i Manlleu, les aules culturals, sales d’art, escoles de pintura, biblioteques i casals de gent gran ubicats, majoritàriament, a les comarques del Vallès Occidental i Oriental i d’Osona.
Segons aquest protocol, a la Fundació Caixa Terrassa li correspondrà el 47% dels actius; a Caixa Sabadell, el 42%, i a Caixa Manlleu l’11%, és a dir, 4,7 milions, 4,2 milions i 1,1 milions, respectivament, en líquid.
Aquesta clàusula, però, no ha quedat exempta de discrepàncies, especialment per part de Manlleu, que considera que el repartiment és abusiu.
Terrassa, la beneficiada
Caixa Terrassa i Caixa Manlleu han mantingut actives les fundacions que ja tenien abans de fusionar-se, mentre que Caixa Sabadell les va desfer. L’entitat egarenca serà la que s’endurà el tros de pastís més gros, ja que, com establia el protocol d’unió, rebrà un percentatge diferent al seu pes en l’estructura financera, perquè les aportacions de beneficis al capítol eren majors que les de les altres caixes.
Entre els actius de l’obra social de Terrassa hi ha la Fundació President Torres Falguera, que gestiona la Llar d’Avis, i la Fundació Cultural Privada Caixa Terrassa, de la qual pengen el Centre Cultural Unnim de la rambla d'Ègara i la Fundació President Amat Roumens, que gestiona el centre d’ocupació per a persones discapacitades Fupar.
Fonts de l’entitat han explicat que aquestes fundacions passaran a aplegar-se sota el paraigua de la nova Fundació Caixa Terrassa, retornant així als orígens. Percentatges a banda, la nova Fundació Caixa Terrassa serà la nineta dels ulls del BBVA. En diverses ocasions, el banc espanyol ha mostrat gran interès pels projectes socials més que no pas culturals, que de fet és l’especialitat de l’àrea de responsabilitat corporativa del banc.
Aquest diari ha pogut saber que Fupar i la llar d’avis són les dues prioritats del BBVA a l’hora de col·laborar, de forma voluntària i no pas per llei, amb l’obra social de les antigues caixes.
Amb tot, des de l’entitat no donen per fet que aquests dos projectes de ciutat estiguin salvats a llarg termini, i fa temps que estudien ajustaments de costos i de preus en serveis que ja són cofinançats pels usuaris, conscients que, si no es racionalitza la despesa i es mantenen els ingressos, més aviat que tard s’hauria de posar en risc el patrimoni de la fundació per sostenir el servei.
Pel que fa al BBVA, és conscient que haurà de fer molts punts per no perdre la clientela a la ciutat si ha de prendre decisions com tancar oficines o reduir personal d’Unnim, més encara si no conservés la marca. Blindar Fupar i la llar d’avis donaria al BBVA una carta d’entrada a la ciutat que probablement compensaria altres accions negatives a ulls dels ciutadans.
Sigui com sigui, les tres noves fundacions hauran d’aconseguir ingressos de forma autònoma, perquè la contribució que pugui fer el BBVA no estarà garantida de forma regular.
Treure rendibilitat dels diners que cada fundació tingui, a través de dipòsits i altres productes financers, i, quan la situació econòmica millori, intentar vendre alguns dels immobles que siguin de propietat seran els dos grans eixos que han de garantir la viabilitat futura de les fundacions al marge de la bona voluntat del BBVA.
A més, totes les fundacions recorreran a l’explotació econòmica d’alguns serveis que fins ara eren gratuïts, o a l’increment de preus en serveis que ja són de pagament si la prestació gratuïta posa en risc la sostenibilitat a curt termini.
