A Terrassa la paraula 'canvi' ha deixat de ser un desig per a passar a ser una oportunitat. Però per a poder parlar de futur hem de recordar què és el que s'ha quedat en el camí els últims quatre anys i assenyalar als que han estat els responsables d'aquestes pèrdues.
A Terrassa s'han perdut oportunitats en la indústria. El comerç de proximitat té moltes dificultats per a tirar endavant. Hi ha problemes d'accés i de qualitat del nostre sistema sanitari i educatiu. No s'ha aprofitat el nostre impuls cultural i esportiu com a marca de projecció exterior. Hi ha hagut indolència en la política de planificació dels serveis municipals, etc. Hem sofert l'augment dels impostos i de les taxes que el govern municipal ha realitzat sense que la neteja hagi millorat o l'accés a l'habitatge s'hagi facilitat.
L'administració no ha sabut adaptar-se a les noves demandes i aquesta paràlisi s'ha manifestat en la incapacitat per a abordar un nou urbanisme que respongui a la necessitat d'habitatge assequible, la transformació estratègica de la ciutat, la dignificació de les rieres o la modernització dels nostres polígons industrials. Els serveis públics estan constantment en crisis, amb un servei de neteja que ha estat reprovat políticament per primera vegada en la història. La gestió de l'aigua està judicialitzada per una obcecació demagògica que pot costar fins a seixanta milions d'euros als contribuents. No s'ha abordat amb serietat la digitalització interna de l'Ajuntament, i no s'actua de manera coordinada amb altres administracions per a la despesa social sigui suficient i eficaç.
A Terrassa, el balanç negatiu del mandat recentment acabat és atribuïble al PSC íntegrament, i en concret als alcaldes que l'han liderat. El sortint per descomptat, però en major mesura el que acaba de prendre possessió, Jordi Ballart. Per dues raons fonamentals: per ser qui ha estat més temps en el poder (cinc anys), i per ser l'artífex de totes les polítiques de l'anterior mandat. I amb l'agreujant de no haver mostrat la més mínima valentia a l'hora de rendir comptes sobre la seva gestió dels recursos de tots, dels que l'han votat i dels que no.
Però cal mirar al futur. En Ciutadans afrontarem els pròxims quatre anys sense perdre de vista el context d'una ciutat que encara no ha tancat les ferides provocades per una de les majors crisis econòmiques de la nostra història recent, i en un context català que segueix instal·lat en la paràlisi provocada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Per això, tornarem a posar el focus en la creació d'ocupació. Des de l'oposició presentarem propostes per un Ajuntament que sigui transformador, que col·loqui l'administració al servei de ciutadans i empreses, demandant protagonisme a les àrees de transició digital, la innovació i l'urbanisme com a eixos dinamitzadors. Un Ajuntament que sigui eficient amb els diners dels ciutadans, instant a la baixada de la pressió fiscal i a l'adaptació dels impostos a les famílies i les empreses. Un Ajuntament que sigui eficaç en la provisió dels serveis, animant a la col·laboració amb el sector privat per a aconseguir l'excel·lència al millor preu, en la neteja amb un pla de xoc o amb la construcció d'habitatge a preu assequible. Un Ajuntament que sigui sensible amb els temes que incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans, i especialment amb aquells col·lectius més desfavorits, més enllà d'obligacions competencials. I, finalment, que generi valor en l'explotació de les potencialitats de la primera ciutat del Vallès i una de les més importants d'Espanya.
En efecte, a Terrassa la paraula 'canvi' ha deixat de ser un desig per a passar a ser una oportunitat. Però, desgraciadament, continuaran liderant aquesta ciutat unes persones que ja han governat i no han demostrat un especial talent quan van tenir l'oportunitat de fer-ho. Em refereixo a Jordi Ballart, però també a Isaac Albert. Al nostre judici, no encarnen la regeneració que aquest Ajuntament necessita i el que oferiran a la ciutadania és un experiment populista i nacionalista al servei d'una marca personal, les conseqüències de la qual acabaran sufragant els contribuents. Una marca, que no un partit polític, que ha captivat a molts ciutadans i ciutadanes que en el seu desig de canvi no han dubtat a donar suport a un relat èpic amb una lluentor emocional que ha emmascarat hàbilment parts menys vistoses.
Des de Ciutadans continuarem treballant per a oferir una opció de canvi, una opció que encarna el liberalisme social en el nostre municipi, una opció que defensa amb valentia el dret a sentir-se català sense haver de renunciar a la condició d'espanyol. Molts ciutadans no ens han donat suport el passat 26 de maig, però des del respecte i amb humilitat també treballarem per a ells.
A Terrassa s'han perdut oportunitats en la indústria. El comerç de proximitat té moltes dificultats per a tirar endavant. Hi ha problemes d'accés i de qualitat del nostre sistema sanitari i educatiu. No s'ha aprofitat el nostre impuls cultural i esportiu com a marca de projecció exterior. Hi ha hagut indolència en la política de planificació dels serveis municipals, etc. Hem sofert l'augment dels impostos i de les taxes que el govern municipal ha realitzat sense que la neteja hagi millorat o l'accés a l'habitatge s'hagi facilitat.
L'administració no ha sabut adaptar-se a les noves demandes i aquesta paràlisi s'ha manifestat en la incapacitat per a abordar un nou urbanisme que respongui a la necessitat d'habitatge assequible, la transformació estratègica de la ciutat, la dignificació de les rieres o la modernització dels nostres polígons industrials. Els serveis públics estan constantment en crisis, amb un servei de neteja que ha estat reprovat políticament per primera vegada en la història. La gestió de l'aigua està judicialitzada per una obcecació demagògica que pot costar fins a seixanta milions d'euros als contribuents. No s'ha abordat amb serietat la digitalització interna de l'Ajuntament, i no s'actua de manera coordinada amb altres administracions per a la despesa social sigui suficient i eficaç.
A Terrassa, el balanç negatiu del mandat recentment acabat és atribuïble al PSC íntegrament, i en concret als alcaldes que l'han liderat. El sortint per descomptat, però en major mesura el que acaba de prendre possessió, Jordi Ballart. Per dues raons fonamentals: per ser qui ha estat més temps en el poder (cinc anys), i per ser l'artífex de totes les polítiques de l'anterior mandat. I amb l'agreujant de no haver mostrat la més mínima valentia a l'hora de rendir comptes sobre la seva gestió dels recursos de tots, dels que l'han votat i dels que no.
Però cal mirar al futur. En Ciutadans afrontarem els pròxims quatre anys sense perdre de vista el context d'una ciutat que encara no ha tancat les ferides provocades per una de les majors crisis econòmiques de la nostra història recent, i en un context català que segueix instal·lat en la paràlisi provocada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Per això, tornarem a posar el focus en la creació d'ocupació. Des de l'oposició presentarem propostes per un Ajuntament que sigui transformador, que col·loqui l'administració al servei de ciutadans i empreses, demandant protagonisme a les àrees de transició digital, la innovació i l'urbanisme com a eixos dinamitzadors. Un Ajuntament que sigui eficient amb els diners dels ciutadans, instant a la baixada de la pressió fiscal i a l'adaptació dels impostos a les famílies i les empreses. Un Ajuntament que sigui eficaç en la provisió dels serveis, animant a la col·laboració amb el sector privat per a aconseguir l'excel·lència al millor preu, en la neteja amb un pla de xoc o amb la construcció d'habitatge a preu assequible. Un Ajuntament que sigui sensible amb els temes que incideixen en la qualitat de vida dels ciutadans, i especialment amb aquells col·lectius més desfavorits, més enllà d'obligacions competencials. I, finalment, que generi valor en l'explotació de les potencialitats de la primera ciutat del Vallès i una de les més importants d'Espanya.
En efecte, a Terrassa la paraula 'canvi' ha deixat de ser un desig per a passar a ser una oportunitat. Però, desgraciadament, continuaran liderant aquesta ciutat unes persones que ja han governat i no han demostrat un especial talent quan van tenir l'oportunitat de fer-ho. Em refereixo a Jordi Ballart, però també a Isaac Albert. Al nostre judici, no encarnen la regeneració que aquest Ajuntament necessita i el que oferiran a la ciutadania és un experiment populista i nacionalista al servei d'una marca personal, les conseqüències de la qual acabaran sufragant els contribuents. Una marca, que no un partit polític, que ha captivat a molts ciutadans i ciutadanes que en el seu desig de canvi no han dubtat a donar suport a un relat èpic amb una lluentor emocional que ha emmascarat hàbilment parts menys vistoses.
Des de Ciutadans continuarem treballant per a oferir una opció de canvi, una opció que encarna el liberalisme social en el nostre municipi, una opció que defensa amb valentia el dret a sentir-se català sense haver de renunciar a la condició d'espanyol. Molts ciutadans no ens han donat suport el passat 26 de maig, però des del respecte i amb humilitat també treballarem per a ells.