La gestió de l'aigua a Terrassa ha passat de l'empresa privada MINA a l'empresa pública TAIGUA. Un canvi d'arrel polític-populista que mai va obeir a la resolució de cap problemàtica: era un servei ben valorat, funcionava bé i gaudíem de la quarta tarifa més barata de Catalunya. En Ciutadans sempre ens vam oposar a aquest canvi a la nostra ciutat perquè, més enllà de la infantil denúncia que les empreses privades guanyen diners pel seu treball (?), està per demostrar que els defensors de la municipalització encertin que el servei millorarà en el futur com han promès i que la gestió serà més transparent. En Ciutadans estem amb tots els ciutadans i ciutadanes que volen veure que els seus impostos es dediquen a què els serveis públics funcionin bé i punt.
A casa meva ja he rebut la primera factura. Exceptuant que el logo de la capçalera és diferent, no adverteixo cap canvi significatiu ni en el servei en general, ni en la qualitat de l'aigua que surt de l'aixeta. Aquesta normalitat és presentada per l'equip de govern com un gran èxit (?). De fet, així es va traslladar en l'última reunió de treball sobre TAIGUA amb tots els grups polítics de l'ajuntament. No negarem que el traspàs ha tingut dificultats, però pensem que s'han resolt raonablement bé, com el fet de subrogar al voltant del 80% de la plantilla amb un alt índex de satisfacció.
Però hi ha coses que no són visibles a primera vista, coses que abunden en la idea que l'ajuntament no estava prou preparat per al canvi. I aquest canvi a una empresa municipal comença a emmalaltir dels mals que es denunciaven quan estava en mans privades. La qüestió que TAIGUA hagi hagut de subcontractar a MINA els locals, el sistema informàtic, els laboratoris, part del subministrament de l'aigua, la tele-lectura de comptadors o el coneixement per a elaborar un pla director, són proves més que evidents de la indolent gestió política del PSC en aquest tema, i en d'altres. Municipalitzar per a després tornar a lliurar a la mateixa empresa de sempre part del servei, en principi durant cinc anys a canvi de gairebé 1,5 milions d'euros (només en 2019!), no sembla molt eficient.
A tot l'anterior se suma que el nou consell d'administració de TAIGUA només hi ha quatre cadires reservades per als grups polítics (quan a l'ajuntament hi ha set forces que representen a la totalitat dels ciutadans). Aquest fet adquireix categoria de gravetat (o escàndol) quan precisament el portaveu dels Comuns de TeC (ell sí, membre d'aquest consell d'administració) fa gala de la bondat dels currículums dels candidats al lloc de Gerent de TAIGUA, una informació confidencial compartida suposadament en aquest consell. Una informació tan delicada i comprometedora que fins i tot aquesta circumstància descrita podria ser causa d'impugnació pels aspirants que no hagin estat seleccionats.
En resum, a casa meva continua arribant l'aigua amb normalitat. I espero que segueixi així en el futur i que aviat puguem beneficiar-nos com a usuaris d'un millor servei, que les tarifes es mantinguin, que no hagi de continuar reparant electrodomèstics per culpa de la calç i que deixi aviat de comprar aigua envasada. Quant a les “entranyes” de la nova empresa municipal, cal fiscalitzar precisament les promeses sobre el servei i la seva gestió malgrat les traves amb les quals ens trobem. I, per descomptat, continuar denunciant als partits que van fer bandera de la transparència de la nova empresa i, no obstant això, s'han repartit els seients en el consell d'administració a capritx, estan sembrant dubtes sobre la contractació del nou Gerent i no informen públicament dels seus acords.
A casa meva ja he rebut la primera factura. Exceptuant que el logo de la capçalera és diferent, no adverteixo cap canvi significatiu ni en el servei en general, ni en la qualitat de l'aigua que surt de l'aixeta. Aquesta normalitat és presentada per l'equip de govern com un gran èxit (?). De fet, així es va traslladar en l'última reunió de treball sobre TAIGUA amb tots els grups polítics de l'ajuntament. No negarem que el traspàs ha tingut dificultats, però pensem que s'han resolt raonablement bé, com el fet de subrogar al voltant del 80% de la plantilla amb un alt índex de satisfacció.
Però hi ha coses que no són visibles a primera vista, coses que abunden en la idea que l'ajuntament no estava prou preparat per al canvi. I aquest canvi a una empresa municipal comença a emmalaltir dels mals que es denunciaven quan estava en mans privades. La qüestió que TAIGUA hagi hagut de subcontractar a MINA els locals, el sistema informàtic, els laboratoris, part del subministrament de l'aigua, la tele-lectura de comptadors o el coneixement per a elaborar un pla director, són proves més que evidents de la indolent gestió política del PSC en aquest tema, i en d'altres. Municipalitzar per a després tornar a lliurar a la mateixa empresa de sempre part del servei, en principi durant cinc anys a canvi de gairebé 1,5 milions d'euros (només en 2019!), no sembla molt eficient.
A tot l'anterior se suma que el nou consell d'administració de TAIGUA només hi ha quatre cadires reservades per als grups polítics (quan a l'ajuntament hi ha set forces que representen a la totalitat dels ciutadans). Aquest fet adquireix categoria de gravetat (o escàndol) quan precisament el portaveu dels Comuns de TeC (ell sí, membre d'aquest consell d'administració) fa gala de la bondat dels currículums dels candidats al lloc de Gerent de TAIGUA, una informació confidencial compartida suposadament en aquest consell. Una informació tan delicada i comprometedora que fins i tot aquesta circumstància descrita podria ser causa d'impugnació pels aspirants que no hagin estat seleccionats.
En resum, a casa meva continua arribant l'aigua amb normalitat. I espero que segueixi així en el futur i que aviat puguem beneficiar-nos com a usuaris d'un millor servei, que les tarifes es mantinguin, que no hagi de continuar reparant electrodomèstics per culpa de la calç i que deixi aviat de comprar aigua envasada. Quant a les “entranyes” de la nova empresa municipal, cal fiscalitzar precisament les promeses sobre el servei i la seva gestió malgrat les traves amb les quals ens trobem. I, per descomptat, continuar denunciant als partits que van fer bandera de la transparència de la nova empresa i, no obstant això, s'han repartit els seients en el consell d'administració a capritx, estan sembrant dubtes sobre la contractació del nou Gerent i no informen públicament dels seus acords.