Jesús Fernández, president del Terrassa FC, al seu despatx de l'Olímpic. Foto: Albert Prieto

Respira il·lusió. El president del Terrassa Futbol Club, Jesús Fernández, es mostra satisfet pel nou projecte que endega amb Miki Carrillo al capdavant. Està content amb l'estructura que ha muntat a l'entitat vermella i vol trencar amb el passat.

Com es troba en aquests moments el president del Terrassa FC?
Molt content. Em reconforta l'estabilitat que tenim ara al Terrassa. Veníem d'un període molt negatiu per a l'entitat i tenir la pau social, la pau econòmica i la pau en tots els sentits, com a president del Terrassa, em fa sentir molt il·lusionat.

La temporada passada no va acabar bé. Què va passar?
No ho sé. Des de la junta directiva veiem les coses des de les alçades. És un club professional en molts sentits i no pots ficar-te al vestidor així com així. Qui hi mana és el míster i ell mateix ha reconegut que ha perdut la promoció al vestidor. Han passat coses estranyes. Em sap molt greu, sobretot pel soci.

Hi ha hagut mala relació de la directiva amb l'entrenador o amb alguns jugadors?
No. Els hem deixat treballar. Miquel Olmo ha fet el que ha cregut millor. Ningú es pot queixar d'haver treballat en males condicions, perquè han estat al dia de pagaments, que a dia d'avui en el futbol pocs jugadors ho poden dir. Miquel Olmo ha marcat la seva línia i nosaltres mai l'hem traspassada. Tant jo com a president com el vicepresident esportiu hem baixat al vestidor tant quan es perdia per donar suport com quan es guanyava per felicitar-los. Miquel Olmo és qui ha gestionat el vestidor i, com ell mateix diu, la promoció la va perdre al vestidor.

En acabar la temporada van decidir que Miquel Olmo no continués a la banqueta malgrat tenir un any més de contracte.
Ho tenia molt clar ja. L'he alliberat de molta pressió. Es va fer un projecte a tres anys, ell duia dos anys i mig al Terrassa i jo el veia ja esgotat. No volia fer-lo sofrir més, ell té molt sentiment pel Terrassa. Jo mereixia començar un altre projecte diferent, perquè al carrer fins i tot em deien que jo no volia pujar, era insuportable. Ho vam parlar la junta directiva i vam creure convenient que no continués. Crec que és la millor decisió que he pres.

Olmo ho va acceptar bé?
Ho accepta des del dolor per ser del Terrassa, el club de la seva ciutat i on va jugar. La seva il·lusió era tornar el Terrassa a la categoria on mereix estar, però no ha pogut ser. Es tanca una etapa com en el futur se'n poden obrir d'altres.

Es pot considerar un fracàs el projecte iniciat fa dos anys?
No s'ha complert l'objectiu que ens havíem marcat, però parlar de fracàs... Tampoc. El futbol és difícil, qualsevol equip et pot guanyar si no jugues amb intensitat. No estem en la posició ni en la categoria que volíem estar després dels dos anys que porto com a president. Ara estem intentant establir les bases d'un nou projecte, i amb les ganes que vénen els fitxatges i el nou entrenador esperem fer un paper millor. Des de la direcció esportiva i la presidència només podem prometre treball. Amb estabilitat, els resultats arribaran.

Miki Carrillo és l'entrenador escollit per liderar el nou projecte. Per què ell?
Em van trucar molts tècnics. Fins i tot el segon entrenador de la Roma, Robert Moreno, es va oferir. Estem parlant de l'ajudant de Luis Enrique, un entrenador important. Però jo només em vaig entrevistar amb dos entrenadors i quan vaig escoltar Miki Carrillo vaig tenir clar que havia de ser l'escollit. Em va dir el que volia sentir: només em va garantir treball. Altres, per telèfon, em deien el que se sol dir en el futbol. Futbolísticament ens pot guanyar qualsevol equip, perquè és futbol, però no ens poden guanyar en intensitat i en ganes, al nostre estadi. Quan perdíem la temporada passada els jugadors sortien aplaudits, quan semblaven cons. I això des de la banqueta s'ha de corregir. Miki Carrillo ve d'un club molt modest i veu el Terrassa com una oportunitat. Estic molt esperançat i il·lusionat amb el projecte de Miki Carrillo.

Pels fitxatges que s'han fet, sembla que el Terrassa ha fet un equip per estar a la part alta de la classificació de Tercera.
Tothom em diu que hem fet un equip molt competitiu i per estar a dalt. El Terrassa ha d'estar sempre lluitant per l'ascens. Econòmicament, el pressupost és més baix però està millor repartit, no hi ha gaires diferències entre els jugadors. S'ha fitxat amb garanties de pagament i per això han vingut els jugadors. En altres clubs poden pagar més però a saber durant quants mesos paguen. Amb tot, el pressupost del Terrassa és un dels més alts de la categoria.

Miki Carrillo ha arribat amb quatre jugadors i els seus ajudants de la Montañesa.
L'entrenador és qui mana. I, si el jugador que porta té una qualitat futbolística coneguda, doncs millor. Aquest any han vingut jugadors que l'any passat els volíem portar i no van venir. Ara ho han fet per la figura de Miki Carrillo, perquè saben com és i quina metodologia de treball té. Pel que fa al cos tècnic, és normal que porti la seva gent. Altres entrenadors que es van oferir venien sols, però ell prefereix estar amb la seva gent de confiança. Òbviament, persones històriques com Sebas, l'entrenador de porters, s'han quedat.

A què aspira el Terrassa?
Estic molt il·lusionat perquè hi ha gent nova i nou entrenador. Hem d'estar a dalt i, com a mínim, hauríem de jugar la promoció. Hem de donar una alegria al soci. I, si podem pujar, millor que millor. Amb els jugadors que tenim, el 4-3-3 amb què vol jugar Miki Carrillo, el mig del camp tant potent..., serà difícil guanyar-nos.

Seria viable tenir el Terrassa FC a Segona B?
Si s'ajusta el pressupost, sí. Viable ho és tot si no surts del guió. De Tercera a Segona B el pressupost no canvia gaire. La gran diferència són les despeses en arbitratges i en desplaçaments, i s'hi suma un quinze o vint per cent més en plantilla... És viable però s'haurien d'ajustar molt els números. I per a això cal més implicació de la ciutat. No podem estar a Segona B amb 450 socis.

El Palamós ha substituït a Tercera l'Espanyol B, que puja a Segona B des dels despatxos. Què li semblen aquests ascensos? El Terrassa pagaria com ha fet l'Espanyol per pujar?
Les categories s'han de guanyar en el terreny de joc, però si hi ha equips morosos també hi ha aquesta opció. El Terrassa va preguntar a la federació si tenia opcions de pujar, però ens quedava molt lluny. Si un dia arriba aquesta possibilitat, com ara l'ha tingut l'Espanyol B, ja la valoraríem. Però si la categoria ens la guanyem al camp, millor.

La nova campanya de captació de socis inclou un carnet de simpatitzant per 20 euros. Què es busca amb aquesta nova iniciativa?
Augmentar la massa social. Terrassa és la ciutat més important del grup de Tercera. La junta directiva mereix rebre confiança, perquè s'ha demostrat que estem treballant amb humilitat i seriositat. Ho volem posar fàcil a les persones que no vénen gaire a l'estadi perquè es facin un carnet de simpatitzant. La gent està il·lusionada i s'està fent sòcia, poc a poc.

Terrassa és la ciutat més gran de l'Estat espanyol amb el primer equip a Tercera.
En massa social, històricament sempre hem estat pocs, fins i tot a Segona A. Hem de saber on volem el Terrassa. El club no pot dependre d'una persona que posi diners, perquè quan se'n cansi ja comencen els problemes de nou. S'ha de buscar l'equilibri i viure amb els recursos que es generin. Si en comptes de 450 fóssim 4.500 canviaria el panorama. En els últims anys s'havia tractat malament la massa social, perquè quan no hi havia escàndols hi havia decepcions, però ara això ha canviat.

I què es pot fer perquè vingui més gent a l'estadi?
Estar a dalt i que la gent s'il·lusioni. Sé que serà un any difícil, perquè encara que estem a dalt a mitja temporada la gent s'esperarà a veure què fem en la segona volta. Ja vaig parlar-ho amb Miki Carrillo, que encara que fóssim campions d'hivern la gent pensarà que tindrem una segona volta com les dels últims anys. Hem d'estar preparats per treballar i per ser més regulars. No vull 40 punts a la primera volta però tampoc 18 a la segona. Si fem entre 32 i 35 punts en cada volta segur que jugarem el play-off.

El Terrassa FC té un futbol de base amb quasi mig miler de nens. Què hi troben?
El primer que s'hi troba és projecte. Comptem amb coordinadors de molt nivell, com César Frattarola, Àlex Sans o Jaume Ventura. Molts jugadors han preferit renunciar a categoria en el seu club d'origen per venir al Terrassa i guanyar en projecte. Hem tingut deu equips campions, entre federats i Consell Esportiu, i això és la garantia de la bona feina feta. Hem passat de no tenir res a tenir més de trenta equips. El futbol base és la meva gran alegria. Desgraciadament, per manca de més instal·lacions, hem hagut de dir que no a molts nens que volien venir.

Quina és la relació amb la resta de clubs de la ciutat?
El Terrassa es porta bé amb tots els clubs de la ciutat que vulguin tenir una bona relació amb el Terrassa. Ni tan sols amb la Unió Jàbac i Terrassa ens portem malament; com diu el seu president, Carles Mota, no hi ha relació. Tinc signat amb gairebé tots els clubs de la ciutat –menys amb dos que no van voler signar-lo– un conveni de bones intencions. El Terrassa dona suport a qualsevol club que el necessiti.

El Terrassa FC només disposa de l'Estadi Olímpic. S'estan buscant instal·lacions auxiliars?
El Terrassa té una necessitat d'instal·lacions perquè ha de créixer, i sembla que per la via de col·laboració amb altres clubs no pot ser. Per això estic estudiant fer instal·lacions pròpies. Quan es resolgui el conflicte del complex de les Palmeres ja decidirem què fer. Si no és l'any que ve serà l'altre, però solucionarem el problema. Porto vuit mesos treballant molt dur en el tema i, si hem de fer instal·lacions pròpies, les farem.

Hi ha recursos econòmics suficients per construir, si cal, noves instal·lacions?
Sí, si volem fer un salt endavant s'ha de fer la inversió. No hi ha cap club referent que no tingui una ciutat esportiva. I el Terrassa, ara mateix, té només un camp, com qualsevol altre club de barri. Tot passa per fer un salt qualitatiu en instal·lacions. De fet, ja estem buscant lloc per fer-les, si cal. L'avantprojecte ja està fet, però fins que no estigui tot ben definit no serà públic.

Com és la relació amb l'Ajuntament de Terrassa?
La relació amb l'Ajuntament és perfecta. Abans el Terrassa FC per a ells era un problema i ja no ho és. Hi ha un ambient cordial, com ha de ser. És positiu que s'hagi pogut recuperar la concessió de l'estadi que tenia la Fundació Privada Esportiva Terrassa FC. Sé que estem en moments complicats i està clar que hi ha moltes prioritats i no els puc demanar que facin res més del que fan, perquè ajuden en tot el que es pot, però sí que em donin facilitats per poder fer millores a les instal·lacions de l'Olímpic.

La gran assignatura pendent són les tanques publicitàries.
Estem valorant la incorporació d'algú que vingui a comissió per trobar publicitat. Un perfil de col·laborador remunerat, que tingui bon tracte amb la gent, per poder vendre espais publicitaris.

Fa unes setmanes es va produir la sortida del club del directiu Ton Vilageliu.
El Terrassa està obert a qualsevol persona que vulgui col·laborar, però col·laborar no és aprofitar-te del Terrassa. A Vilageliu ja se li va donar una altra oportunitat i després del que va passar durant la temporada el vaig fer fora de la junta, no és una dimissió. Li agraeixo el que hagi fet desinteressadament pel Terrassa, però el que es fa cobrant s'agraeix molt menys. Si ets membre de la junta directiva i no ets ni soci...