10
de maig
de
2019, 14:00
Actualitzat:
11
de maig,
10:19h
La campanya electoral per les eleccions municipals sovint destaca per les propostes que fan els diferents partits polítics en diversos àmbits de la ciutat. Des de LaTorre hem demanat a diferents entitats, col·lectius, associacions i persones de Terrassa que ens traslladéssin les peticions que volen fer arribar als partits. Cada dia, durant la campanya publicarem les respostes dels partits a les preguntes dels ciutadans.
Avui comencem amb la petició que ha fet la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès: Respectaran i cumpliran el contingut de la Carta Europea de Drets Humans?
PSC: Sí, això és el que hem fet i aquest és el nostre compromís en tot allò que estigui en mans del PSC i dintre de les competències municipals. I també treballarem per aconseguir que les lleis, a Catalunya, Espanya i Europa, protegeixin de forma efectiva els drets humans: habitatge, aigua, energia, educació, igualtat, llibertat, protecció social, dret al treball digne...
TeC: Des de Terrassa en Comú considerem que els drets humans han de ser un vector primordial per posar la vida de les persones al davant de les polítiques públiques. El nostre objectiu es elaborar un pla estratègic de DDHH que reculli les línies d’acció a seguir per garantir el compliment de totes les obligacions municipals dins del marc de la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat i per la inclusió dels DDHH de nova generació, amb la participació de la ciutadania i de la comissió ciutadana d’impuls i seguiment de la carta. Entre d’altres mesures treballarem per incloure mesures de defensa, protecció i impuls dels DDHH en la contractació pública, iniciar un projecte d’escola de defensores dels DDHH com a espai de formació, relacions i interaccions de persones i entitats de la ciutat, i establirem un 0,3% del pressupost en el foment de la pau i els DDHH.
ERC-MES: La Carta Europea dels drets humans a la ciutat és un referent i un objectiu a acomplir sense cap mena de dubtes. La política municipal, en totes les seves vessants, ha de fonamentar-se en aquests principis i, com s'ha fet notar en vàries ocasions des de l'Espai Drets, una mala gestió municipal en determinats àmbits pot qüestionar-ne els seus fonaments. El programa d'Esquerra Republicana de Terrassa parteix d'un projecte de ciutat fonamentat en els valors socials i republicans de llibertat, igualtat i solidaritat on les persones són el centre de les polítiques públiques. Ho hem fet des de l'acció municipal defensant serveis com el de menjador a les escoles públiques i vetllarem perquè la nostra acció política i la dels altres partits asseguri el seu compliment.
JxTerrassa: Una Carta que, tal com es diu en el seu preàmbul, té per objectiu portar els drets humans a l’àmbit més proper, als ciutadans i les ciutadanes. En definitiva, fer efectius els drets humans en un context de proximitat, posant l’èmfasi en aquells drets en la garantia dels quals poden tenir major incidència els poders públics locals, és una prioritat per a nosaltres. Això ho portarem a terme a través de la col·laboració i treball conjunt amb la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i les entitats observadores.
Cs: Sí.
CUP: Aquesta Carta Europea és una eina fomentada per la societat civil i per tant té un doble valor: El contingut en sí mateix, com el fet que provingui de la ciutadania. És també una eina per pressionar les Administracions Públiques a que assumeixen determinats compromisos en la defensa dels drets fonamentals. Per tant, pràcticament esdevé una obligació moral pels ajuntaments (de qualsevol color). Per tant, ha aconseguit en bona part els objectius amb les que es va plantejar ja l'any 1995. A més a més, posa en evidència que el municipalisme no pot restar aliè a la defensa del drets fonamentals, tot esperant que siguin altres administracions (de marcs regionals o estatals) els que se'n cuiden de la seva aplicació. Per tant, els municipis són la primera trinxera per satisfer les necessitats de les persones i posar la vida al centre. El dret a la ciutat i a una vida que valguin la pena ser viscuda. No només respectarem i vetllarem pel compliment de la Carta, mitjançant la figura de la Síndica de Greuges de la ciutat, sinó que constatem que fins ara ha estat una eina positiva en la governança de les ciutats.
PP:
Tot per Terrassa: Qüestionar si en ple segle XXI i en una ciutat com Terrassa, la tercera més poblada de Catalunya i la 22a de l’estat espanyol, es respectarà la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans no ens deixa, com a societat, en gaire bon lloc. Paraules com drets, ciutadà i ciutadana no són conceptes buits sinó que donen sentit a l’existència de la ciutat. No ens hem ni de plantejar el respecte i el compliment de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, sinó que ha de formar part de l’ADN de la política i, per extensió, de la societat. Terrassa ha de ser un exemple a seguir en matèria de Drets Humans, però sols no ho podem aconseguir i necessitem la complicitat i el treball conjunt de tota la ciutat i d’agents imprescindibles que ens ajudin a donar grans passos endavant com la Síndica de Greuges de Terrassa i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Els necessitem per crear una Terrassa millor, així de senzill.
Avui comencem amb la petició que ha fet la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès: Respectaran i cumpliran el contingut de la Carta Europea de Drets Humans?
PSC: Sí, això és el que hem fet i aquest és el nostre compromís en tot allò que estigui en mans del PSC i dintre de les competències municipals. I també treballarem per aconseguir que les lleis, a Catalunya, Espanya i Europa, protegeixin de forma efectiva els drets humans: habitatge, aigua, energia, educació, igualtat, llibertat, protecció social, dret al treball digne...
TeC: Des de Terrassa en Comú considerem que els drets humans han de ser un vector primordial per posar la vida de les persones al davant de les polítiques públiques. El nostre objectiu es elaborar un pla estratègic de DDHH que reculli les línies d’acció a seguir per garantir el compliment de totes les obligacions municipals dins del marc de la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat i per la inclusió dels DDHH de nova generació, amb la participació de la ciutadania i de la comissió ciutadana d’impuls i seguiment de la carta. Entre d’altres mesures treballarem per incloure mesures de defensa, protecció i impuls dels DDHH en la contractació pública, iniciar un projecte d’escola de defensores dels DDHH com a espai de formació, relacions i interaccions de persones i entitats de la ciutat, i establirem un 0,3% del pressupost en el foment de la pau i els DDHH.
ERC-MES: La Carta Europea dels drets humans a la ciutat és un referent i un objectiu a acomplir sense cap mena de dubtes. La política municipal, en totes les seves vessants, ha de fonamentar-se en aquests principis i, com s'ha fet notar en vàries ocasions des de l'Espai Drets, una mala gestió municipal en determinats àmbits pot qüestionar-ne els seus fonaments. El programa d'Esquerra Republicana de Terrassa parteix d'un projecte de ciutat fonamentat en els valors socials i republicans de llibertat, igualtat i solidaritat on les persones són el centre de les polítiques públiques. Ho hem fet des de l'acció municipal defensant serveis com el de menjador a les escoles públiques i vetllarem perquè la nostra acció política i la dels altres partits asseguri el seu compliment.
JxTerrassa: Una Carta que, tal com es diu en el seu preàmbul, té per objectiu portar els drets humans a l’àmbit més proper, als ciutadans i les ciutadanes. En definitiva, fer efectius els drets humans en un context de proximitat, posant l’èmfasi en aquells drets en la garantia dels quals poden tenir major incidència els poders públics locals, és una prioritat per a nosaltres. Això ho portarem a terme a través de la col·laboració i treball conjunt amb la Comissió Ciutadana de Seguiment i Impuls de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat i les entitats observadores.
Cs: Sí.
CUP: Aquesta Carta Europea és una eina fomentada per la societat civil i per tant té un doble valor: El contingut en sí mateix, com el fet que provingui de la ciutadania. És també una eina per pressionar les Administracions Públiques a que assumeixen determinats compromisos en la defensa dels drets fonamentals. Per tant, pràcticament esdevé una obligació moral pels ajuntaments (de qualsevol color). Per tant, ha aconseguit en bona part els objectius amb les que es va plantejar ja l'any 1995. A més a més, posa en evidència que el municipalisme no pot restar aliè a la defensa del drets fonamentals, tot esperant que siguin altres administracions (de marcs regionals o estatals) els que se'n cuiden de la seva aplicació. Per tant, els municipis són la primera trinxera per satisfer les necessitats de les persones i posar la vida al centre. El dret a la ciutat i a una vida que valguin la pena ser viscuda. No només respectarem i vetllarem pel compliment de la Carta, mitjançant la figura de la Síndica de Greuges de la ciutat, sinó que constatem que fins ara ha estat una eina positiva en la governança de les ciutats.
PP:
Tot per Terrassa: Qüestionar si en ple segle XXI i en una ciutat com Terrassa, la tercera més poblada de Catalunya i la 22a de l’estat espanyol, es respectarà la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans no ens deixa, com a societat, en gaire bon lloc. Paraules com drets, ciutadà i ciutadana no són conceptes buits sinó que donen sentit a l’existència de la ciutat. No ens hem ni de plantejar el respecte i el compliment de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, sinó que ha de formar part de l’ADN de la política i, per extensió, de la societat. Terrassa ha de ser un exemple a seguir en matèria de Drets Humans, però sols no ho podem aconseguir i necessitem la complicitat i el treball conjunt de tota la ciutat i d’agents imprescindibles que ens ajudin a donar grans passos endavant com la Síndica de Greuges de Terrassa i l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Els necessitem per crear una Terrassa millor, així de senzill.